LA VIDA: ÉS CONSCIÈNCIA D'EXISTIR.

 LA VIDA: ÉS CONSCIÈNCIA D'EXISTIR.

....Primer. assumir que som temporals

i la sort inmensa d'haver nascut.

Viure, i donar vida als que seguiran,

segons vivim, o haurem viscut.

Existir, és pensar, compendre i fer.

Entendre, fins on es pot assumir, 

sense fer mal, a poguer ser;

No ho sé, com millor dir.

L'existir, també es sentir,

en la grandesa de l'estimar.

La pau, en poguer dormir

i en llevar-se, veure i mirar.

Que desperts, tambe podem somiar,

en un mon una mica millor;

Amb ganes de poder-hi arribar,

per tu, per mi i per tots dos

Al matí, treure el nostre somriure

i la millor cançò, ben sentida.

Respirar profundament, la bondat de l'aire,

que la bondat, també es respira.

....Olorant una flor, una rosa o una margarida.

Tasta  el gust, tant  intens de la vida,

que el dona el teu ésser i el teu caminar;

Una carícia, un dolç petó, un bon dia, 

un desig subtil, sincer, de l'ànima mia:

Doncs que t'espero....., quan has de tornar?.

xatumandingu.  3009025

LA VIDA: ÉS CONSCIÈNCIA D’EXISTIR

(to serè, ferm)
Pensar... comprendre... i fer.
Viure és... aprendre a ser.
Arribar... fins on s’arriba,
sense fer mal... amb la vida.

(to càlid, suau)
També és sentir... i estimar,
en la pau... poder descansar.
Despertar-se... i somriure al dia,
veure el món... amb alegria.

(to més viu, alegre)
Un matí!... un cant ben clar,
respirar l’aire... i estimar.
Olorar... una flor petita,
una rosa... o margarida.

(to íntim, tendre)
Tastar el gust... del viure,
caminar... no pas fugir.
Una carícia... un petó, un bon dia,
i l’esperança... de tornar-te a tenir.