TOTES LES MASSES FAN MAL

 TOTES LES MASSES FAN MAL 

Per que els humans ens passem 

i de vegades no hi arribem.

Si vas massa aviat,

ningú no trobaràs 

i, si és massa tard, 

ni ens veurem.

Treballar massa, fa mal

treballar massa poc,

no t'hi arribarà el jornal,

que no t'arribarà, malgrat tot ,

ni per encendre el foc.

Per que ara ja fa massa fred 

i t'hauràs d'escalfar i menjar,

i si no tens "pèmpims" per gastar,

ets massa pobre, o pobret. 

Massa pressa no convé, 

que pots tenir un susto també

i tampoc lent com un cargol,

com  li passa a qualsevol.

I si no ets massa traçut,

ni massa ni martell agafaràs,

doncs llavors si que estàs perdut 

i a casa el metge acabaràs.

En tot sigues mesurat

sense massa fatiga,

doncs t'ho diu una formiga,

que treballa per un petit forat.

xatumandingu.

       

L'AVI CALLAT

 L'AVI CALLAT

Per això, moltes coses que et diria, 

i els vells acostumem a fer.

Coses de la  passada vida

i moltes d'ara,  també.

Ma vida ha estat escola 

de bona i de mala gent;

no vull que visquis malament 

si no coneixes que si dona.

No et creguis que son romanços, 

si no experiències per donar,

doncs penso que et puc ajudar

a trobar, de la vida els remanços. 

 Que el temps i el dissortat  destí  

ens ha dut el que som avui, i  que fem.

El demà és una pregunta, vet-ho a qui. 

Només a l'ara, podem dir-li present .

Ens anem fem grans, com tota la gent,

i només podem deixar la nostra llavor

i una història bé o mal compartida:

Tú, també de gran t'aniràs fent 

amb  lluitta, amor i desamor,

de sort, alegries  i tristors durant tota una vida

i sermpre, sempre, farem  el que podrem. 

Dir-te, que amb això  ja acabo,

doncs  no hem faré massa llarg.

No sigui que pensis que hem clavo  

...que soc doncs,  un avi callat.

xatumandingu.  

POT SER DIRAS....

 POT SER DIRÀS...

POT SER DIRÀS...

...O pensaràs que  perdo pistonada,

a lo pitjor, que hem queixo ja per res;

que  tinc vuida la mirada

i, és que en llevar-me, estic cansat, 

cosa que ans no hem passava.

O tu també estas  de vegades  cansada.

Tu o jo, cada dos per tres, ...no res.

Doncs aquells  anys nostres han passat ,

amb moltes ganes que ens movien :

Projectes i il-lusions, tantes que en teniem

i l'amor nostre; la força, la tendresa,

tant joves i il-usionats;

Feiem tot el que bonament podiem.

I  ara, en la nostra vella  arruga,

on  el peix, ja fa temps  és venut,

ens queda el vestit suau i tevi del  vellut, 

els nostres bons fills que hem tingut

i el caliu, el record de la vida tant viscuda:

Junts els cors, com ningú no els ha conegut.

Dir doncs que t'estimo avui més que mai encara,

i com mai havia estimat,

i ara, que m'he fet  bastant  gran.

i ara,   que també et necessito tant ,

m'adono d'aquest tresor viscut

i que en soc molt conscient avui i ara.

I et vull dir  aquestes coses

amb el cor que enguany ens mena,

no quedin dins el  vell tinter,

que un dia, bé podria ser

no pogès, amb tota la  pena.

Avui, millor que demà

o air, que no se per què

hagès estat millor encara.

La ment, tant mal aguanyada

sovint es lleva atravessada.

Demà, també t´ho dire.

Doncs estima'm, que jo t'estimo.

Ja sé del teu amor, millor que l'encens .

Però m'agrada dirt-te-ho,

per que aquest, és el meu millor sentiment .

... el millor regal que et puc fer

...I el teu, també

Amor meu .

xatumandingu

ELS VAN FALTAR MANAMENTS

 ELS VAN FALTAR MANAMENTS.....

Quan en Moisés va baixar del Sinaí amb les lloses de la llei a la mà , 

 cansat i preocupat de com aplicaria aquell encàrrec de Deu, 

fa més de quatre mil anys, aquell poble ja s'havia desmadrat 

fent bestieses, i en pocs dies ja adoraven un mufló fet d'or.

Crec que la bíblia parla metafòricament i el que crec que volia dir 

és que rendien culte a la riquesa, al poder i al diner, 

això que en un desert no hi ha lloc per masses montsergues.

Imagina que si aquella gent en pocs dies ja va perdre l'oremus, 

que serà dels que ja fa tant de temps ens va ser manat.....

...i és que al meu entendre ( doncs no soc massa espavilat ), 

 la cosa no va quedar massa clara, diàfana, i entenedora , 

doncs tot en la vida té una profunditat . 

S'havia de crear una llei primigènia i objectiva

 per fer possible la convivència humana i evitar així 

l'autodestrucció d'aquell poble.

Doncs ara per ara, podem dir que no va ser suficient aquella,

la famosa llei , per que si no tinguéssim avui el que tenim per 

matar i robar,  i només hi haguessin pedres, ens cardaríem 

a cops de roc fins a la mort entre nosaltres mateixos 

i  tot allò viu que ens envolta. 

 Encara queda bona gent en aquesta peixera, 

però ja veiem que aquests, els que fan coses 

i treballen pel bé comú o els neutres, 

sempre son els que primer reben del crostó.  

La història ho ha demostrat fidedigna ment.

Per la meva part hi posaria un afegitó més o menys així :

Respecta la terra que trepitges i tot el que conté, per que si no, 

tu que en no complir, per  creure't superior als altres, 

també en sortiràs escaldat  més tard o més aviat, 

i encara que vencis, ja m'explicaràs que faràs tu sol

en la immensitat planetària.

tingues seny , sigues arbre i no soca, si us plau .

xatumandingu.

LA HUMILITAT I LA NOBLESA

 LA HUMILITAT  I  LA NOBLESA...

Cal estudiar la semàntica de les paraules, per que humil no vol dir pobre ni miserable i noble era aquell valent i honrat cavaller que lluitava a favor del seu poble.   Els que s'anomenen nobles avui dia, precisament no disposen ni de senzillesa, ni d'humilitat, ni de valentia a les que ens referim aquí. 

Quan un llop s'adona en  la baralla contra un altre i entén que ja no té possibilitats i ofereix humilment  el coll a l'oponent, dient-li:  ” ets mes fort que jo creia, ets el líder capacitat per defensar-nos a tots i et farem costat ”.

El mes fort , es paralitza i una  força ancestral o el seny li impedeixen  l'acarnissament amb  el que des de la humilitat reconeix la seva incapacitat de lideratge.

l'ADN o més enllà, li priva dins el cervell al llop fort, recordant-li que l'espècie és més important que la venjança. Quina meravellosa lliçó de noblesa.

Ningú no diria covard al llop que s'entrega, ni commiseratiu al qui ja és líder; el miracle s'ha produït.

Ell ha demostrat la seva capacitat de lluita i valentia per defensar el grup on pertany .

No hi ha ni guanyadors ni perdedors, hi ha capacitats.

Darrera de les semblances hi ha el contingut autèntic de les coses.

Humilitat i Noblesa, no guanyadors ni perdedors.

Hem simplificat tant, que aquí si, perdem el veritable sentit del que ens diu la pròpia vida.

xatumandingu.

INTELIGÈNCIA EMOCIONAL

 INTELIGÈNCIA EMOCIONAL:

....I QUI SON LES VERITABLES BÉSTIES? 

Des de'l respecte profund i en la consideració de que la perfecció espera pacientment al creixement de la consciència i la intel·ligència humanes, arriben  en la base de la cultura i el saber...., una visió que comparteixo amb tants d'altres que cerquen la veritat de les coses, la pau i l'amor que caldria. No hi ha més opcions viables.

Dir que assistim a l'espectacle grotesc i malvat, propi de les cavernes de l'edat de pedra i de tots els temps passats,  on la violència de la guerra era  acceptada com a situació normalitzada, doncs era defensar-se o morir.  La mort era molt propera llavors per que el ratio de vida no anava més enllà dels 30  o 40 anys, doncs ni els poderosos se n'escapaven de patir greus malalties i de morir, doncs la ciència,  és la recerca de la comprensió de tot que passa i, del per que passa. 

Aquells  que hi veien una mica més enllà eren eliminats, cremats a la foguera per heretgia, doncs per que feien nosa als plans del poder.  

I seguim i anem seguint  amb les arrels d'aquell salvatgisme, equipant-nos amb armaments sofisticats, gràcies a la tecnologia actual on la mort dels innocents, és carta a jugar pels poderosos del planeta, veritables bèsties que volen que la gent que va a peu els faci costat en les seves ambicions materials i aventures absolutes amb destrucció i mortaldat de tot el que es mou, vola o neda o està parat, en l'increïble gran negoci de la guerra. .

No hi estic d'acord amb aquesta visió política, que no val, no ho és, com entenem i pensem moltes persones; és salvatgisme, sense més apel·latius.

En ple segle vint i ú, on ja viatgem fora del planeta i camí de les estrelles, no cap que ens estiguem matant entre nosaltres; 

És que ni els animals més primaris ho fan. Encara estem per sota d'aquells éssers vius als que menyspreem i els en denominem Bèsties?.

Cal anar a la recerca de la bondat intel·ligent, al sentit comú, a la sobre vivència del planeta, al futur de la raça humana i la pau i benestar globals.  

xatumandingu.     

CERCANT ELS NOSTRES HORITZONS

 CERCANT ELS NOSTRES HORITZONS

Quan la llum del nou dia 

ens arriba en despertar,

la finestra dels ulls ens guia

i la del seny, que també cal escoltar.

Descobrir l'aventura del mirar,

fer servir la llum clara, jo diria,

per veure, pensar i treballar.

  

Doncs ens criden moltes les coses

que son dins i fora del nostre caminar:

algunes fàcils, que en son molt de precioses, 

i d'altres, malgrat, ens en hi hem d'ocupar.

És que totes  tenen grau i intensitat.

urgència, pressa  o importància,

o que queden ja per la eternitat, 

doncs cal pensar en curta, i la llarga distància.

Cada ù té els seus horitzons i els seus paisatges:

sentiments i pensaments, alegries i penes.

com a humans que som, dons ningú se n'escapa;

i com tenim avui sang a les venes,

i ens vestim com creiem i volem; 

alguna cosa que també segons, ens tapa,

allò de dins  o de fora, o al costat o que ens guarda,

a sobre, a sota, als peus, al cap o al costat.

Farem el que bonament podrem, o voldrem....,

en la forma,  o allò que en diem costum o husatge.

 Paisatges, situacions, aventures, caramels o bombons.

  ... amargures i passions, també molts sofriments.

Somnis, que formen part de la vida, que siguin bons,

 dels nostres pensaments i sentiments:

No oblidis, cada dia,  els teus millors horitzons.

xatumandingu 

 

ELS COLORS

 EL COLOR, VIST D'UNA ALTRA MANERA.

Hauria d'explicar coses que molts ja saben com és natural i , parlant de natura, hauríem de partir de les grans diferències que es troben en les percepcions de l'entorn en quasi cada una de les espècies vives que coneixem i amb capacitat visual en el planeta i la diversitat immensa de les seves, formes i adaptacions al medi de cada ésser viu, cada espècie  i formes de matèria i energia . És tant immens el tema, que per molt que avancem els humans en entendre-ho tot, mai arribarem a la plena comprensió.

La percepció i la interpretació de l'entorn, son capacitats diferents segons la espècie i, per afinar encara més, en cada ser individual, per això hi ha persones amb preferències del color i pitjor i millor percepció visual ( no parlo de mancances i malalties ). 

Parlant de la capacitat visual que és la que ens ocupa, trobarem en la naturalesa espècies cegues com els taups, i també d'altres que hi veuen extraordinàriament bé, com els falcons i aus que volen mol alt, que tenen capacitats telescòpiques i de l'hiperdetall. Es clar que hi ha animals amb capacitats que nosaltres no tenim, per que hi veuen de nit gràcies a que capten els infrarojos i la llum tènue també. Hi ha animals que no fan servir els ulls per situar-se, caçar o tornar al seu cau; no fan servir els ulls, si no els ultrasons. 

Si ho penses, ens rodeja una riquesa inabastable, immensa, que intentaré d'explicar el sentit de la vista humana d'una forma que hem sembli entenedora:

Primer direm que la llum és energia i com a tal  s'irradia i la percebem en diferents longituds d'ona en la retina, donant pas als diferents colors. Direm que els nostres ulls perceben l'espectre visible d'aquesta forma d'energia. Colors visibles purs, només n'hi ha tres, els primaris. després 

Funciona de forma similar al só (que també és energia), amb sorolls aguts (ona curta), i greus (ona llarga) . La llum es desplaça també per una ona lumínica  infinitament més curta i ràpida.  

Sorprenentment, les coses no son del color que les veiem, si no que percebem el color que rebutgen els objectes, per que es queden tots els altres colors que no veiem, reflexant el que no accepten. Es la refracció.

Podeu fer comprovacions d'aquesta teoria de forma constatable en la banda dels infra-rojos:

Sobre tot a l'estiu que la radiació solar és més intensa, si toqueu un cotxe o un objecte negre o fosc veureu que quasi crema, per que el negre i els foscos absorbeixen  tot l'arc lumínic o la seva majoria, es queda tots els colors.... Les glaceres de les muntanyes s'escalfen menys que les pedres i la neu perdura més degut a que és molt blanca i reflexa la llum.  

Si toqueu un cotxe vermell, veureu que també crema, per que es queda amb el arc d'infrarojos que no veiem, però si que l'espectre visible  d'aquest color; Infra, vol dir per sota de, i Ultra vol dir més enllà de...

Si toqueu un cotxe blanc veureu que esta molt més tebi que un de color més fosc, malgrat tot, per que la llum blanca està formada per els colors que veiem en l'arc de Sant Martí (arco iris), i com els reflexa quasi tots, s'escalfa menys, com la neu .

...Hi haurien moltes coses més per explicar i coses que no coneixem encara de com funciona l'Univers.

Alguns conceptes:

El negre no l'hem de considerar un color, si no l'absència de llum, igualment com el fred, que és l'absència del calor. Existeix el pigment negre però la llum negra no. O el silenci i el soroll .....

Infinitat d'ones, energies  i radiacions que ens permeten sentir, veure, escoltar, curar malalties i investigar. i les que encara el ser humà no ha descobert, que de segur en son moltes més de les que coneixem avui dia..., per que l'Univers és el tot indiscutible i absolut. 

La llum visible pot ser de diferents colors (veieu una posta de sol que tenyeix de groc i vermell el paisatge, o les llums d'una discoteca ,    ....els ultraviolats ).

Una cosa son els pigments del color, com pot ser el pigment negre (absorbent de la llum ) o el blanc (el més reflexant de l'espectre visible) i una altra cosa és el color llum.

En realitat, de colors visibles en les capacitats humanes (sensibilitat de la retina),  només en son tres: El magenta, el blau cian i el groc real; la resta immensa son combinacions d'aquests, que per això els anomenem primaris.  Els humans hem elaborat pigments molt aproximats a aquest tres i les seves barreges,  per fer servir per donar color a les coses i en l'art pictòric.

Passaran civilitzacions, segles i mil·lennis, però mai, mai arribarem a entendre-ho tot.   

No sé ben bé si hem deixo coses per explicar, o que no les sé o no se'm acudeixen ara .

Prego disculpes.

xatumandingu.