OBJECTIUS O CONCEPTES

 OBJECTIUS O CONCEPTES

En la vida, tot hom tenim plans, aspiracions i desitjos en tots els seus àmbits, però no tot s´hi val en les maneres d'arribar a aconseguir-los (...sovint tenim aspiracions impossibles en tota una vida ). Moltes son individuals i d'altres compartides, segons factors de la societat en que ens veiem inclosos.

L'entorn on vivim, ens encomana unes filosofies i una forma de viure, de comportament, una filosofia, unes idees i conceptes, acceptats o d'altres no, que ens modelen en gairebé tot. Per tant, els conceptes estan en la base de les conductes humanes. Si haguéssim viscut entre els viquings haguéssim assumit la seva idiosincràsia i si haguéssim nascut a l'antiga Grècia seriem totalment diferents. 

Malgrat, hi ha qui majoritàriament es mou per objectius, deixant de banda filosofies socials, de convivència, valors humans, etc., que viuen entre la resta, però en el seu apartat específic de conveniència. Això els crea normalment una marginalitat que els afecta a ells i a la societat en general.

Aquestes coses porten molts i greus problemes; Crec que caldria educar profundament i prioritàriament en la convivència d'on vivim  i en segon lloc, en les ciències.  Les ciències son més facils d'assumir que els conceptes d'una vida i d'un futur social.

xatumandingu.   

PODEROS CABALLER, EL SENYOR DINER

 PODERÓS CABALLER , EL SENYOR DINER.

El diner, mou consciencies,

mou cors, ments i sempre ganes,

mou amors i compra voluntats;

compra justícia en molts jutjats.

Sempre ha sigut així,

des de la nostra antiguitat

i seguim en aquest forat,

que no hauria d'existir, 

a sota del nostre coixí.

Els valors, es van deixant de costat

i aquí, "campi qui pugui",

fent "la viu viu", o com es digui,

i l'altre: que s'espavili,

com pugui, o d'amagat.

I, està ben comprovat, 

que la cosa no funciona,

doncs anem a la derrota 

d'aquesta nostra societat,

de valors, tant pobre.

Posem-hi seny i voluntat 

honradesa i lleialtat,

que fan molta falta

per que serem autor i víctimes

avui, dema, o demà passat,

o dels nostres, que seguiran en la batalla......

xatumandingu.   

EL VENT, QUAN MÉS TÉ, MÉS BRAMA

 EL VENT, QUAN MÉS TÉ, MÉS BRAMA

"El vent, quan més té, més brama" és una dita molt popular catalana; Significa que quan una cosa, un sistema  o una persona tenen més poder, força o intensitat, més soroll o més impacte volen fer. Això es pot aplicar a diverses situacions, com per exemple, quan una persona amb poder vol cridar més l'atenció o quan un problema gran sembla més greu o més notori per certs interessos. La metàfora del vent que brama és molt visual: quan el vent és més fort, fa més soroll, tot com ho fa una situació, un partit polític, un interès, o una persona en determinades circumstàncies.

EL VENT QUE BUFA BEN FORT

....El soroll del finestral, que tremola 

quan bufa el ven de nord,

 i estic a casa sol, o sola,

tinc aquest neguit,

per que temo lo pitjor

i m'aterreix, sigui de dia o de nit, 

o a qualsevol hora.

Bufa vent, bufa ben fort, 

que marxi la mala olor de certes coses

doncs no és aquesta la meva por,

si no la de les coses ben perilloses.

L'ambició, que no té mida,

és pitjor  que aquest vent tant fort.

Aquell poder que gesticula i crida,

és el que no vol un mon millor.  

La naturalesa, sovint no convida 

i alguns dels humans, tampoc:

Bramen, per sobre de la vida, 

i per sobre de la mort. 

....bufa vent, bufa ben fort....

xatumandingu. 

 

LA RAÓ DE LA CONTRA RAÓ

 LA RAÓ DE LA CONTRA RAÓ

El tema és fascinant i es pot abordar des de diferents perspectives poètiques. No hi ha un poema específic.Sí que existeix una rica tradició literària en què s'explora la paradoxa i la irracionalitat de la vida. En el concepte de "raons de la contra raó", que la raó ni el cor entenen, pot relacionar amb idees filosòfiques o existencials, com l'absurditat, la bogeria o la recerca del sentit comú, dins el caos.

Un exemple és el famós llibre del Quixot, on parla de les "raons de la contra raó, que amb la meva raó ho faig" Aquest fragment reflecteix la lluita entre allò racional i lo irracional, el conflicte entre la lògica i la bogeria que es caracteritza en la obra .

"Entre el que veig i el que dic, Entre el que dic i el que veig, Entre el que veig i el que somio, Entre el que somio i oblido, Entre el conscient i l'inconscient, la poesia es fa present i parla".

Les Raons de la Contra Raó

En un món de la lògica i seny estrictes,
neixen ombres que l'ànima ens dicta,
les raons que esborraren la llum del camí,
les contra raons que van fluint, entre el crit i el destí.

És la veu del vent, que mai no vol obeir,
la fulla caiguda de la tardor, que es nega a morir,
són les passes que fugen d'un tràgic destí,
son els versos que canten en un riu clandestí.

La contra raó és l'eco de la llibertat,
és somiar despert, i viure en la nostra realitat,
és negar la norma per trobar la veritat,
i en l'esquerda del dubte, fer-se claredat.

És cant d'una boja, que balla en silenci,
és desig d'allò que sembla incoherent,
però en cada pas, hi trobem el seu sentit,
les raons que desfan, i refan el nostre crit.

Si la raó és un mur, la contra raó és un pont,

quan la raó és seca, la contra raó es font,
i en la foscor de la nit més profunda,
troba la llum que cap raó no inunda.

La contra raó, sigui l'espurna infinita,
el salt al buit que l'ànima necessita,
perquè de vegades, en el caos desbordat,
es troba la pau que la raó ha oblidat.

......que és la contra raó de la raó....

la que aquesta no entén,

la que s'emporta el vent.  

xatumandingu.

LA CIGALA I LA FORMIGA

 LA CIGALA I LA FORMIGA

Isop va ser un escriptor de faules grec que va viure al segle vii avans de Crist. De la seva biografia gairebé no hi ha res de segur, però molts coincideixen a considerar que era esclau de naixement. Es l'autor d'aquest conte tant famós, que vé a continuació: 

Durant l'estiu, la cigala canta i balla sense preocupar-se gens per el demà, mentre-tant la formiga treballa durament emmagatzemant menjar per a l'hivern. Quan va arribar l'hivern, la cigala es trobava sense res per menjar ni cau on protegir-se del fred i la pluja. Ja desesperada i famèlica , va demanar ajuda a la formiga. Però la formiga li respongué  que hauria d'haver pensat en el futur durant l'estiu, que també podia cantar treballant, en lloc de viure només el moment a "tuti pleni", sense pensar en res mes. La cigala va morir de gana i aterida pel fred intens, doncs la formiga intuïa que si l'ajudava, a l'estiu següent  seguiria amb el cant i la festa, demanant altra vegada acolliment perpetu i llastimós.

Sempre hi haurà un demà i,  si el destí ho vol, també hi haurà un hivern després de l'estiu i la tardor. Si vius, un any darrera un altra, fins que la vida acaba.

Aquest conte ens recorda que centrar-se únicament en el plaer immediat o en el benefici econòmic sense pensar en les conseqüències a llarg termini, pot tenir conseqüències nefastes. El treball, la previsió i el sacrifici planificat i coherent són valors que sovint s'obliden en una societat que busca la gratificació instantània.

L' esforç, l'estudi, la planificació, son una bona tasca i, una tasca és un treball.

El treball sempre comporta un guany i satisfacció. "té premi".

xatumandingu.  

MENAIRONS

 MENAIRONS

Els menairons són criatures de la mitologia popular dels Pirineus catalans i aragonesos, especialment de les regions de l'Alt Urgell, Andorra i la Vall d'Aran, també al sud de França. Són coneguts amb altres noms, com "diablets" o "familiars" en altres zones. Els menairons són petits éssers màgics que tenen una força i una energia desbordants, i es diu que viuen dins de canyes o agulles. Son una espècie diferent dels "follets".

• Són petitíssims, fins al punt que poden cabre dins d'una canya o un agulló. No obstant això, poden ser molt nombrosos dins d'aquests objectes.
• Quan són alliberats, els menairons exigeixen immediatament que se'ls doni feina, i diuen la frase "Què farem? Què direm?". Si no se'ls dona una tasca, poden arribar a ser perillosos, fins i tot per al seus amos.
• Són extremadament eficients i ràpids. Si se'ls encomana una feina, la faran en un temps rècord, però si no tenen res a fer, es tornen descontrolats i fan bogeries.
• La llegenda diu que es poden aconseguir menairons mitjançant pactes màgics o comprant-los a bruixots o persones que en tenen. Un cop els tens, estan sota el teu control, però és imprescindible donar-los feina constantment o tancar-los fortament en una caixa hermètica per que no surtin a fer maleses. Si surten, els has de donar feina immediatament.

A les llegendes, els menairons es fan servir per a realitzar tasques impossibles per als humans, com per exemple construir cases, catedrals, en una sola nit o fer créixer collites de manera sobrenatural. No obstant això, tenir menairons també és perillós, ja que si no se'ls controla, poden destruir-ho tot.

Aquestes criatures reflecteixen l'ambivalència de les forces sobrenaturals a la mitologia: poden ser tant útils com perilloses, depenent de com se'ls tracti.

Els menairons són un exemple fascinant de la rica tradició mitològica dels Pirineus, i les seves llegendes encara perviuen en la cultura popular nostra.

xatumandingu.

BAIXANT DE LA FONT DEL GAT

 BAIXANT DE LA FONT DEL GAT

Baixant de la Font del Gat,
una noia, una noia,
baixant de la Font del Gat,
una noia i un soldat.

Pregunteu-li com se diu,
Marieta, Marieta,
pregunteu-li com se diu,
Marieta de l'ull viu.

Aquesta cançó fa referència a la Font del Gat, un lloc emblemàtic situat a la muntanya de Montjuïc a Barcelona, on era habitual que la gent passejés i fes trobades socials. 

És una melodia popular que sovint es canta.

La fadrina va a la font

La fadrina va a la font,

tra la ra la la, tra la ra la la,

la fadrina va a la font
de bon matí. 

Amb la cara ben rentada,

tra la ra la la, tra la ra la la,
amb la cara ben rentada
i els ulls en mi.

La camisa porta groga,
tra la ra la la, tra la ra la la,
la camisa porta groga
com el desert.

I la faixa a la cintura,
tra la ra la la , tra la ra  la la,
i la faixa a la cintura,
del color verd.

Quan la veu el noi que se l’estima,
tra la ra la la, tra la ra la la,
quan la veu el noi que se l’estima,
li diu així:

• Bon dia bonica,
  tra la ra la la, tra la ra la la,
  bona dia bonica,
  tu seràs per mi.

I ella li diu encesa,
tra la ra la la , tra la ra la la,
i ella li diu encesa,
amb gran desig:

• Bon dia i fins a sempre,
  tra la ra la la , tra la ra la la,
  bon dia i fins a sempre,
  sempre, .....tu seràs de mi.

---

Aquesta és una cançó popular amb una melodia alegre i senzilla. 

Si la cantes, segur que et transportarà a un moment tradicional i càlid!

RADIACIÓ SOLAR

 RADIACIÓ SOLAR

El Sol emet raigs gamma, però la quantitat d'aquesta radiació és extremadament petita en comparació amb altres tipus de radiació electromagnètica. Els raigs gamma del Sol es produeixen en fenòmens astrofísics molt energètics, com ara les explosions solars o les flamarades solars. Aquests raigs gamma es generen a partir de processos com les reaccions nuclears i les interaccions de partícules d'alta energia. 

Tot i així, la major part dels raigs gamma generats pel Sol no arriben a la superfície de la Terra perquè són absorbits per l'atmosfera terrestre, principalment a les capes superiors, com l'estratosfera i la ionosfera. Per aquest motiu, la radiació gamma del Sol no representa una amenaça directa per a la vida a la Terra.

Pel que fa a l'espectre global de la radiació solar, el Sol emet radiació en una àmplia gamma de longituds d'ona, que van des dels raigs gamma fins a les ones de ràdio. El conjunt d'aquesta radiació constitueix l'espectre electromagnètic solar. L'espectre global del Sol es pot dividir en les següents regions principals:

1. Raigs gamma i raigs X: Radiació d'alta energia amb longituds d'ona molt curtes. Com s'ha esmentat, aquests raigs són en gran part absorbits per l'atmosfera terrestre.

2. Ultraviolat (UV): El Sol emet una quantitat significativa de radiació UV, que és responsable, entre altres coses, de les cremades solars i de la producció de vitamina D a la pell humana. Gran part de la radiació UV també és absorbida per l'atmosfera, especialment per la capa d'ozó.

3. Llum visible: Aquesta és la part de l'espectre que és visible per als ulls humans i representa aproximadament el 43% de l'energia total emesa pel Sol. Les longituds d'ona en aquesta regió van des del violeta (aproximadament 400 nm) fins al vermell (aproximadament 700 nm).

4. Infraroig (IR): Aquesta radiació té longituds d'ona més llargues que la llum visible i és responsable de la calor que percebem del Sol. Representa aproximadament el 49% de l'energia solar.

5. Ones de ràdio: El Sol també emet radiació en longituds d'ona més llargues, incloent-hi les ones de ràdio, però en proporcions molt menors.

En resum, l'espectre global de la radiació solar inclou una àmplia gamma de longituds d'ona, des de raigs gamma d'alta energia fins a ones de ràdio, amb la major part de l'energia concentrada en les regions de la llum visible i l'infraroig.

Els quàsars i els forats negres no són responsables de la major part de la radiació gamma de l'univers, però són fonts importants d'aquesta radiació.

Quàsars:

Els quàsars són nuclis galàctics actius extremadament lluminosos alimentats per forats negres supermassius al centre de les galàxies. Quan el material cau cap al forat negre, s'escalfa i emet una quantitat enorme d'energia, incloent-hi radiació gamma. Això fa que els quàsars siguin una de les fonts de radiació gamma més potents de l'univers, però no són la font principal de radiació gamma en conjunt.

Forats Negres:

Els forats negres, especialment els supermassius al centre de les galàxies, també són fonts de radiació gamma, sobretot quan estan envoltats de discos d'acreció o en el cas de forats negres estel·lars que formen part de sistemes binaris. Aquests discos d'acreció poden emetre radiació en un ampli espectre, incloent-hi la radiació gamma. Tanmateix, de nou, els forats negres són fonts importants però no les úniques ni les principals fonts de radiació gamma.

Altres fonts de radiació gamma:

• Supernoves i restes de supernova: Les explosions d'estrelles massives, i els restes de les mateixes, generen radiació gamma.
• Pulsares i magnetares: Aquests estels de neutrons amb camps magnètics extremadament potents emeten radiació gamma.
• Esdeveniments de raigs gamma (GRBs): Aquests esdeveniments extremadament energètics són una de les fonts més brillants de radiació gamma a l'univers.

En resum, els quàsars i els forats negres són fonts de radiació gamma molt importants, però no són responsables de la major part de la radiació gamma de l'univers. Aquesta prové de diverses fonts, incloent-hi estrelles massives, esdeveniments cataclísmics com les supernoves i els estels de neutrons.

EN LA VIDA, NI ES GUANYA NI ES PERD

 EN LA VIDA, NI ES GUANYA NI ES PERD

....En la vida, ni res es guanya ni res es perd,

ni es fracassa ni es triomfa mai del tot.

En la vida, s'aprèn;

...Es creix, es descobreix,

tot s'escriu i tot  s'esborra

i es reescriu en altra volta.

Es fila i es desfila

i es torna a filar.

El dia que vaig entendre

que l'únic que m'enduré

és allò que visc en cada dia

vaig començar a viure de veritat

i, amb allò que hem vull emportar.

Poema Purépecha

"Mexica Teahui"

Traduït i arranjat  xatumanfdingu,

EL CONTE DEL PASTOR BURLETA

 EL CONTE DEL PASTOR BURLETA

No sé si és veritat o un conte, però es tant factible que podria haver passat i de fet, passa sovint en aquelles persones que menyspreen als altres, els burletes, o que es creuen més espavilats que la resta de la gent.

-. És el cas que en un poble petit hi vivia un pastor que treia cada dia les seves ovelles a pasturar a la muntanya i, com s'avorria amb el pas lent de les hores de pastura, se li va ocórrer gastar una broma a tots els del poble, que no eren massa gent.

.....-.Auxili, auxili, correu correu, deia:

-.Que ha vingut el llop i m'està matant les ovelles!!

Els homes del poble, de seguida i armats amb eines i escopetes van anar a caçar al llop maligne, però quan van arribar a lloc, les ovelles hi eren totes i pasturaven tranquil·lament, com sempre.

El pastor reia fins a no poguer més, de la pesada broma que els havia gastat i com l'hi va sortit tant bé, la va tornar a repetir, afegint que era llavors de veritat. 

....es va tornar a en riure d'aquells bons homes que el volien ajudar en el suposat tràngol.

Però el destí o la providència, va fer que un dia el llop es va presentar de veritat i ell, ple de por i angoixa corria pels carrers del poble demanant per Deu ajuda, però ningú l'hi va fer cas, ni llavors, ni mai més.

Les ovelles esgarriades per la muntanya, que va trigar molt en recollir-les i les que el llop va matar l'hi van suposar una gran pèrdua de temps i de diners; Les "brometes" l'hi van sortir ben cares al pobre pastor.  .....Hem sembla que encara avui no s'ha recuperat de l'ensurt.

.....La burla, la mentida i el menyspreu vers als altres, té conseqüències. La vida és un "bumerang", que sempre retorna al llançador, sigui cosa bona, o dolenta, com és aquest el cas. 

xatumandingu.

      

PODRIEM MILLORAR?

PODRIEM MILLORAR ?

 Podríem fomentar una cultura de la curiositat i l'exploració, en molts ámbits, on la gent es motivés per comprendre més en profunditat les coses, des de les relacions personals fins als grans desafiaments globals. Podríem aprendre a viure feliços dins una societat solidaria i amiga, sense enganys ni truculències.    Potser podríem crear un món on l'educació no només fos una obligació, sinó un gran  plaer, on cada persona busqués créixer, no només a nivell professional, sinó també en el coneixement de si mateix i dels altres, o de tot el que ens envolta.

Una cosa que no s'ensenya ni es divulga, potser per que es veu a les clares, és que l'Universal ens parla; Ens ensenya la diversitat immensa de les coses i la seva amplitud. Es talment el miracle de l'existir i la vida, per que una pedra existeix, però no viu.  

Aprendre la ciència i la tecnologia és molt important per entendre-ho, però ho és més l'humanisme avui dia, per que ens hi juguem precisament l'existir de la raça humana ver a l'inmens futur que ens espera si no fem bestieses.

No ens enganyarien tant sovint els poderosos de qualsevol mena, per que ara, el gruix de la societat està instalada en " la vida fàcil"; evitant responsabilitats, eludint obligacions i feina a fer, per que la llibertat i el concepte democràtic, contemplen la millor societat possible, però això també obliga a ser responsables dels nostres actes, començant per cada ú de nosaltres, sense excepcions.

El fer bé les coses o al menys intentar-ho, comporta tranquil·litat de consciència, sensació de benestar, orgull de ser persona com cal; això comporta també esperit de justícia i equilibri mental. 

No és poca cosa, no et sembla?      

Quins aspectes de la societat creus que podrien millorar si la gent deixés de banda la superficialitat i es concentrés una mica més en la qualitat i la profunditat?

xatumandingu.

LA MALDAT I LA IGNORÀNCIA

 LA MALDAT I LA IGNORÀNCIA

La maldat i la ignorància sovint van juntes. No vol dir que hi hagi persones bones que no van tenir oportunitats quan al saber, o no van voler per circumstàncies, també pot ser sovint manca el sentit comú en la seva vida, doncs les vivències son múltiples en cada persona i els seus conceptes.

També hi ha gent molt llesta, que no sàvia, absolutament en tots els nivells socials,  no recomanables en el tracte, especialment per ocupar llocs de poder i d'influència mal guanyades.

Cal distingir entre cultura, que no és sabiduria, lògica i sentit comú,  i gent que no sap, o no vol saber les conseqüències dels seus actes i paraules. "...La llengua no té ossos, però en trenca de molt grossos", diu la dita.

Avui, cada dia que passa és l'últim de tots els que hem viscut i això és aplicable al mon sencer o a cada persona individualment. La suma del coneixement i les ciències humanes ens poden dur al cènit i al benestar del planeta sencer, o a la destrucció total. Molt de compte en escollir mandataris que puguin ser savis o llestos, però malvats, inconscients o bojos. Som l'única espècie del planeta des de Caín i Abel, que no hem parat de matar-nos entre nosaltres...... 

Cada ú de nosaltres, també som responsables de les nostres accions i les nostres paraules. En aquest mont globalitzat, l'opinió pública i el comportament de les persones és molt influent.

No critiquem als de dalt, si nosaltres actuem sobre les mateixes bases negatives.

xatumandfingu.

    

LA PEDRA DEL CAMÍ

 LA PEDRA DEL CAMÍ

Si cada dia, o sovint

et trobes amb un trasbals,

és com una pedra del camí,

que t'estorba, o et fa mal.

Si no hi poses remei,

la cosa serà molt tossuda

i ella, mai sola no marxarà:

Per sempre es quedarà,

...vulguis tu, jo, o el rei.

Però no odiïs mai la pedra,

ni res que s'hi pugui semblar...

allò que no vulguis o no estimis,

fora del teu camí, sempre  es quedarà

per que amb odi res no s'arreglarà.

.....i tampoc la rancúnia, que no té límits.

Aparta doncs del teu camí la pedra 

o canvia sàviament la teva ruta,

que son la millor manera

de resoldre amb la pedra, una disputa.

No obstant, sempre tinguem seny

i trèiem les pedres amb suavitat,

que no caiguin en algun terrat

i perdem bous, esquelles i de la pastura, 

la del nostre beneït terreny.

xatumandimgu.   

CURA'T MIJITA

 CURA'T MIJITA

Cura't, mijita, és un poema de Maria Sabina, curandera i xamana mazateca, coneguda pel seu profund coneixement de les plantes medicinals i els bolets sagrats, així com per la seva poesia que evoca l'esperit de la naturalesa i les savieses ancestrals. 

Encara que no es tracta d'un poema d'una obra literària concreta, sinó d'una pregària o invocació que s'ha anat passant de generacions en generacions, dins de la tradició oral mazateca, a continuació us comparteixo la recreació inspirada en l'estil i l'essència de la seva obra.

Cura't, mijita:

Cura't amb la llum del sol i els raigs de lluna,

amb l'oratge del vent i la remor del riu proper,

de la música d'una cascada,

de l'anar i venir de les onades del mar

i el del volar dels ocells.

Cura't amb les fulles d'alfàbrega,

amb el romaní, amb l'eucaliptus i la menta.

Endolceix-te  amb lavanda, romaní i camamilla.

Abraça't amb els grans de cacau i una mica de canyella.

Posa-l'hi amor al te en lloc de sucre,

mentre contemples les velles i llunyanes estrelles.

Sigues cada dia més llesta

i mira el mon amb l'ull del teu cervell.

Salta, canta, balla,

per que siguis cada dia més feliç.

Cura't, mijita, amb els petons del vent

i les abraçades de l'univers.

Respira profundament l'aire pur que t'envolta.

I trepitja amb els peus descalços la terra molla

al costat i amb tot el que d'ella neix.

Aixeca't fortament i mou-te,

com un gira-sol en el camp, seguint el sol.

l'astre lluminós, saludable i  gratuït.

Barrejat del tot, amb l'amor,

i amb la bellesa de la naturalesa

i la seva memòria ancestral.

Camina amb confiança,

doncs tot l'univers t'acompanya i t'estima.

Aquest poema reflecteix la profunda connexió entre la curació i la naturalesa, així com la saviesa ancestral dels pobles indígenes americans. Mary Sabina, amb la seva saviesa i espiritualitat, continua sent una font d'inspiració en poesia, medicina tradicional i de la cultura xamàni.

Gràcies Mary Sabina.

xatumandingu.

EL MEU GAT I JO

 EL MEU GAT I JO

He tigut sempre gossos, gats, gallines, oques, cabretes, bens, un cavall i més que no anomeno per no allargar,  ....però ara, només tinc un gat.

 ...Li dic Caifàs, per que quan arribava a l'hort de Terrassa i ell sentia el soroll de la furgo, sempre venia, amb la seva cua dreta a saludar-nos i l`hi deia: Que fas? ...i per posar-l'hi  algun nom que rimés una mica amb que fas,  l'hi vaig posar Caifàs i així, quan ens veiem l'hi deia i li dic encara : Caifàs, que fas?.

Total, que en veure que que és tat bo i tant diferent del sacerdot jueu que va intervenir en la crucificació de Jesús, encara no l'he canviat el nom, per que no sé si no hem faria cas...., però me'l vaig endur a Sabadell, on malgrat que viu en un espai més reduït, hi viu feliç i content.

És intel·ligent i ho entén absolutament tot. La Maruja està encantada amb el gat i jo també. El trec a pasejar cada dia una mitja hora pel barri, de bon matí. amb un joc de seguir rei, on de vegades mana ell i de vegades mano jo, fins que li dic " anem cap a casa " i ell enfila cap al  destí fixat. És com un gosset amb forma de gat i, si com sovint trobo algú amb qui parlar una estona, ell s'espera per als voltants d'on estiguem, amb la santa paciència. 

Tots els animals donen feina i dedicació.  .....i les persones, també. Però rebem a canvi amor, agraïment, lleialtat, convivència, obediència, entreteniment i intel·ligència emocional. .....Recomanable de totes totes el tenir un animalet quan et fas gran en edat i a casa hi ve poca gent i poques vegades, per que omple el temps i tens algú amb qui rondinar, parlar i riure, per que ell no es queixa mai ni es rebota de tot el que li dic.

Gràcies Caifàs, entre totes les gràcies que haig de donar en la meva vida a tot i tot hom.....

....posa un animalet en la teva vida...., ja no tindràs hores mortes.

xatumandingu.  

FAREM VIA

 FAREM VIA

Amb la bona i millor esperança 

i la voluntat del nostre ser,

farem via, en el bon fer

per avançar en  la bondat somiada.

Farem via, si m'ajudes,

per que sols, no podria ser.

Ni que hi posem totes les forces,

sols, no ho podrem pas fer.

Que és molt àrdua aquesta feina 

i molt de temps és de menester.

Molts cors i bastanta intel·ligència

i tota la gent que ho vulgui, del carrer.

Farem via, que ja cal

en aquesta Terra eixuta,

que ens arrossega i ajupa

el maleït vent del mal.

Fem-ho per aquells a qui estimem,

doncs nosaltres no hi serem a temps.

Fer de bo, tot allò que puguem,

mentre que vius, respirem,

i ens puguem sentir valents. 

xatumandingu.    

 

ESPERA'M EN EL CEL

 ESPERA'M EN EL CEL

(dedicat a tots aquells éssers estimats que vaig conèixer en la vida

 i  que enyoro des d'aquell llavors, i mai s'obliden )

Quan la llum es fongui en l'horitzó, hi seré,

i els records que dansen dins meu, amb un vent suau,

el teu somriure, el teu amor, com una estrella hem ve

a il·luminar el camí, doncs tu hem fas de guia i nau.

Espera'm en el cel, allà on el temps no té fí, ni preu.

Amb ales d'or, vola lleuger, com les fulles seques,

que cauen quan arrriba la tardor.

Els somnis es desfan, com pètals tendres d'una flor,
l'eternitat esdevé un instant, espera'm al costat teu......

Les paraules dites, s'han fet record i silenci,
però els teus ulls, hem parlen en cada estrella,
en la fosca nit, en el clar del dia, en aquest cel..., que brilla. 

A casa teva o meva, pel carrer plè de gent que no conec,

arreu sento el teu amor, i la teva absència.

Espera'm en el cel, a l'altra riba,
on els cors ara separats, es fondran en un de sol,
el record d'avui, ara esdevé  en aquesta rima,
que parla de tu i de mi, d'un amor, que mai s'oblida.

...Sempre, sempre  estarem junts,

que ni el temps ni la distància ens ho priva, 

ni avui, ni mai, dolça ànima mia.

...Espera'm en el cel, mentre la mort arriba.

xatumandingu.

EL SAVI

 POEMA DEL SAVI 

.....Diuen d'un savi,

que un dia,

tan trist i miserable es trobava,

que només s'alimentava

de les herbes del camí,

que a estones recollia.

..I per Deu,  l'hi deia:

Hi haurà mai un savi,

més trist i miserable que jo?.

..Doncs al girar el cantó,

Deu l'hi va donar la resposta,

veient que un  altra savi 

recollia i es menjava 

les herbes que ell depreciava.

Vet aquí l'eterna cançó.

Arranjament al català d'un poema clàssic, 

del poeta Josep Espronceda

 que hem recitava el meu avi Angel .

xatumandingu.   

LES VEUS DEL DESERT

 LES VEUS DEL DESERT

Robyn Davidson, coneguda pel seu viatge impressionant a través del desert d'Austràlia en la dècada dels 70. L'any 1977, 

Davidson va fer un viatge de més de 2.700 quilòmetres a peu des d'Alice Springs fins a l'Oceà Índic, acompanyada només d'uns quants aborígens, quatre camells i el seu gos. Aquest viatge va ser immortalitzat en el llibre Tracks (1980), escrit per ella mateixa, i més tard adaptat a una pel·lícula el 2013, amb el mateix títol.

Tot i que no va fer tot el camí descalça, Davidson va enfrontar-se a condicions extremes durant la seva travessia pel desert de Gibson, un dels més grans del mon a Austràlia.

La voluntat, l'empenta, la valentia, la intel·ligència i la correcta planificació ens duen a poder fer coses extraordinàries i amb elles, el progrés humà.

xatumandingu.  

LES FLORS D'HIROSHIMA

LES FLORS D'HIROSHIMA.

Escrita per Edita Morris, una autora sueca. Publicada per primera vegada el 1959, aquesta obra es centra en les conseqüències devastadores de la bomba atòmica llençada sobre Hiroshima durant la Segona Guerra Mundial. No en van tenir prou, que en van llençar una altra sobre Nagasaki.

El llibre  descriu la vida de la gent d'Hiroshima després de la tragèdia, les seves lluites quotidianes i el dolor emocional i físic que persisteix encara molts anys després d'aquell atac sobre gent  innocent i aliena a la guerra entre els poders militars.

La història es centra en la vida d'una família japonesa, especialment en Tamiko, una jove mare de família que representa la innocència i l'esperança enmig de la destrucci. ó i la mort. Al llarg del llibre, Tamiko s'enfronta a les conseqüències de la radiació atómica, que persisteix, i a la pèrdua de membres de la seva família, alhora que es mostra en el llibre com la comunitat humana intenta reconstruir-se.

A més de la família de Tamiko, introdueix altres personatges, incloent-hi un americà que arriba a Hiroshima com a part d'un projecte de recerca. Aquest personatge serveix com a testimoni de les terribles conseqüències de la guerra nuclear i de com aquestes afecten les persones innocents, que nomès desitgen viure en pau, sense tenir res a veure amb les motivacions de les guerres salvatges.

Les imatges de bellesa, especialment les flors, que en el títol simbolitzen tant l'esperança com la destrucció, es contraposen a la devastació que la barbàrie ha causat en el paisatge i en les vides dels seus protagonistes. Aquesta dualitat subratlla la tensió entre la vida i la mort, la destrucció i la regeneració, que tant costen de recuperar desprès d'un atac nuclear.

El llibre és una forta denúncia contra tota guerra i un crit a la humanitat per recordar les terribles conseqüències de les armes atòmiques. "Les flors d'Hiroshima" no només tracta del patiment físic, sinó també de les cicatrius emocionals, culturals, emocionals i biològiques  que la bomba va deixar en la societat japonesa i, per extensió, en tota la humanitat.

.......Compte amb el poder del mal, que hi ha mots bojos a dalt.  

serveixi d'avís del poder del mal, sobre tot el Planeta.     ....valguem Deu.

xatumandingu.

EL BOIG DE SANT BOI

 EL BOIG DE SANT BOI

Anava un metge amb cotxe per la carretera que ve de Molins de Rei cap a Viladecans i era a l'alçada de la tàpia del manicomi de Sant Boi, que va punxar una roda del davant del seu vehicle....

Pel costat mateix de la carretera hi passava un ramal del Llobregat per regar els horts de la zona ple d'aigua.

És el cas, que ell va parar el cotxe, va treure el gat per aixecar-lo, la roda de recanvi i la clau per afluixar els quatre cargols. Treta la roda punxada i els cargols al terra, prop de la dita roda, però de sobte, en una acció involuntària va donar una petada maldestra als cargols, que van anar al  fons d'aquell reg, sense possibilitat de ser recuperats, per posar la roda de recanvi preparada.

El metge, que ja parlava sol per la situació inversemblant on es trobava, es deia a si mateix de cercar  lloc per trucar per telèfon a la grua, doncs en aquells temps els mòbils encara no s'havien inventat.

...Un dels bojos que des de l'interior del mur estava observant el que patia aquella persona, en aquella situació, cridant en la distància l'hi va dir:  " Escolti, senyor: ...si treu un cargol a cada, roda podrà posar tres cargols a la roda de recanvi i podrà continuar al seu destí ".

El metge, sota la sorpresa de sentir aquella recomanació i de qui venia, va contestar: "Es veu a les clares que vostè es un home intel·ligent. Com és que vostè és aquí dins?".

...."És que hem van tancar aquí per boig, no per tonto", l'hi va etzibar. 

.....la gamma és molt amplia: Savis tontos, bojos llestos, ignorants espavilats, espavilats ganduls,                                                            ignorants que ens fem els savis, egoistes que no donen ni les gràcies,                                                        gent generosa que no té un duro, bons, dolents, regulars, etc..

xatumandingu.       

ESTIMATS AMICS DE LA COLLLA JOVENTUID

 ESTIMATS AMICS DE LA COLLLA JOVENTUID:

Primer de tot, manifestar-vos el meu profund agraïment per el vostre suport i suggeriments que hem doneu. Hem d'agrair també als nous temps i la tecnologia que ens permet d'estar en contacte a tota hora per saludar-nos i expressar la bondat dels sentiments entre nosaltres.

En segon lloc, us voldria explicar una mica que està passant per la meva ment i les motivacions que hem duen a escriure, ara que tinc temps, ganes, preocupacions com no, i desitjos d'un mon millor per als que vindran després de nosaltres:

1). No podem eliminar el mal de soca-rel d'aquest mon construït amb unes bases artificials, nefastes i contranaturals, molt a pesar nostre.

2).  Com molts , gaudim dels fills i dels nets. ....Amb ells, tenim obligació de deixar-los-hi una petjada de bondat , justícia, responsabilitat  i respecte, per l'amor que sentim dins el cor vers a ells.

3).  Visc en un barri de Sabadell de gent molt senzilla, on la majoria son persones immigrades que duen la seva pròpia motxilla religiosa, costumbrista, idiomàtica i cultural que motiva una manca adaptativa en aquesta nova Terra on han arribat,  que funciona de manera diferent a la que ells estan acostumats i sels fa dificil adaptar-se, i  en surten perjudicats sense adonar-se'n.  Vagi pel davant també el respecte per tot i tot-hom sense voluntat d'agredir res de cap manera, per que la llibertat s'ha d'exercir amb respecte.

4). No pretenc sentar càtedra en res, només posar el meu petit grà de sorra, avui que tenim ordinadors i mitjans de comunicar-nos, que beneïts siguin. La ciència, la medicina, el progrés i el benestar van a l'alça, malgrat la fam, les guerres i la pobresa que ens castiga a tots. A ells especialment. Treballarem per que el mal vagi a la baixa.

5). No desitjo cansar-vos amb les meves retòriques, però només envio al grup aquelles coses que crec que us puguin ser interessants, doncs ja tinc un arxiu informàtic on hi tinc tots els temes en que crec, penso, sento i aspiro.    .....porto molts anys escrivint... i m'agrada.

6). Sincerament, crec que la meva cultura i el meu idioma son perseguits o menyspreats; per tant les defenso sense atacar ningú, pero defensant amb les dents si cal el que soc i el que som els catalans. Escric correctament el castellà, molt millor que molts fanatics que no entenen ni tant sols el seu escut. Per tant, faig present el meu idioma i idiosincràsia a les xarxes socials i en la meva vida quotidiana.

7). Amb aquest comiat momentani, agrair-vos la paciència i dir-vos que escriure és una molt bona eina per fixar idees, créixer, expressar-nos i estimar-nos en la comunicació; ...Amb els altres, i també per dins de cada qual.  

......gràcies per la paciència d'arribar fins aquí  i la vostra comprensió !     ....us estimo !

xatumandingu.          

FETS I NO PARAULES

 FETS I NO PARAULES.

.....Ni mentides;

hi ha paraules que duen la veritat

i construeixen un mon millor,

i si de fets, van acompanyades,

aquestes tenen el valor de l'or 

En la boca mentidera,

que pensa el que no diu 

i no diu el que es repensa,

i, el qui  creu que és molt viu,

se l'hi veu lo del darrera. 

Les nostres paraules 

no poden anar mai soles;

necessiten el suport de la veritat,

si els fets les han acompanyades,

parlem de sinceritat. .

Per que  la mentida 

te molt curta la vida

i es veurà aviat destapada;

Aquesta és la pura veritat:

Tindràs una vida més llarga i tranquil·la.

El mentider precisa de memòria

per que els altres, la tenen per ell.

No s'escapa mai de la història, 

ni la mentida, ni el cabdell.

xatumandingu.

  

TENS ÀNSIES?

 TENS ÀNSIES?

......El millor de la vida sovint es troba en les coses senzilles i quotidianes, com:

Compartir tots els moments possibles amb les  persones estimades, ja sigui família, amics o parella, estimar la terra...., tota la Terra i el lloc on fas la vida.  Aquestes connexions ens donen seguretat,  suport, alegria i sentit de pertinença. No desitjar mai mal a ningú per forta que sigui la causa que ho pugui generar.  Simplement hem d'apartar-nos d'allò o de qui destorba la nostra pau interior.  .....Qui té, pot oferir quelcom i donar; qui no té res ni dins ni a fora, res no pot oferir ni donar.  

Gaudir de tots els paisatges, físics i mentals, de tots els moments possibles sense angúnies ni treballs destorbadors; respirar, omplir els pulmons amb l'aire fresc del matí, sentir el sol a la cara, escoltar el mar o a la naturalesa (..el murmuri de les fulles dels arbres que mou l'oratge, el  xivarri dels ocells atrafegats amb les seves cries o un miular d'un gatet ), que tot és un miracle. Caminar pel bosc ens reconforta i ens reconnecta amb nosaltres mateixos i els qui ens acompanyen de vegades.

La satisfacció i el goig d'aprendre coses noves, superar reptes i créixer com a persona, aporta un sentit profund de realització.

Un bon menjar preparat per qui t'estima, un llibre fascinant, una conversa inspiradora o una estona de descans plaent: música, poesia, contemplació srense límits, ioga, o un esport que no sigui competitiu, són moments que poden fer la vida meravellosa, si n'ets conscient i agraït .

Hem de tenir clar també que vindran al llarg de la vida, copes amargants que haurem de tragar per força, però no les podrem evitar i caldrà molta força i voluntat. La felicitat, generalment allarga la vida i amoroseix les penúries, que no cal patir  abans d'ora per lo dolent, que vindrà sol .  

I per a tu, què és el millor de la vida?   ......pregunto......

L'ansietat per aconseguir més i més de tot, sovint crea un bucle i un vuit que mai s'omple, fins i tot quan es tenen totes les possessions materials.  La veritable felicitat sembla que ve més de trobar pau interior, gratitud pel que ja tenim i la capacitat de gaudir del present, amb la prudència de les nostres accions .

Moltes persones busquen la felicitat en coses externes, fabuloses, divertides, emocionants i extres, però sovint és en l'interior d'un mateix on es troba la pau. Com diuen, "la felicitat no és tenir-ho tot, sinó gaudir del que tens." Sobre tot, salut; física i mental.

....Passar-ho bé, no és felicitat. Les connexions humanes, el compartir i les experiències senzilles que, al cap i a la fi, són les que ens omplen, de veritat.

Passar-ho bé, acostuma a ser temporal, limitat en el temps. Però la felicitat és atemporal, persistent i només depèn d'un mateix.    ...pot ser , una sola condició :  Salut i Salut per a tu i tots els teus .

xatumandingu.

EL POMERÓ

 EL POMERÓ

A la vora del camí, 

del camí d'anar a l'escola,

si aixeca un pomeró, 

tot carregat de pomes .

Sota l'ombreta que hi fa

hi reposem allà una estona

i , sembla que es posa a tremolar,

per si prenem alguna poma.

No tremolis pomeró, 

que no et tocarem cap poma.

El senyor mestre ens ha ensenyat,

el respecte i l'amor  a totes les coses. 

*No em tremolis, pomeró,*

*que es badaràn les pomes;*

*no em tremolis, mon amor,*

*que el meu pit ja se n'adona.*

*No em tremolis, clavellina,*

*que el tall es farà llavors trista;*

*no em tremolis, ànima mia,*

*que el teu cor ja s'ha encès dins el meu pit.*

**Josep Carner**:   ....crec

Aquest poema me'l va ensenyar el meu pare de petit.

Es una petita joia que exemplifica la sensibilitat d'en Josep Carner, amb imatges escrites, simples i tendres que suggereixen la fragilitat, tendresa i una certa intimitat amb la naturalesa ( que ja cal en el punt que estem ). Cal ester lluny del bestialisme salvatge que avui dia impera en les societats que es diuen avançades.

xatumandingu.

RELACIONS FAMILIARS I ALTRES

 RELACIONS FAMILIARS , I ALTRES

Les relacions dins d'una família són complexes i dinàmiques, ja que involucren múltiples membres amb diferents personalitats , necessitats i expectatives de tota mena. 

1. Relació de la Parella

• Amor i Complicitat: La relació entre la parella és el fonament de la família. Aquesta relació es basa en l'amor, la confiança i la complicitat. Una bona comunicació és essencial.
• Repartiment de Responsabilitats: Les parelles han de coordinar-se per repartir les responsabilitats domèstiques, la cura dels fills i altres tasques del dia a dia, la qual cosa pot ser una font de tensió, si no es gestiona adequadament.
• Intimitat: Mantenir la intimitat emocional i física és molt important per enfortir els vincles i superar els desafiaments quotidians, que sems dubte es presenten sempre.

2. Relació amb els Fills

• Educació i Valors: Els pares tenen la obligació, per amor, de guiar i educar els fills i preparar-los  per al seu futur, proporcionant valors, normes i límits. Aquesta relació es basa en l'afecte, que ha de ser equilibrada perquè els fills se sentin segurs i estimats.
• Comunicació i Suport: És essencial una bona comunicació per construir una relació de confiança i proporcionar suport emocional. Els fills necessiten sentir-se escoltats i compresos.
• Independència: A mesura que els fills creixen, els pares han d'ajudar-los a desenvolupar la seva independència, la qual cosa pot generar tensions, especialment durant l'adolescència.

3. Relació amb els Sogres

• Acceptació i Respecte: La relació amb els sogres pot ser complicada si no hi ha una acceptació mútua i de respecte per les diferències, que sens dubte, sempre hi son. És important establir límits clars en base als diferents conceptes dels uns i dels altres, motivades per la diferència d'edat, experiència de vida i circumstàncies, com pugui ser l'evolució i costums dels nous temps,  però també fomentar una relació cordial i amable.
• Suport i Interferències: Els sogres poden ser una font de suport, però també poden intervenir en la dinàmica familiar comú. És crucial trobar un equilibri entre la proximitat i l'autonomia de cada espai familiar.

4. Relació amb els Propis Pares

• Canvi de Rol: Quan es forma una nova família, la relació amb els propis pares canvia. Els adults han de trobar un equilibri entre el respecte cap als seus pares i la necessitat de crear la seva pròpia família,  amb la seva autonomia, criteris i gestió .
• Suport i Cura: Els pares han de ser i seguir sent una font de suport emocional i, de vegades, segons el cas i si es donen les condicions i circumstancies, econòmic. També pot sorgir la necessitat de tenir cura d'ells quan es fan grans, canviant el rol de fill a cuidador.
• Tant en el cas dels sogres com en el dels pares, és importantíssim  la cooperació i l'estima en el tracte amb la canalla i en l'adolescència dels joves de la família,  amb amor, justícia i responsabilitat, per que l'exemple que els podem donar, val més que totes les paraules i sermons.  

5. Relació amb la Resta de la Família (Germans, Tiets, Cosins, etc.)

• Lligams i Distància: Les relacions amb els membres estesos de la família poden variar molt en funció de la proximitat geogràfica, emocional i les experiències compartides. Els germans solen tenir una relació especial, marcada per la rivalitat però també per un fort vincle afectiu, emocional.
• Reunions Familiars i Tradicions: Les reunions familiars són una oportunitat per enfortir les relacions amb els membres de la família extensa i mantenir tradicions que enforteixen el sentiment de pertinença.

Aspectes Clau per Mantenir Relacions Familiars Saludables

• Comunicació Oberta: La comunicació oberta i honesta és essencial per evitar mals entesos i resoldre conflictes de manera efectiva i senzilla.
• Empatia i Comprensió: Intentar entendre les necessitats i els sentiments dels altres membres de la família ajuda a crear un entorn d'afecte i suport mutu.
• Respecte als Límits: És important respectar els espais i límits de cada membre, reconeixent la seva individualitat dins la dinàmica familiar.
• Flexibilitat i Adaptabilitat: Les famílies evolucionen amb el temps, per la qual cosa és important ser flexibles i adaptar-nos als canvis que es produeixen a mesura que els fills creixen o les circumstàncies familiars canvien.

En definitiva, les relacions familiars són una part fonamental de la vida emocional i social de les persones. Cada membre de la família juga un paper important en el benestar i la felicitat dels altres, i mantenir relacions saludables requereix esforç, comunicació i empatia per part de tots.

......Que us estimeu força, l'amor, el respecte i la comprensió entre les persones, sovint per no dir sempre, son ingredients fonamentals per la felicitat de totes les persones.

xatumandingu.

EL TRACTAT D'UTRECH

 EL TRACTAT D'UTRECH

El Tractat d'Utrecht és un conjunt d'acords internacionals signats entre 1713 i 1715, que van posar fi a la Guerra de Successió Espanyola (1701-1714). Aquesta guerra va ser causada per la mort del rei Carles II d'Espanya sense descendència, la qual cosa va provocar una disputa entre diverses potències europees sobre qui havia d'heretar la corona espanyola.

Context i Causes:

Quan Carles II va morir el 1700, va deixar el tron a Felip de Borbó, nét del rei Lluís XIV de França. Aquest fet va inquietar altres potències europees, especialment Anglaterra, els Països Baixos i l'Arxiducat d'Àustria, perquè temien que la unió de les corones espanyola i francesa desequilibrés el poder a Europa.

Contingut del Tractat:

El Tractat d'Utrecht va posar fi a aquesta guerra i va establir un nou equilibri de poder a Europa. Els acords van incloure els següents punts clau:

1. Felip V d'Espanya (Felip de Borbó) va ser reconegut com a rei d'Espanya, però amb la condició que Espanya i França no es podrien unir mai sota un mateix monarca.
2. Gran Bretanya va obtenir diverses concessions territorials, incloent Gibraltar i Menorca, així com drets comercials exclusius en territoris espanyols a les Amèriques.
3. L'Arxiducat d'Àustria va rebre territoris espanyols a Europa, com els Països Baixos espanyols (Bèlgica actual), el Regne de Nàpols, Milà i Sardenya.
4. Savoia va obtenir Sicília i el títol de rei, tot i que més tard intercanviaria Sicília per Sardenya amb Àustria.

Conseqüències:

El Tractat d'Utrecht va marcar l'inici d'un nou ordre polític a Europa basat en l'equilibri de poder entre les grans potències. Va posar fi a les aspiracions hegemòniques de França a Europa i va consolidar la influència britànica a nivell internacional.

A Catalunya, el tractat és especialment recordat perquè el pacte no va tenir en compte les aspiracions dels catalans, que havien donat suport a l'Arxiduc Carles d'Àustria. La resistència catalana va continuar fins a la caiguda de Barcelona l'11 de setembre de 1714, un esdeveniment que es commemora anualment com la Diada de Catalunya.

JOVENTUT, DIVÍ TRESOR

 JOVENTUT, DIVÍ TRESOR

És una expressió que evoca la idea de la joventut com un regal dels Deus, quelcom de gran valor i bellesa. És una metàfora que realça el caràcter preuat però efímer de la joventut.

En la literatura i la poesia s'utilitzen sovint expressions semblants per destacar les qualitats de la joventut: vitalitat, frescor, energia, innocència, passió, bellesa i potencial. Tanmateix, també hi pot haver una connotació de fragilitat, ja que la joventut és un període de transició que, inevitablement, deixa pas a la maduresa, i així sigui per sempre, Ja que no podem retornar-hi. Es pot mantenir un esperit jove no obstant, al llarg de la vida si la salut acompanya, i poaem una mica d'empenta i mantenim projectes, il.usions, que fàcin treballar el nostre cervell i el nostre cos, per que tot el que ea queda en la mandra, es rovella, passa al traster de l'oblit  i quan el vols recuperar, jà no serveix.

No serveix, per que allà en la quietut del silenci no s'han produit els petits "ressets" d'actualització sovintejada.

Mai no hi ha res perfecte i tot és com una moneda, que té cara i creu, però el record en la nostra estructura cerebral, té tendència a retenir lo bo de la vida i com és de suposar, també, vaig patir circumstancies i penúries, que hem van servir per desprès plantar cara les dificultats, que no han estat poques.

Crec que soc normal dins lo normal i haig de dir que en la suma i resta de lo bo i lo dolent, en mi guanya per golejada el que m'ha fet feliç:     Vaig tenir una infància plena i vital; hem vaig sentir estimat per tota la meva família i vaig tenir amics d'aquells que duren per sempre, fins avui dia que seguim estimant-nos ( ....és com el pòsit del cafè, que sempre dona per una segona tassa, però ja no té la potència de la primera ).

Nosaltres corríem per els carrers sense asfaltar i sense llums al carrer; encara veiem carros i cavalls i molt pocs vehicles a motor: Teníem una llibertat sense pors a gairebé res, per que rés del que hi ha avui dia hi era.

Quan a l'adolescència i la joventut, també era molt diferent: Per que els contactes, eren personals i presencials, més vitals, improvisats i plaents; hi havia més passió i improvisació.

Recordo amb dolçor els nostres "balls Particulars " i l música de llavors, en la casa d'algú de la "colla", on també venia alguna mare a fer de "carabina" de la seva nena....

Podria escriure molt del temps del llavors, per que certes coses no s'esborren mai més, no de la memòria, si no del cor , però no hem vull fer pesat. 

El meu tresor interior hem fa feliç encara, avui dia.

......i suposo que a tu, que llegeixes això, també.   PER MOLTS ANYS.

xatumandingu.           

LA CREU DE BARBERÀ

 EL BARRI DE LA CREU DE BARBERÀ

La Creu de Barberà, és un dels barris més grans i amb més població de la ciutat de Sabadell.El barri va començar a desenvolupar-se a principis del segle XX, com a conseqüència de l'expansió industrial de la ciutat i l’arribada de molts treballadors de tot arreu. El barri va créixer ràpidament. La seva denominació prové d'una creu que hi ha encara al camí que unia Sabadell amb Barberà del Vallès, que abans es deia Santa Maria de Barberà. .....a partir de la democratització, el van denominar Barberà .

Originàriament l'espai del nostre barri, a partir del passeig Espronceda cap a vall, era terme municipal de Barberà, que desprès va ser cedit a Sabadell 

• El barri és prioritàriament residencial, amb una gran quantitat d'edificis de mitjana alçada i algunes zones comercials i de serveis.
• El barri té una bona oferta d'escoles, centres de salut, mercats, i zones comercials. També hi ha diverses entitats culturals i socials actives, com la nostra de Carme Obradors que vaig presidir, on s'organitzen esdeveniments i activitats comunitàries i culturals. El Centre cívic de la Generalitat on donava clàsses de pintura i dibuix. També hi ha una oficina del mateix govern català. 
• Està ben comunicat el barri  tant per transports públics (tren i busos) i vies de comunicació com per carreteres. La seva proximitat amb l'autopista AP-7 facilita la connexió amb altres ciutats del Vallès,  Barcelona i altres destinacions.
• El barri compta amb espais verds i parcs, oferint zones de lleure per als veïns.

Estimo aquest barri per varies raons: 

El meu avi, Angel Martínez Yepes, va ser el primer mestre Nacional que hi havia al barri quan aquest pertanyia encara a Barberà; la primera escola estava situada on ara està l'obrador de la Pastisseria La Palma. Desprès, l'escola va ser traslladada al carrer la Paloma. Sobra dir que en aquell temps no existia cap més escola al barri i els meus avis van seguir vivint tota la seva vida a la casa que hi havia entre La Palma i el Cine Avenida, ja jubilats.  ....A l'escola del carrrer La Paloma, fins hi tot hi tenien un gos a l'eixida que jugava amb la canalla, que es deia Moreno.

Mentre tant els meus pares vivien al Passatge Pere Sanfeliu, prop de la merceria de la Fuensanta. La meva germana Rita tenia mesos de vida i jo voltava els dos anys. Cada diumenge anava tota la família a dinar a casa dels avis, al costat de la pastisseria i del cine. Des de l'eixida de la casa se sentia tot el só de les pel·lícules de la tarda i de la nit quan ens quedàvem a dormir allà.  

Anys més tard, els meus pares es van quedar amb el Bar La Paloma, on feien ball cada diumenge amb orquestra i tot ; També feien festes de batejos, comunions i casaments.....

Vol dir que he passat tota la vida al meu barri, malgrat vaig nèixer a Barcelona. 

Jo, hem sento d'aquí, del meu barri i de la gent senzilla que som. Llàstima que hi ha persones que sempre es senten estrangers i forans (.....ells s'ho perden). 

En el meu barri vaig conèixer els meus amics, els balls particulars..., en el meu carrer  vaig conèixer la meva dona que estimo, i he tingut uns fills que m'han omplert la vida; ara tinc quatre nets i tot .   ....Visca La Creu ds Barberà !!.

Voleu més raons per estimar on es viu?.

M'estimo el meu barri per tot el que hi he viscut,    .....i que duri.

xatumandingu.

EL TRACTAT DELS PIRINEUS

 EL TRACTAT DELS PIRINEUS

El Tractat dels Pirineus, signat el 7 de novembre de 1659 entre Espanya i França, va marcar el final de la Guerra dels Trenta Anys i de la Guerra dels Segadors. Un dels punts més destacats d'aquest tractat va ser la cessió de diversos territoris per part de la Monarquia Hispànica a França.

En concret, Espanya va cedir a França:

1. La part nord del comtat del Rosselló, incloent les ciutats de Perpinyà i Colliure.
2. La part nord de la Cerdanya, amb la frontera que es va establir aproximadament en la divisòria d'aigües dels Pirineus.

A canvi, Espanya va obtenir el reconeixement francès de les possessions espanyoles als Països Baixos espanyols i la confirmació de la sobirania espanyola sobre altres territoris. El tractat també va marcar la fi de la política de suport francès a Catalunya, la qual cosa va contribuir a la repressió del moviment independentista català que havia estat en aliança amb França durant la Guerra dels Segadors.

En resum, el Tractat dels Pirineus va significar una pèrdua territorial significativa per a la Monarquia Hispànica, sense una compensació territorial directa, però sí amb beneficis diplomàtics i estratègics en altres regions europees.

.....I LLÍVIA ?

 EL CAS ÚNIC DE LLÌVIA .

....Algunes coses mal fetes, tenen conseqüències al llarg dels segles, ....

el cas de Llívia és espectacular. 

Fascinant, en la geografia i la història de Catalunya, especialment pel que fa a la seva relació amb la frontera francesa. Està situada a la comarca de la Baixa Cerdanya, Llívia és una petita població catalana que es troba completament envoltada per territori francès, creant una "Illa" dins de França.

Llívia té una història antiga que es remunta a l'època romana, quan es coneixia com a "Julia Lybica". Va ser una ciutat important i fins i tot va ser considerada una cívitas, cosa que li donava cert estatus i privilegis. Amb el temps, la importància de Llívia va disminuir, però va seguir sent una vila notable a la comarca.

En el Tractat dels Pirineus (1659) El fet clau que va definir la situació fronterera de Llívia es va produir al segle XVII. Després de la Guerra dels Trenta Anys; Aquest tractat va redefinir les fronteres entre ambdós països, cedint a França una gran part de la comarca de la Cerdanya, que també era part de Catalunya, juntament amb el Rosselló. No obstant això, el tractat especificava que només s'havien de cedir "33 pobles" a França.

Llívia es va escapar de la cessió a França perquè no era considerada un simple poble, sinó una "vila". Aquest detall tècnic va ser determinant perquè Llívia romangués en la seva identitat original. Així, tot i que els pobles dels voltants van passar a ser part de França, Llívia va quedar com a enclavament català en territori  francès, un fet que ha perdurat fins avui dia.   Aquesta situació peculiar ha portat diverses conseqüències curioses al llarg del temps. Llívia ha estat un punt de contacte i sovint de fricció entre Espanya i França, especialment en temes de comunicació, comerç i defensa. Actualment, Llívia està connectada amb la resta de territori català a través d'un corredor especial que travessa territori francès.

Avui dia, Llívia és coneguda per aquesta singularitat geogràfica i històrica, i és un exemple interessant de com els tractats internacionals i els detalls legals poden tenir un impacte durador en la geografia política d'Europa.

xtumandingu.

EL SILLÒ D'ORELLES

 EL SILLÒ D'ORELLES

...Cada tarda, amb aquesta calor 

baixo a dormir una estoneta, 

en aquest silló d'orelles. 

Era d'una dolça velleta;

...una bona dona, plena d'amor.

....Hi dormo allà plàcidament,

cada mig dia,

en una àurea misteriosa, 

especial , plaent, jo diria ;

....M'abraça, aquest dolç seient,

com un bressol que hem dona força,

....i també hem dona vida.

En les seves tapissades orelles, 

hi reposa sempre el meu cap,

a una banda i l'altra

on somio  amb les estrelles,

...i en un present inacabat.  

A ella, no la vaig conèixer personalment,

però el fill, que és bona persona,

me'l va donar  en bon moment. 

que és sempre, avui i fa una estona.

Les coses, no son bones,

ni pas dolentes. 

Només és l'ús que se'n fa.

Agrair la vida i esperar l'un demà,

obrint ben bé els nostres ulls, 

per no anar a les palpentes.

....Com el dia d'air i també com demà, doncs hem de mirar . 

xatumandingu.   

   

MANTENIR LA FIGURA

 MANTENIR LA FIGURA

...Especialment per a persones que ronden els cinquanta anys o una mica més.

• En l'alimentació assegura't de consumir suficients proteïnes per mantenir la massa muscular; Inclou carns magres, peix, ous, llegums i fruits secs.
• Descarta en la mida del possible els greixos, sobre tot els saturats. 
• La fruita i la verdura són riques en vitamines, minerals i antioxidants, essencials per a la salut de la pell i la vitalitat.
• La fibra ajuda en la digestió, fa com d'escombra en l'intestí i ajuda a mantenir el pes. Inclou cereals integrals, fruites i verdures.
• Beu molta aigua per mantenir la pell hidratada i eliminar toxines, abans d'anar a dormir i a primera hora, abans d'esmorzar .
• Consumeix aliments rics en calci i vitamina D son molt Necessaris per mantenir els ossos forts, especialment important després de la menopausa, per reduir l'osteoporosi.

Mantén-te actiu o activat, que el que no es fa servir, es rovella. 

• Fer exercici moderat, per mantenir la massa muscular i les articulacions,  és crucial a mesura que envellim. Això ajuda a que el metabolisme es mantingui actiu i per a previndre lesions musculars,  dels ossos, del cor, el reg sanguini i de mantenir l'agilitat en la mida del possible .
• Activitats com caminar, nedar o anar en bicicleta són bones per al cor i per cremar calories innecessàries.
• El ioga o el Pilates també són excel·lents per millorar la flexibilitat, l'equilibri i la postura corporal no decaiguda.
• Mantén un estil de vida actiu amb petites accions com pujar escales, caminar més o fer jardineria. Cal estar ocupat o ocupada en alguna activitat. ...El SillónBol és nefast per l'organisme en qualsevol edat.
• Manté també l'activitat cerebral, on ha de primar l'interès per la lectura, la música i les arts; també les relacions humanes .

• Pensa , que quan ens fem grans, tot allò que tira enrere, o ja no es recupera, o costa molt de recuperar 

Vigila amb el sol.

• Utilitza protectors solars sovint per prevenir les taques i les arrugues de la pell, si t'exposes sovint a les radiacions.
• Aplica cremes hidratants de qualita,  t per mantenir la pell suau i elàstica.
• Exfolia la pell suaument per eliminar cèl·lules mortes i promoure la regeneració cel·lular.
• Considera productes amb retinoides o vitamina C per estimular la producció del col·lagen.
• Utilitza ulleres de sol, si pot ser, polaritzades, per la protecció dels ulls en la platja i la neu.

• Utilitza productes  que hidratin, que reforcin el cabell, que sol tornar-se més sec i fràgil amb l'edat.
• Un tall regular manté el cabell sa i evita les puntes obertes.
• Si vols mantenir un color vibrant, pots considerar tintar-te el cabell, però opta per productes suaus per no danyar-lo.

• Practica  tècniques de relaxació com la meditació o la respiració profunda per reduir l'estrès, que pot afectar a la salut en general.
• Dorm bé, còmode, que és essencial per a la regeneració cel·lular i el benestar general.
• Practica activitats socials i creatives per  mantenir-te activa socialment i mentalment, doncs ajuda a mantenir una mentalitat jove i saludable.

• Escull roba que s'ajusti bé al teu cos i que et faci sentir còmoda i segura.
• Els accessoris com ara mocadors, joies i bosses poden ajudar a afegir un toc de frescor i estil al teu "look".
• Maquillatge suau; Opta per un maquillatge que destaqui els teus punts forts de manera natural.

Aquests consells t'ajudaran a mantenir una figura i una estètica saludables i equilibrades. Recorda que l'actitud, la constància  i la confiança són tan importants com l'aparença física, per que en formen part.

Fins demà guapo,  ....o guapa.

dades tretes d'Internet.

xatumandingu.

ANDORRA?

 ANDORRA?

• Les primeres traces de poblament a Andorra es remunten a la prehistòria, amb restes arqueològiques que indiquen la presència humana des de fa milers d'anys.
• La zona d'Andorra va estar sota influència romana i, posteriorment, visigoda, però no va tenir un paper destacat durant aquests períodes, entre mig de les muntanyes del Pirineu i la poca població humana existent llavors.
• La llegenda diu que Carlemany, el gran emperador franc, va concedir la independència als habitants d'Andorra després que aquests el recolzessin en les seves campanyes contra els sarraïns al segle VIII.
• 
  
• Andorra es va constituir oficialment com a coprincipat l'any 1278, amb el famós "Pariatge", un acord entre el bisbe d'Urgell  i el comte de Foix . Aquest acord va establir que ambdós dirigents compartirien la sobirania sobre Andorra. El comtat de Foix més tard es va fusionar amb la corona francesa, i el president de França va heretar el paper de copríncep.

• Durant els segles posteriors, Andorra va romandre una regió aïllada i rural, amb una economia basada en l'agricultura i la ramaderia. 
• En l'edat Moderna: Andorra va evitar la majoria de conflictes que van afectar Europa, gràcies al seu aïllament geogràfic i als acords del coprincipat.

• Andorra va mantenir la seva independència mentre els països veïns passaven per grans canvis polítics. Andorra va començar a modernitzar-se lentament, tot i que encara era una societat molt rural.
• Després de la Segona Guerra Mundial, Andorra va començar a desenvolupar la seva economia gràcies al turisme, les finances i el comerç. El 1993, Andorra va adoptar una nova constitució que va modernitzar les seves institucions i va confirmar la seva sobirania com a estat independent.

Andorra avui

• Andorra és coneguda per les seves muntanyes, que atrauen turistes per a l'esquí i altres activitats a l'aire lliure, hosteleria i salut termal, així com per la seva economia basada en el turisme i els serveis financers. Andorra és un país democràtic amb una identitat única, que manté la seva tradició com a coprincipat.

Avui, Andorra gaudeix d'una renda per càpita de les més altes, convertida en un país modern i actiu.

xatumandingu.

TREBALL

 TREBALL

No sé si saps  que la paraula "treball" en català, té un interessant origen etimològic que es remunta al llatí, i es deriva del terme "tripalium", que era un instrument de tortura format per tres pals. Aquesta paraula llatina es divideix en "tri-" (tres) i "palium" (pals).

El "tripalium" era un dispositiu utilitzat per immobilitzar i torturar esclaus, o altres presoners. La connotació d'esforç i sofriment associada a l'ús del tripalium es va traslladar al concepte de treballar o  que sovint implicava un gran esforç físic i, sovint, en unes condicions dures i de sol a sol. Així, el terme va evolucionar a partir del llatí vulgar "tripaliare",  per adquirir significat en diverses llengües romàniques. D'aquesta manera, "treballar" i "work" en anglès, ...i els seus equivalents en altres llengües romàniques, mantenen aquesta arrel etimològica.

Aquest origen reflecteix com la percepció històrica que anava lligada a l'esforç, la penúria i, en molts casos, el patiment físic, en una connotació que ha anat canviant amb el temps com a condicions i percepció del treball en la societat.

Les condicions dels que construïen, treballaven la terra o criaven bestiar o pescaven, o "triballaven" a les mines, eren molt dures per que no existia maquinària, ni lleis de regulació del temps de dedicació, doncs aquestes feines les feien gent generalment esclava o molt pobre. 

El treball, avui dia és una benedicció, per que malgrat els patiments dels orígens, significa progrés i riquesa social i humana.  La medicina, la ciència, el benestar, els equipaments urbanístics, les màquines i els electrodomèstics, per citar-ne alguns, ens han fet la vida mes cómoda als que generem la riquesa dels humans en aquest present, que tindrà un millor futur, si algun boig  no ho espatlla tot. 

Avui les lleis persegueixen, o haurien de perseguir, el benestar físic, mental i social (SALUT) de tota persona, en qualsevol de les seves activitats en favor del progrés de la humanitat i de l'entorn que li permet la vida (...en tot el mon ).

Entenem que aquells orígens no eren acceptables, en la base del respecte i la bondat, malgrat aquella penúria primitiva, avui el mon viatja a la Lluna, hi han avions i trens d'alta velocitat , per no dir que estem a punt de vèncer el càncer i molts d'altres progressos a venir.

Qui treballa avui dia, a part de la qüestió semàntica,  hauria d'enorgullir-se'n de formar part i de contribuir al desenvolupament de la nostra civilització cap a un esdevenir ple de meravelles .

....Llàstima que hi ha encara gent entestada en destruir l'invent....., tant que ens ha costat arribar fins aquí .

xatumandingu.    

CATALUNYA NO ÉS MASSA GRAN

 CATALUNYA NO ÉS MASSA GRAN

Catalunya no és massa gran,

però la gent nostra,

que és lo més important,

son els que la fan grandiosa.

Tenim sang de tot arreu

i persones meravelloses,

paisatges que no tenen preu

i molta gent treballadora.

Això, la fa rica i plena,

doncs tot hom que bé,

per sempre s'hi queda;

i no fins l'any que ve,

ans per una vida sencera.

Alguna cosa tindrà l'aigua

quan la beneeixen.

La gent ja es queda,

quan ens coneixen.

I, com passa amb tota cosa,

si que la Terra és bonica,

malgrat de ser petita,

que amb tot i això,

no deixem pas de ser nació!.

Estima el que ets i allò que t'envolta,

i tota la terra també,

doncs no hi ha cap terra dolenta,

i si on vius la cosa et va bé.

Aquest és el secret de la felicitat,

essent el que i el qui estima,

també seràs estimat;

no li donis mes voltes,

que per avui, ja he acabat.

Xatumandingu.

CECILIA PAYNE

CECILIA PAYNE

 Des de la seva mort l'any 1979, la dona que va descobrir de què està fet l'univers ha rebut poc reconeixement, només una placa commemorativa a la paret de la seva Universitat i res més.

Els vostres obituaris als diaris no mencionen el seu descobriment més gran. Tot estudiant de secundària sap que Isaac Newton va descobrir la gravetat, que Charles Darwin va explicar l'evolució i que Albert Einstein va descobrir la Teoria de la Relativitat.

Però quan es tracta de la composició del nostre univers, els llibres de text simplement diuen que l'àtom més abundant de l'univers és l'hidrogen. I ningú no està molest pel fet del que va descobrir. Aquell algú era Cecilia Payne. Va ser la propietària i autora de la tesi doctoral més brillant mai escrita en astronomia.

I pensar que la seva mare  es va negar a gastar diners en la seva universitat, dient que era una tonteria que una dona estudiés. Després, ella sola va guanyar una beca a Cambridge

Va acabar els seus estudis, però Cambridge li va negar la llicenciatura perquè era una dona, així que es va traslladar als Estats Units per treballar a Harvard. Va ser la primera persona en rebre un doctorat en astronomia al Radcliffe College, amb el que Otto Strauve va anomenar "la més". brillant tesi doctoral mai escrita en astronomia".

També va descobrir de què està fet el sol. Literalment, qualsevol estudi sobre les estrelles variables es basa en el seu treball. Va ser la primera dona a ser ascendida com a professora a Harvard.

I, tanmateix, amb tot l'esforç i la dedicació, no s'esmenta amb el respecte que es mereix una científica de tal envergadura mental.

Així, aquest un petit text és només per honorar i recordar Cecilia Payne, la dona que va descobrir de què estan fetes les estrelles.

de Susana Araoz.

traduït i arranjat per xatumandingu. 

ARBRES EXTREMOFILS

 ARBRES EXTREMÒFILS

Sí, hi ha diverses espècies d'arbres fruiters que poden suportar condicions d'extrema aridesa. Aquests arbres han desenvolupat mecanismes per sobreviure amb poca aigua i temperatures altes. Aquí tens alguns exemples d'arbres fruiters resistents a l'aridesa:

1. Figuera (Ficus carica): La figuera és molt resistent a la sequera i pot prosperar en sòls pobres i rocosos.

2. Magraner (Punica granatum): El magraner és una altra espècie que tolera molt bé la sequera. També és conegut per ser força resistent a la salinitat.

3. Garrofer (Ceratonia siliqua): El garrofer és nadiu del Mediterrani i pot créixer en condicions molt àrides. És conegut per les seves baines comestibles.

4. Olivera (Olea europaea): Les oliveres són molt resistents a la sequera i es cultiven àmpliament en regions mediterrànies amb poques precipitacions.

5. Arbre de pistatxo (Pistacia vera): Aquest arbre és molt resistent a la sequera i es cultiva en climes àrids de l'Orient Mitjà i altres regions similars.

6. Tamarinde (Tamarindus indica): Aquest arbre és resistent a la sequera i es troba comunament en regions tropicals i subtropicals.

Aquests arbres són opcions excel·lents per a zones amb poca disponibilitat d'aigua i condicions climàtiques extremes. Tanmateix, és important assegurar-se que el sòl tingui un bon drenatge i proporcionar alguna regadiu ocasional durant períodes de sequera prolongada per assegurar la salut i la productivitat de l'arbre.

Els organismes extremòfils són aquells que poden viure en condicions ambientals extremes, com ara temperatures molt altes o baixes, alta salinitat, acidesa, pressió, etc. Tot i que aquest terme s'utilitza principalment per a microorganismes, també hi ha plantes i arbres que poden prosperar en condicions considerades extremes. Aquí tens alguns exemples de plantes i arbres extremòfils:

PLANTES EXTREMÒFILES I ARBRES

1. Halòfits:

   • Salicornia (Salicornia europaea): Aquesta planta creix en zones salobres i marjals costaners. És capaç de tolerar nivells alts de salinitat que matarien la majoria de les altres plantes.
   • Spartina (Spartina alterniflora): Es troba en aiguamolls salobres i tolera la inundació amb aigua salada.

2. Xeròfits:

   • Cactus (família Cactaceae): Adaptats a viure en deserts, poden sobreviure amb molt poca aigua gràcies a les seves adaptacions morfològiques com l'emmagatzematge d'aigua en els seus teixits.
   • Agave (Agave americana): Una altra planta adaptada a condicions de sequera, té fulles gruixudes que emmagatzemen aigua.

3. Criòfits:

   • Líquen (Cladonia rangiferina): Trobat en regions àrtiques i alpines, pot suportar temperatures molt baixes i períodes prolongats de congelació.

Arbres extremòfils

1. Arbres que toleren alta salinitat:

   • Mangle vermell (Rhizophora mangle): Creix en zones de manglars on l'aigua és salada. Té adaptacions per excretar la sal a través de les fulles.
   • Mangle blanc (Laguncularia racemosa): També es troba en zones de manglars i té adaptacions similars per a la salinitat.

2. Arbres que toleren sequera:

   • Baobab (Adansonia): Aquest arbre icònic de l'Àfrica és capaç d'emmagatzemar grans quantitats d'aigua al tronc per sobreviure en estacions seques.
   • Pi de Bristlecone (Pinus longaeva): Trobat en regions muntanyoses dels Estats Units, aquests arbres poden viure milers d'anys en condicions de sequera extrema.

3. Arbres que toleren temperatures extremes:

   • Bedoll blanc (Betula pubescens): Pot créixer en regions àrtiques on les temperatures són extremadament baixes.
   • Eucaliptus (Eucalyptus spp.): Alguns eucaliptus poden suportar temperatures altes i sequeres prolongades, i fins i tot incendiar-se, una característica que ajuda en la regeneració del seu hàbitat.

Aquestes plantes i arbres han desenvolupat diverses adaptacions que els permeten sobreviure i prosperar en condicions que serien letals per a la majoria de les altres espècies.

ESTIC TRIST

 ESTIC TRIST

L'estat anímic d'una persona depèn de molts factors, que poden ser interiors i exteriors. Tots tenim les nostres victòries i les nostres creus, interiors i exteriors,  i no s'escapa ningú: cal cercar l'equilibri d'aquesta balança mental.  

Avui, m'agradaria parlar dels factors externs que ens afecten i fer una valoració, lo més assenyada possible de les coses bones i també les dolentes que mouen els nostres estats anímics.

Primer, parlaríem de lo positiu, per veure si aixequem l'esperit:  Vivim avui nosaltres aquí i ara,   tecnològicament, en medicina i progrés, en el millor món de tots els possibles i les coses no son dolentes per sí mateixes, si no que tot depèn dr com les utilitzem; per fer el bé o el mal.

Quan al mal, hi ha qui es deixa embrutir i retrocedir-nos al nivell dels animals, i això val per totes les classes socials;  És el que més m'entristeix. Tots sabem de la gana, la set, malalties, misèria i guerres que maten avui milers, per  no dir milions de persones en ple segle XXI, amb olimpíades, hipocresia, manipulació mediàtica, i ànsia de domini per part dels poders fàctics.     

No hi veig massa per no dir gens, m'han detectat, operat d'un càncer i estic en la fase de quimioteràpia, m'he fet vell i decrèpit, malgrat la ment que encara la tinc prou clara,  . .....crec.   Això podem considerar que és negatiu i afecta l'interior del meu esperit, però es fa el que bonament es pot, afegint conformitat i donar gràcies als anys de felicitat viscuts, i de les estones delicioses que encara hem queden per viure, ....crec. 

Trec a passejar el meu gat i m'entra tristor de veure la brutícia del meu barri (mocadors de paper fets servir, mascaretes, envasos de vidre, metall, i de tota mena, defecacions, no solament de gossos, si no de persones. L'altra dia, van embadurnar dos bancs de la petita plaça que hi ha prop de casa, amb oli brut de cuinar, per que la gent no s'hi assegui. Passa una persona de l'ajuntament quasi cada dia, però no dona l'abast en el seu treball.

.....I hem pregunto: Aquesta gent que fa aquestes coses, si governessin ells, que farien?

......Valguem Deu  !!!!

xatumandingu.            

    

UN ÀBAC

 UN ÀBAC

Un àbac és una eina de càlcul manual que es va utilitzar durant segles abans de la invenció de les calculadores modernes i els ordinadors. És un dispositiu senzill, però efectiu per fer operacions aritmètiques com sumar, restar, multiplicar i dividir.

Components d'un àbac
Marc: Un àbac consisteix en un marc rectangular amb barres horitzontals. Aquest marc pot estar fet de fusta, metall o altres materials, fins hi tot d'ivori (marfil ), els més luxosos en l'antiguitat..

Barres o filferros: Les barres estan col·locades paral·lelament i solen estar equipades amb comptes mòbils que es poden desplaçar cap amunt i cap avall.

Comptes: Són petites boles o discos que es mouen sobre les barres. Cada barra representa una posició decimal, com les unitats, desenes, centenes, etc.. El de la fotografia és en base 5.

Tipus d'àbacs
Àbac xinès (Suanpan): Crec que és el més antic, i té dues files de comptes separades per una barra transversal; la fila superior té dos comptes per barra (representant cinc unitats cadascuna) i la fila inferior té cinc comptes per barra (representant una unitat cadascuna).

Àbac japonès (Soroban): Similar al suanpan, però només té una fila de comptes a la part superior (cinc unitats) i quatre a la part inferior (una unitat cadascuna).

Àbac rus (Schoty): Consisteix en una sèrie de barres verticals amb deu comptes cadascuna. Aquest disseny és més senzill i no utilitza la barra transversal per separar unitats i desenes.

Funcionament
L'ús d'un àbac implica moure els comptes cap amunt i cap avall segons unes regles preestablertes per representar diferents valors numèrics i realitzar operacions aritmètiques molt ràpides. Per exemple, en sumar dos nombres, es desplacen els comptes per cada nombre i després es combinen per obtenir el resultat.

Avantatges
Simplicitat: No necessita electricitat ni piles.
Durabilitat: És una eina molt resistent i de llarga durada; NO S'ESPATLLA MAI ,(SI NO EL TRENQUES EXPRESSAMENT.
Aprenentatge: Ajuda a entendre els conceptes bàsics de l'aritmètica i el sistema decimal.
Desavantatges
És més lent i requereix més esforç manual i mental, però ajuda la ment a entendre les matemàtiques i a tenir agilityat mental.
Depèn de l'habilitat de l'usuari, poden produir-se errors humans.
En resum, un àbac és una eina manual de càlcul que ha estat utilitzada durant segles per la seva simplicitat i eficàcia. Tot i que ha estat reemplaçat per les tecnologies modernes, però encara és utilitzat en algunes cultures i per a fins educatius tanbé.

xatumandingu.

RETINA

 RETINA

Millorar la visió en una retina danyada pot ser un repte significatiu, però hi ha diverses solucions mèdiques i tecnològiques que s'han desenvolupat o s'estan investigant. Aquí tens algunes opcions:

1. Tractaments mèdics i farmacològics:

   • Injeccions intraoculars: En casos de degeneració macular associada a l'edat (DMAE) o edema macular, es poden utilitzar injeccions de fàrmacs com els anti-VEGF (factor de creixement endotelial vascular) per reduir l'inflamació i la formació de vasos sanguinis anòmals.
   • Teràpia de corticosteroides: Pot ser útil per a condicions inflamatòries de la retina.

2. Cirurgia:

   • Vitrectomia: Una operació que elimina l'humor vitri per tractar el despreniment de retina o la retinopatia diabètica.
   • Cirurgia de retina: Per reparar despreniments de retina o forats maculars.

3. Teràpies de rehabilitació visual:

   • Teràpies de llum i làser: Utilitzades per tractar certs problemes de retina com les llàgrimes o les lesions.

4. Implants de retina i dispositius biónics:

   • Implants de retina: Com el sistema Argus II, poden proporcionar una certa visió a persones amb retinitis pigmentosa.
   • Lents de contacte especials: Poden ajudar a millorar la visió en algunes condicions.

5. Teràpia gènica:

   • Luxturna (voretigene neparvovec): Una teràpia gènica aprovada per tractar una forma hereditària de pèrdua de visió deguda a la mutació del gen RPE65.

6. Teràpia cel·lular:

   • Cèl·lules mare: Investigació en l'ús de cèl·lules mare per regenerar el teixit retinal danyat.

7. Adopcions i ajudes visuals:

   • Dispositius electrònics d'ajuda visual: Com lupes electròniques i ulleres intel·ligents.
   • Rehabilitació visual: Inclou tècniques i entrenaments per ajudar a maximitzar la visió restant.

És important consultar amb un oftalmòleg o un especialista en retina per determinar quin tractament és el més adequat per a la teva condició específica. Cada pacient és únic, i el millor pla de tractament dependrà de la naturalesa i la gravetat del problema retinal.

AIXÍ LA PREGUNTA, AIXÌ LA RESPOSTA.

 AIXÍ LA PREGUNTA, AIXÌ LA RESPOSTA.

Cal saber preguntar, cal saber conversar per obtenir una resposta; de vegades, en el transcurs d'un diàleg s'obté la resposta i no calia preguntar, aclariment, opinió, concepte....

Ningú té totes les respostes, però de vegades, aquestes venen soles dins el sentit comú, la moral, la intel·ligència emocional, les normes socials, la lògica......etc..

No és el mateix discutir que dialogar i en els dos cassos, en la lògica de la conducta humana, poden haver preguntes, però cal ser prudents en tot, sempre, i en el parlar, més encara. Una mala pregunta et pot deixar KO, per que en si mateixa es descobreixen formes de ser, ideologies, cultura i conceptes que poden perjudicar la nostra imatge fron l'interlocutor(s). Parlar és una funció molt immediata i quan ja l'has dita, ja queda. 

Hi ha una formula, que dona bastant resultat i és: Escoltar, veure, pensar, situar el context, i llavors si cal, parlar, suggerir, preguntar, o fins hi tot, fer, per que pots fugir de la conversa.

Els humans som l'única espècie dotada amb el llenguatge complex, per que els animals també s'expressen i comuniquen , però ho fan rudimentàriament. I ja que tenim aquest dó meravellós de comunicar-nos conceptes de tota mena: materials, immaterials, morals, mentals, espirituals, polítics, econòmics, emocionals, etc., val la pena que ho fem bé, evitant conflictes i caminar cap a un benestar comú.

xatumandingu.         

ANGELINA 80 ANYS

 CUMPLE  ANYS ANGELINA

Que ets la meva cunyada estimada, 

avui, que fa també anys que et conec

i que ets tant bona persona, 

hem pensat, amb ta germana,

la Maruja, la meva bona dona 

de fer-te un poema, ja que no se cantar.

I com és data senyalada,

tots estem molt contents,

que, amb l'amor del millor, 

desitgem per tu salut: El gran tresor.

I aprofito Angelina

per dir-te: La millor madrina

d'un fill meu, que t'estima

i t'ho dic en nom seu.

I, per no dir-te adeu,

en aquest senzill meu poema,

que segueixis com ets:

La Millor de Tot Arreu.

.....No és mèrit nostre que t'estimem, si no conseqüència, per que el mèrit és teu.

Preciosa Angelina.

xatumandingu.  2 d'Agost del 2024.