EL VENT, QUAN MÉS TÉ, MÉS BRAMA

 EL VENT, QUAN MÉS TÉ, MÉS BRAMA

"El vent, quan més té, més brama" és una dita molt popular catalana; Significa que quan una cosa, un sistema  o una persona tenen més poder, força o intensitat, més soroll o més impacte volen fer. Això es pot aplicar a diverses situacions, com per exemple, quan una persona amb poder vol cridar més l'atenció o quan un problema gran sembla més greu o més notori per certs interessos. La metàfora del vent que brama és molt visual: quan el vent és més fort, fa més soroll, tot com ho fa una situació, un partit polític, un interès, o una persona en determinades circumstàncies.

EL VENT QUE BUFA BEN FORT

....El soroll del finestral, que tremola 

quan bufa el ven de nord,

 i estic a casa sol, o sola,

tinc aquest neguit,

per que temo lo pitjor

i m'aterreix, sigui de dia o de nit, 

o a qualsevol hora.

Bufa vent, bufa ben fort, 

que marxi la mala olor de certes coses

doncs no és aquesta la meva por,

si no la de les coses ben perilloses.

L'ambició, que no té mida,

és pitjor  que aquest vent tant fort.

Aquell poder que gesticula i crida,

és el que no vol un mon millor.  

La naturalesa, sovint no convida 

i alguns dels humans, tampoc:

Bramen, per sobre de la vida, 

i per sobre de la mort. 

....bufa vent, bufa ben fort....

xatumandingu.