TREBALL
No sé si saps que la paraula "treball" en català, té un interessant origen etimològic que es remunta al llatí, i es deriva del terme "tripalium", que era un instrument de tortura format per tres pals. Aquesta paraula llatina es divideix en "tri-" (tres) i "palium" (pals).
El "tripalium" era un dispositiu utilitzat per immobilitzar i torturar esclaus, o altres presoners. La connotació d'esforç i sofriment associada a l'ús del tripalium es va traslladar al concepte de treballar o que sovint implicava un gran esforç físic i, sovint, en unes condicions dures i de sol a sol. Així, el terme va evolucionar a partir del llatí vulgar "tripaliare", per adquirir significat en diverses llengües romàniques. D'aquesta manera, "treballar" i "work" en anglès, ...i els seus equivalents en altres llengües romàniques, mantenen aquesta arrel etimològica.
Aquest origen reflecteix com la percepció històrica que anava lligada a l'esforç, la penúria i, en molts casos, el patiment físic, en una connotació que ha anat canviant amb el temps com a condicions i percepció del treball en la societat.
Les condicions dels que construïen, treballaven la terra o criaven bestiar o pescaven, o "triballaven" a les mines, eren molt dures per que no existia maquinària, ni lleis de regulació del temps de dedicació, doncs aquestes feines les feien gent generalment esclava o molt pobre.
El treball, avui dia és una benedicció, per que malgrat els patiments dels orígens, significa progrés i riquesa social i humana. La medicina, la ciència, el benestar, els equipaments urbanístics, les màquines i els electrodomèstics, per citar-ne alguns, ens han fet la vida mes cómoda als que generem la riquesa dels humans en aquest present, que tindrà un millor futur, si algun boig no ho espatlla tot.
Avui les lleis persegueixen, o haurien de perseguir, el benestar físic, mental i social (SALUT) de tota persona, en qualsevol de les seves activitats en favor del progrés de la humanitat i de l'entorn que li permet la vida (...en tot el mon ).
Entenem que aquells orígens no eren acceptables, en la base del respecte i la bondat, malgrat aquella penúria primitiva, avui el mon viatja a la Lluna, hi han avions i trens d'alta velocitat , per no dir que estem a punt de vèncer el càncer i molts d'altres progressos a venir.
Qui treballa avui dia, a part de la qüestió semàntica, hauria d'enorgullir-se'n de formar part i de contribuir al desenvolupament de la nostra civilització cap a un esdevenir ple de meravelles .
....Llàstima que hi ha encara gent entestada en destruir l'invent....., tant que ens ha costat arribar fins aquí .
xatumandingu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada