ESPERA'M EN EL CEL
(dedicat a tots aquells éssers estimats que vaig conèixer en la vida
i que enyoro des d'aquell llavors, i mai s'obliden )
Quan la llum es fongui en l'horitzó, hi seré,
i els records que dansen dins meu, amb un vent suau,
el teu somriure, el teu amor, com una estrella hem ve
a il·luminar el camí, doncs tu hem fas de guia i nau.
Espera'm en el cel, allà on el temps no té fí, ni preu.
Amb ales d'or, vola lleuger, com les fulles seques,
que cauen quan arrriba la tardor.
Els somnis es desfan, com pètals tendres d'una flor,
l'eternitat esdevé un instant, espera'm al costat teu......
Les paraules dites, s'han fet record i silenci,
però els teus ulls, hem parlen en cada estrella,
en la fosca nit, en el clar del dia, en aquest cel..., que brilla.
A casa teva o meva, pel carrer plè de gent que no conec,
arreu sento el teu amor, i la teva absència.
Espera'm en el cel, a l'altra riba,
on els cors ara separats, es fondran en un de sol,
el record d'avui, ara esdevé en aquesta rima,
que parla de tu i de mi, d'un amor, que mai s'oblida.
...Sempre, sempre estarem junts,
que ni el temps ni la distància ens ho priva,
ni avui, ni mai, dolça ànima mia.
...Espera'm en el cel, mentre la mort arriba.
xatumandingu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada