JOVENTUT, DIVÍ TRESOR

 JOVENTUT, DIVÍ TRESOR

És una expressió que evoca la idea de la joventut com un regal dels Deus, quelcom de gran valor i bellesa. És una metàfora que realça el caràcter preuat però efímer de la joventut.

En la literatura i la poesia s'utilitzen sovint expressions semblants per destacar les qualitats de la joventut: vitalitat, frescor, energia, innocència, passió, bellesa i potencial. Tanmateix, també hi pot haver una connotació de fragilitat, ja que la joventut és un període de transició que, inevitablement, deixa pas a la maduresa, i així sigui per sempre, Ja que no podem retornar-hi. Es pot mantenir un esperit jove no obstant, al llarg de la vida si la salut acompanya, i poaem una mica d'empenta i mantenim projectes, il.usions, que fàcin treballar el nostre cervell i el nostre cos, per que tot el que ea queda en la mandra, es rovella, passa al traster de l'oblit  i quan el vols recuperar, jà no serveix.

No serveix, per que allà en la quietut del silenci no s'han produit els petits "ressets" d'actualització sovintejada.

Mai no hi ha res perfecte i tot és com una moneda, que té cara i creu, però el record en la nostra estructura cerebral, té tendència a retenir lo bo de la vida i com és de suposar, també, vaig patir circumstancies i penúries, que hem van servir per desprès plantar cara les dificultats, que no han estat poques.

Crec que soc normal dins lo normal i haig de dir que en la suma i resta de lo bo i lo dolent, en mi guanya per golejada el que m'ha fet feliç:     Vaig tenir una infància plena i vital; hem vaig sentir estimat per tota la meva família i vaig tenir amics d'aquells que duren per sempre, fins avui dia que seguim estimant-nos ( ....és com el pòsit del cafè, que sempre dona per una segona tassa, però ja no té la potència de la primera ).

Nosaltres corríem per els carrers sense asfaltar i sense llums al carrer; encara veiem carros i cavalls i molt pocs vehicles a motor: Teníem una llibertat sense pors a gairebé res, per que rés del que hi ha avui dia hi era.

Quan a l'adolescència i la joventut, també era molt diferent: Per que els contactes, eren personals i presencials, més vitals, improvisats i plaents; hi havia més passió i improvisació.

Recordo amb dolçor els nostres "balls Particulars " i l música de llavors, en la casa d'algú de la "colla", on també venia alguna mare a fer de "carabina" de la seva nena....

Podria escriure molt del temps del llavors, per que certes coses no s'esborren mai més, no de la memòria, si no del cor , però no hem vull fer pesat. 

El meu tresor interior hem fa feliç encara, avui dia.

......i suposo que a tu, que llegeixes això, també.   PER MOLTS ANYS.

xatumandingu.