LA CREU DE BARBERÀ

 EL BARRI DE LA CREU DE BARBERÀ

La Creu de Barberà, és un dels barris més grans i amb més població de la ciutat de Sabadell.El barri va començar a desenvolupar-se a principis del segle XX, com a conseqüència de l'expansió industrial de la ciutat i l’arribada de molts treballadors de tot arreu. El barri va créixer ràpidament. La seva denominació prové d'una creu que hi ha encara al camí que unia Sabadell amb Barberà del Vallès, que abans es deia Santa Maria de Barberà. .....a partir de la democratització, el van denominar Barberà .

Originàriament l'espai del nostre barri, a partir del passeig Espronceda cap a vall, era terme municipal de Barberà, que desprès va ser cedit a Sabadell 

• El barri és prioritàriament residencial, amb una gran quantitat d'edificis de mitjana alçada i algunes zones comercials i de serveis.
• El barri té una bona oferta d'escoles, centres de salut, mercats, i zones comercials. També hi ha diverses entitats culturals i socials actives, com la nostra de Carme Obradors que vaig presidir, on s'organitzen esdeveniments i activitats comunitàries i culturals. El Centre cívic de la Generalitat on donava clàsses de pintura i dibuix. També hi ha una oficina del mateix govern català. 
• Està ben comunicat el barri  tant per transports públics (tren i busos) i vies de comunicació com per carreteres. La seva proximitat amb l'autopista AP-7 facilita la connexió amb altres ciutats del Vallès,  Barcelona i altres destinacions.
• El barri compta amb espais verds i parcs, oferint zones de lleure per als veïns.

Estimo aquest barri per varies raons: 

El meu avi, Angel Martínez Yepes, va ser el primer mestre Nacional que hi havia al barri quan aquest pertanyia encara a Barberà; la primera escola estava situada on ara està l'obrador de la Pastisseria La Palma. Desprès, l'escola va ser traslladada al carrer la Paloma. Sobra dir que en aquell temps no existia cap més escola al barri i els meus avis van seguir vivint tota la seva vida a la casa que hi havia entre La Palma i el Cine Avenida, ja jubilats.  ....A l'escola del carrrer La Paloma, fins hi tot hi tenien un gos a l'eixida que jugava amb la canalla, que es deia Moreno.

Mentre tant els meus pares vivien al Passatge Pere Sanfeliu, prop de la merceria de la Fuensanta. La meva germana Rita tenia mesos de vida i jo voltava els dos anys. Cada diumenge anava tota la família a dinar a casa dels avis, al costat de la pastisseria i del cine. Des de l'eixida de la casa se sentia tot el só de les pel·lícules de la tarda i de la nit quan ens quedàvem a dormir allà.  

Anys més tard, els meus pares es van quedar amb el Bar La Paloma, on feien ball cada diumenge amb orquestra i tot ; També feien festes de batejos, comunions i casaments.....

Vol dir que he passat tota la vida al meu barri, malgrat vaig nèixer a Barcelona. 

Jo, hem sento d'aquí, del meu barri i de la gent senzilla que som. Llàstima que hi ha persones que sempre es senten estrangers i forans (.....ells s'ho perden). 

En el meu barri vaig conèixer els meus amics, els balls particulars..., en el meu carrer  vaig conèixer la meva dona que estimo, i he tingut uns fills que m'han omplert la vida; ara tinc quatre nets i tot .   ....Visca La Creu ds Barberà !!.

Voleu més raons per estimar on es viu?.

M'estimo el meu barri per tot el que hi he viscut,    .....i que duri.

xatumandingu.