dijous, 29 de desembre del 2022

ANY NOU 2023

 NOU ANY: FUTUR INMEDIAT


És com una onada marina

el temps que s'ens tira a sobre.

Jugant amb les vides 

de tot i tot hom: del ric i del pobre.


.....Sembla que no hi hagi remei 

d'un destí cruel i predestinat,

però podem fer-li un carei

en posar-nos-hi de costat .


De vegades convé un saltirò 

o sortir corrent de l'aigua,

doncs que pugui venir un tifò

i s'ens endugui en la nostàlgia.


Podem aspirar a un món millor

sens dubte, posant-hi moltes ganes,

amb una mica de voluntat  i valor,

per poder remuntar les onades. 


Crec que seria aquest un bon consell 

si es té bona salut i seny 

per afrontar la vida tal com raja,

doncs no queda altre remei 

que mullar-se, si ets a la platja.


Per la meva part, ja acabo,

i si no tenim res millor

per desitjar-vos un nou i feliç any.

Doncs us ho dic de de bo:

Molta vida i pocs planys !


xatumandingu.



 

dimecres, 28 de desembre del 2022

CADA MATÍ

 CADA MATÍ

Cada dia, en llevar-te, 

cal respirar profundament

 i mentre estirem bràços i cames,

omplim el pensament 

de l'avui,  que farem

amb el regal que ens arriba:

La llum d'aquest  nou dia.


Sentir el cor glatir, suaument,

en mirar per la finestra;

doncs pugi ser que fàci fred,

 calor, o pluja i vent,

....o una cançò que et desperta.


.....Com ho diria...:

Ara,  amb  els ulls obrir,  

sé que pensaràs, ja dret, 

en qui estimes intensament

i abans de quina roba posar-te.


Dèixa't anar i obre els ulls:

els de la cara i del cor, també,  

superant les incapacitats, 

dolors i mancances

estant plenament desperts.


El dolor, de vegades també espavila,

malgrat, no el podem evitar. 

La fortuna d'estar viu, pensar,  

i agrair les coses bones de la vida,

que venen barrejades en el tot plegat. 

Cerca els bocins de la felicitat,

 en la nostra capsa particular.

 

xatumandingu.

dimarts, 27 de desembre del 2022

MARIONA 17 ANYS 27/12/2022

 MARIONA 17 ANYS


...Avui, des que m'he llevat 

només penso en una cosa:

I és que tinc al meu costat 

una nena que s'ha fet dona;

...una nena tant preciosa.


Una rosa que ara s'obra.

Un tresor  que el Deu hem dona,

que he vist crèixer tant aviat

en la persona que t'has fet, Mariona .


Disset anys de felicitat

en una família molt bona

uns avis, pares i germà al teu costat,

cosins i tiets, amb qui has crescut, en bona hora.


A fé que t'estimem tots tant,

per ser tú mateixa, tal com ets

i amb els anys de felicitat,  

que no cabria tot en aquest poema.


Només dir-te el nostre orgull cantant

i estimar-te, si cap encara més,

de tot el que fins ara ha estat ,

que ja no pot ser més, ni tant. 


El xatu   27/12/2022


 


diumenge, 25 de desembre del 2022

HA PLOGUT MOLTES VEGADES

 HA PLOGUT DES DE LLAVORS


...I nevat també moltes vedades, 

però queden els bons records;

enrere els de les males nits passades.


Deixaré fora del dia la tristor

i totes les males anyades.

També m'espolsaré de sobre la por

i a la nit, dormir suau sota de les flassades.  


En la infància i en la jovenor,

que ans podia moure les muntanyes

avui hem sembla que eren d'or,

però ara hem costa molt de pujar-les.


 I he sigut feliç juntament amb d'altres,

fent el llarg camí, sempre tots junts,

 també amb algunes sotragades;

experiències del viure més profund.


Les bones  i males nits passades

ens han dut fins l'avui i l'aquí,

sense misèries insalvables

...i a l'endemà hem pogut dormir.


I vull agrair l'existir, a l'univers, al Deu o al destí

una vida plena, en aquest temps de collita,

doncs he rebut més del que vaig intuir, 

si faig un resum de la meva vida

...i és de cavallers el ser agraït .


Cantar vull doncs una cançó agraïda 

de tot el que he  estat i  he rebut, 

tal com s'ha de ser, doncs et convida

 a tenir seny i no ser cabeçut. 


I si tinc alguna recança i tristor, 

és la que sento per altres patiments: 

els de tots aquells que no van tenir tanta sort.

que son molts, i tant malauradament.

Faré doncs, amb el cos i la meva ment 

tot allò que en el futur sigui possible i es pugui,

mentre hem brolli aquesta vida: AMEN.


xatumandingu.


 


 

dijous, 22 de desembre del 2022

DESITJOS DE NADAL 2022

 DESITJOS DE NADAL


Avui que s´hem acut ,

com molts dels altres dies 

pensar en la família 

i en els bons amics que he conegut.


Que vos desitjo intensament,

moltíssima i llarga salut ;

no només en aquest moment, 

si no per sempre i per cada ú.


També molta pau i alegria, 

que us surti tot molt bé

tots els anys, i cada dia.

És el que desitjo per mi, també.


Apa doncs, rebeu una virtual abraçada

i un petó, si podem ja ens donarem,

el dia que a prop ens trobarem

i el destí ens ajudi amb la mà alçada.


Salut i força.


el xatu.

dimecres, 21 de desembre del 2022

APROFITAR LA VIDA

 Aquest poema és tan bonic que deixa sense paraules


Escrit per Silvia Schmit, pensadora i Parlamentària Alemanya.


I VAIG ACCEPTAR...


          Que No sé Res

          Del Temps…

          Què és un misteri

          Per a Mi

          I que no comprenc

          L´Eternitat.


Jo vaig haver d'acceptar,


        Que el meu cos

        No seria immortal

        Que ell envelliria

        I un dia s'acabaria.


Que estem fets

de:


     Records i oblits;

     Desitjos, Memòries,

     Residus, sorolls,

     Xiuxiueigs, silencis,

     Dies i nits,

     Petites històries

     I subtils detalls.


Vaig haver d'acceptar que:


         Tot és passatger

         Transitori.


I vaig haver d'acceptar,


        Que vaig venir al Món

        Per fer alguna cosa per ell,

        Per intentar donar

        El millor de mi

        Per deixar

        Petxades positives

        Dels meus passos

        Abans de marxar.


Jo vaig haver d'acceptar,


        Que els meus pares

        No viurien Sempre

        I que Els meus Fills

        A poc a poc.

        Escollirien el seu camí i

        Seguirien la ruta

        Sense Mi.


I vaig haver d'acceptar,


        Que Ells

        No eren meus,

        Com suposava, i que

        La Llibertat d'anar i venir

        És també

        Un dret seu.


Jo vaig haver d'acceptar,


       Que Tots els meus béns

       Hem van ser

       Confiats en préstec,

       Que No em pertanyien

       I que eren tan fugaços

       Com  fugaç era

       La meva pròpia existència

       A la Terra.


I vaig haver d'acceptar que,


       Els béns quedarien

       Per ús de

       Altres persones

       Quan Jo,

       Ja No sigui per aquí.


Jo vaig haver d'acceptar,


        Que escombrar la meva vorera

        Cada dia

        No em donava garantia

        Que era

        Propietat meva

        I que escombrar-la

        Amb tanta Constància

        Només era una

        Fútil il·lusió

        De posseir-la.


Jo vaig haver d'acceptar,


        Que el que anomenava

       “La meva casa” era només

        Un sostre temporal

        Que un dia més,

        Un dia menys

        Seria l'abric terrenal

        D'una altra família.


I vaig haver d'acceptar que,


      El meu aferrament a les coses,

      Només faria més penòs

      El meu comiat

      I la meva partida.


Jo vaig haver d'acceptar,


       Que els animals

       Que estimo i

       Els arbres que vaig plantar,

       Les meves flors i les meves aus

       Eren mortals.


Ells,


       No em pertanyen

       Va ser difícil però

       Vaig haver d'Acceptar-ho.


Jo vaig haver d'acceptar,


       Les meves fragilitats,

       Les meves limitacions i

       La meva condició

       Si, que és mortal,

       Si, que és efímera.


Jo vaig haver d'acceptar,


       Que la Vida

       Continuaria sense Mi

       I que

       Al cap d'un temps

       M'oblidarien.


Humilment confesso,


       Que vaig haver de lliurar

       Moltes batalles

       Per acceptar tot això.


I vaig haver d'acceptar que,


       No sé Res del Temps

       Què és?

       ....Un misteri per a Mi.


Que No comprenc,


       L'Eternitat i que

       Res no sabem

       Sobre Ella.


Tantes


        Paraules escrites

        Tanta necessitat de

        Explicar,

        Entendre i

        Comprendre aquest

        Món i la Vida

       Que  vivim!


Però


         Em vaig rendir,  i

         Vaig acceptar el que tenia

         Què acceptar

         I així vaig deixar de patir.


Vaig rebutjar,


           El meu orgull i

           La meva prepotència

           I vaig admetre que

           La Natura

           Tracta a Tots

           De la mateixa manera,

           Sense favoritismes.


Jo vaig haver de,

 

         Despullar-me

         I obrir els meus braços

         Per reconèixer

         La Vida tal i com és.


Reconèixer que,


       Tot és transitori

       I que més o menys funciona

       Mentre estiguem

       Aquí a la Terra.


          Això em va fer

          Reflexionar

          I Acceptar,

          I així assolir

          La Pau tan desitjada!.


Que aquesta

 

    REFLEXIÓ ARRIBI A

    EL MÉS PROFUND

    DEL TEU COR,

    I QUE ES TRANSFORMI

    EN CARITAT I

    FRATERNITAT

    QUE T 'OMPLI D'AMOR

    I SIGUIS UN ÉSER AMB LLUM

    PRÒPIA PERÒ MAI,

    OBLIDAR ELS TEUS

    ÉSSERS ESTIMATS.


      UNA GRAN ABRAÇADA

     DES DEL MEU COR

             AL TEU.


      “La Vida és un Regal;

VAL LA PENA APROFITAR-LA BÉ.

        

dissabte, 17 de desembre del 2022

LA FAMILIA I ELS AMICS

 LA FAMILIA I ELS AMICS 


Qui sembra i en té cura 

recull el fruit, en fer via;

regant, adobant i estimant, 

farem el que cal,  assegurant 

el sortir.ne bé de la vida,

quasi sempre o en algun dia.


Donarem amor, del més tendre. 

Ja sabem que estimar, no és gratuït, 

encara que costi d'entendre;

de vegades, és un esforç infinit,

però que cal afrontar-lo sempre.


L'amor  no es mesura amb or ni diners,

procurant sempre ser dels primers 

en donar allò que es recull en la vivència:

la del cor i de la nostra consciència.


Que qualsevol bon amor,

no es compra i mai no té preu....,

però sí que en té molt de valor;

tant, que pot ser vingui de Deu. 


I no ho farem des del llit,

que pot ser ens hi veurem encongits

farem el que  es pugui, del fons del pit,

i dempeus quasi bé sempre. 


La família i els amics 

han de ser la primera cosa:

Son la pedra més preciosa 

de la vida i de dins la persona:

La millor que hagis escollit.


I, si les soledats se t'hagin imposat, 

 es cosa mol i molt  trista, 

procura veure el que has sembrat;

doncs es veu en la humida mirada

d'uns  ulls esquius i enfonsats,

sense ganes de vida benaurada. 


Això és el que hem d'evitar.


xatumandingu.   

dijous, 15 de desembre del 2022

LA FORÇA DE LA VIDA

 LA FORÇA DE LA VIDA


.....En,  com a persona néixer

i en com d'un infant, el créixer,

la força de la vida t'empeny 

doncs guanyaràs en alçada, i seny.


Vam començar  com una espurna,

allò tant petit, també te força.

L'ordre de les coses, una per una

que quan més gran, més forta.

 

I no té aturador 

créixer el cor i  la mirada.

per arribar a ser una persona estimada 

de tots aquells del rededor.


Doncs esdevé llavor el sentiment:

Aquell que surt de la força del cor;

la força de tots els moments,

on estimes, per un nou mon millor.


Fes del teu viure una feliç aventura,

...o una deliciosa cançó,

amb la força de l'enteniment

i la voluntat més intel·ligent,

docs la vida té bons i mals moments,

de vegades es torna molt feixuga,

...que t'ho dic jo.


T'arribarà un dia, amb força l'amor ;

tanta,  que tot t'ho canviarà.

Escull allò que sigui millor,

però la vida, sempre decidirà.


Camí del futur, 

la força del nostre record,

si la ruta  ha valgut la pena 

seràs un ésser estimat,

malgrat els moments durs.


Tu veuràs el que has deixat, 

si has fet fruit, o deixat la terra erma.

Sigues feliç, estimada, estimat !.


Viure aquesta vida val la pena, que l'Univers ha creat.


xatumandingu.   




dimecres, 14 de desembre del 2022

NO HI HA CAP NADAL IGUAL 2022

 NO HI HA CAP NADAL IGUAL 2022


I si mires enrere germà,

tampoc cap dia és igual que altre.

avui agafats de la mà

i el futur plora també algun desastre.


Ho direm com tu vulguis,

però el temps deixa petjada 

i el passat hi ha qui l'oblida ;

però tots vam tenir uns adeus 

i també alguna benvinguda.

Només cal que ho recordis, 

que alguns, segur eren dels teus.


Hi ha qui menysprea tradicions 

i viu segons s'hi dona.

pot ser cal meditar una estona, 

que en la vida no tot son lluentons.

Doncs sempre arriba el dia  del plor 

i també el Nadal i la Festa Major.


En el Nadal sempre hi ha qui ja no hi es:

La iaia, l'avi o aquell tan estimat, o estimada 

i també la vida en  l'alegria del nou nat,

on es parla, es recorda, plora i festeja ,

que si no, tot s'hauria acabat, 

si  ho deixéssim com en qualsevol dia: 

ni crepuscle, ni matinada:

la gran monotonia....


Grisa la taula, gris el mantell,

grisos l'home i la dona.

Gris el nostre dur futur.


Misèria en el farcell.      


xatumandingu.

dimarts, 13 de desembre del 2022

EL POEMA

 EL POEMA


...Amb un llaç de seda blau 

i en un paper de cel·lofana,

un present de forces hores,

i dit amb moltes ganes; 

 On et podria dir tantes de coses;

i amb la veu, et faré un poema,

a cau d'orella...., suau, suau.


El poema es farà dolça cançò

que del cor i l'ànima  brolla, 

i del seu més íntim racó

on l'enteniment ja s'hi reposa.


El d'ara, el d'aquest precís moment, 

voldria ser el millor present 

per oferir-te en aquest nou dia,

amb una rosa i un clavell: 

Gràcies..., i la més dolça companyia.


Que sento amor per la vida

i per tú company o companya,

doncs tots anem fent  la via, 

agafats o no de la mà

i pujant la costeruda muntanya.


Amb el poema et diré qualssevol cosa, 

mentre junts avui anem caminant 

que mai l'estimar no fa nosa, 

doncs  anem-hi cantant, cantant.


Endavant  doncs, anem-hi, anant i amant, amb aquell clavell

....i aquella rosa.


xatumandingu.




  


 

 

dissabte, 10 de desembre del 2022

CONSIDERACIONS

 CONSIDERACIONS.


La història apresa, llegida  i escrita, el sentit comú i l'esdevenir que generen estats d'opinió particulars i generalitzats, i la recerca d'una millor convivència entre els humans d'arreu i també amb el medi d'on ens servim per viure, desenvolupant   allò que ens sembla que és diu civilització, cosa que dubto molt sovint....., hem preocupa per la manca de conceptes fonamentals en la base del respecte.


Dir que no hi ha a penes cap racó de mon que sigui completament estéril i que la veritable riquesa  no radica ni en la concepció politica i repartiment territorial del planeta ni en les creences ancestrals que limitin el progrès de tot el conjunt global. Ni tant sols els minerals del subsol o la riquesa forestal. La inteligencia aplicada, en base al respecte i al treball indispensables, son l'autèntic valor. En aquesta direcció, podriem  donar més bons resultats i mes propers en el temps, que la concepció actual del sistema: alló de lo meu no es teu i lo teu es meu també, en totes les branques, que no cal enumerar. 

La pobresa dels fanatismes i les veritats imposades no deixen pas a la intel·ligència, que per descomptat s'ha de fer treballar... sempre.


Cap evolució material no es pot aconseguir en base al patiment humà que sobrepassi el concepte de salut de la OMS. 

El concepte de treball digne ha de ser considerat un bé extraordinari en tots els àmbits i un factor de creixement personal importantíssim i saludable, també en tots els nivells socials.


El sistema ha de ser primordialment humà, sense materialismes que ja venen solets.

I, si una cosa funciona, no s'ha de lluitar contra ella; tot al contrari: s'ha d'intentar de copiar, amb les adaptacions necessàries.

Hi ha qui arriba a una terra d'acollida on soluciona problemes que d'on vé encara manquen molts anys de resoldre'ls, que per això precisament es queden aquí per sempre a viure (ben vinguts i trobats, està clar), no obstant et diuen que el seu sistema és millor, on no puc evitar fer una ganyota.

Des de l'edat de pedra la humanitat ha intentat sempre de seguir la millora constant i està clar que sempre hi haurà lloc per aquesta necessària tendència.


Finalment diria que no se qui duu un cervell més ben rentat de tots nosaltres, els que anem a peu, per que hi ha qui i que ho pretén de fer-nos-ho.


xatumandingu.


 

dilluns, 5 de desembre del 2022

RITA

 19-08-49 RITA 


Air et vaig visitar

com en d'altres vegades

que sempre semblen insuficients .

Veniem  amb el teu fill el Xavi 

amb una obligació d'amor 

i també d'enyorança 

d'un temps ja passat, 

pero és vigent avui encara.

La teva filla Mery,

tant pendent de tú,

espera fer-te avia novament.

No sé que donariem 

per donar-te l'alegria 

que ho sabessis, ben conscient, 

veien-te un somriure als llavis

i la brillantor dels teus ulls. 


Sabem que res no sabem,

ni el que passa dins teu ni allò que sents, 

amb l'angoixa d'aquesta realitat ;

Cerquem, jà amb l'esperança vuida;

qualsevol llum en mirar, 

o tan sols una paraula  de guia,,

una que ens obri una escletxa,

per poder ajudar-te Rita,

amb un bocí de felicitat .


Si hi poguéssim arribar. 

   


dissabte, 3 de desembre del 2022

EN CAMINAR LA VIDA

 EN CAMINAR la vida


De vegades, mes de pressa,

altres, lentament van passant ;

els arbres que arriben, 

i es van allunyant .

Cert que n'arriben de nous

de tota mena i amb nius d'ocells piulant.

Pujem i baixem llambordes i voreres,

entrebancs i d'altres caminants. 

Ho fem sovint quasi sols;

moltes  vegades cantant 

on s'ajunten molts companys,

d'altres, anem o van callant,

però alguns, amb la suma dels anys

i el dolor del cor, anem plorant.

Hi ha en aquesta feixuga marxa

pujades, plans i baixades,

per sortir i poder tornar a nostra casa

amb esperitt  forces renovades. 

...Que de vegades, no n'hi ha prou 

amb l'esforç per allò tant desitjat

on hi ha sempre un camí nou 

a sobre de la nostrra voluntat .

Doncs no sabrem quin serà el maleït destí;

posarem més suor, amor i ganes.

Vet ho aquí.


xatumandingu.


dijous, 1 de desembre del 2022

LES CABRES I ELS SEUS PECATS

 LES CABRES I ELS SEUS PECATS


Les cabres, pels seus pecats 

duen els genolls pelats

i, els seus marits, els cabrons,

sel's fan també als genolls bons repelons.


....És que puc parlar amb propietat,

i vaig conèixer  el que si dona;

doncs era pastor d'un bon ramat 

i no en hi ha quasi cap de bona.


Per això ho diu la dita:

que son trapelles indomables.

Igual et pujen a un sostre d'Uralita

o roseguen una cortina 

o de la corrent, tots els cables.


Però per aquí no va la cosa....,

que em sembla que hi ha transfons 

i uns tocs de clara ironia, que no fa nosa

sense ferir, volent a cap persona . 

Deu ser, per allò que a alguns  ens ve de mena,

de cada qual, cadascú que tira de la seva vena 

malgrat plogui força, amb llamps i trons.


També ho diuen en d'altres cantons:

Aún que haya un horizonte....., 

" La cabra,  siempre tira al monte". 


xatumandingu.



  



  

dilluns, 28 de novembre del 2022

TOTES LES MASSES FAN MAL

 TOTES LES MASSES FAN MAL 


Per que els humans ens passem 

i de vegades no hi arribem.

Si vas massa aviat,

ningú no trobaràs 

i, si és massa tard, 

ni ens veurem.


Treballar massa, fa mal

treballar massa poc,

no t'hi arribarà el jornal,

que no t'arribarà, malgrat tot ,

ni per encendre el foc.


Per que ara ja fa massa fred 

i t'hauràs d'escalfar i menjar,

i si no tens "pèmpims" per gastar,

ets massa pobre, o pobret. 


Massa pressa no convé, 

que pots tenir un susto també

i tampoc lent com un cargol,

com  li passa a qualsevol.


I si no ets massa traçut,

ni massa ni martell agafaràs,

doncs llavors si que estàs perdut 

i a casa el metge acabaràs.


En tot sigues mesurat

sense massa fatiga,

doncs t'ho diu una formiga,

que treballa per un petit forat.


xatumandingu.



       


divendres, 25 de novembre del 2022

L'AVI CALLAT

 L'AVI CALLAT


Per això, moltes coses que et diria, 

i els vells acostumem a fer.

Coses de la  passada vida

i moltes d'ara,  també.


Ma vida ha estat escola 

de bona i de mala gent;

no vull que visquis malament 

si no coneixes que si dona.


No et creguis que son romanços, 

si no experiències per donar,

doncs penso que et puc ajudar

a trobar, de la vida els remanços. 


 Que el temps i el dissortat  destí  

ens ha dut el que som avui, i  que fem.

El demà és una pregunta, vet-ho a qui. 

Només a l'ara, podem dir-li present .


Ens anem fem grans, com tota la gent,

i només podem deixar la nostra llavor

i una història bé o mal compartida:

Tú, també de gran t'aniràs fent 

amb  lluitta, amor i desamor,

de sort, alegries  i tristors durant tota una vida

i sermpre, sempre, farem  el que podrem. 


Dir-te, que amb això  ja acabo,

doncs  no hem faré massa llarg.

No sigui que pensis que hem clavo  

...que soc doncs,  un avi callat.


xatumandingu.  


dimarts, 22 de novembre del 2022

POT SER DIRAS....

 POT SER DIRÀS...


POT SER DIRÀS...

...O pensaràs que  perdo pistonada,

a lo pitjor, que hem queixo ja per res;

que  tinc vuida la mirada

i, és que en llevar-me, estic cansat, 

cosa que ans no hem passava.


O tu també estas  de vegades  cansada.

Tu o jo, cada dos per tres, ...no res.

Doncs aquells  anys nostres han passat ,

amb moltes ganes que ens movien :

Projectes i il-lusions, tantes que en teniem

i l'amor nostre; la força, la tendresa,

tant joves i il-usionats;


Feiem tot el que bonament podiem.

I  ara, en la nostra vella  arruga,

on  el peix, ja fa temps  és venut,

ens queda el vestit suau i tevi del  vellut, 

els nostres bons fills que hem tingut

i el caliu, el record de la vida tant viscuda:


Junts els cors, com ningú no els ha conegut.

Dir doncs que t'estimo avui més que mai encara,

i com mai havia estimat,

i ara, que m'he fet  bastant  gran.

i ara,   que també et necessito tant ,

m'adono d'aquest tresor viscut

i que en soc molt conscient avui i ara.


I et vull dir  aquestes coses

amb el cor que enguany ens mena,

no quedin dins el  vell tinter,

que un dia, bé podria ser

no pogès, amb tota la  pena.


Avui, millor que demà

o air, que no se per què

hagès estat millor encara.

La ment, tant mal aguanyada

sovint es lleva atravessada.


Demà, també t´ho dire.

Doncs estima'm, que jo t'estimo.

Ja sé del teu amor, millor que l'encens .

Però m'agrada dirt-te-ho,

per que aquest, és el meu millor sentiment .

... el millor regal que et puc fer


...I el teu, també

Amor meu .


xatumandingu

dilluns, 21 de novembre del 2022

ELS VAN FALTAR MANAMENTS

 ELS VAN FALTAR MANAMENTS.....

Quan en Moisés va baixar del Sinaí amb les lloses de la llei a la mà , 

 cansat i preocupat de com aplicaria aquell encàrrec de Deu, 

fa més de quatre mil anys, aquell poble ja s'havia desmadrat 

fent bestieses, i en pocs dies ja adoraven un mufló fet d'or.

Crec que la bíblia parla metafòricament i el que crec que volia dir 

és que rendien culte a la riquesa, al poder i al diner, 

això que en un desert no hi ha lloc per masses montsergues.

Imagina que si aquella gent en pocs dies ja va perdre l'oremus, 

que serà dels que ja fa tant de temps ens va ser manat.....

...i és que al meu entendre ( doncs no soc massa espavilat ), 

 la cosa no va quedar massa clara, diàfana, i entenedora , 

doncs tot en la vida té una profunditat . 

S'havia de crear una llei primigènia i objectiva

 per fer possible la convivència humana i evitar així 

l'autodestrucció d'aquell poble.

Doncs ara per ara, podem dir que no va ser suficient aquella,

la famosa llei , per que si no tinguéssim avui el que tenim per 

matar i robar,  i només hi haguessin pedres, ens cardaríem 

a cops de roc fins a la mort entre nosaltres mateixos 

i  tot allò viu que ens envolta. 

 Encara queda bona gent en aquesta peixera, 

però ja veiem que aquests, els que fan coses 

i treballen pel bé comú o els neutres, 

sempre son els que primer reben del crostó.  

La història ho ha demostrat fidedigna ment.


Per la meva part hi posaria un afegitó més o menys així :

Respecta la terra que trepitges i tot el que conté, per que si no, 

tu que en no complir, per  creure't superior als altres, 

també en sortiràs escaldat  més tard o més aviat, 

i encara que vencis, ja m'explicaràs que faràs tu sol

en la immensitat planetària.

tingues seny , sigues arbre i no soca, si us plau .


xatumandingu.

dimecres, 16 de novembre del 2022

LA HUMILITAT I LA NOBLESA

 LA HUMILITAT  I  LA NOBLESA...


Cal estudiar la semàntica de les paraules, per que humil no vol dir pobre ni miserable i noble era aquell valent i honrat cavaller que lluitava a favor del seu poble.   Els que s'anomenen nobles avui dia, precisament no disposen ni de senzillesa, ni d'humilitat, ni de valentia a les que ens referim aquí. 


Quan un llop s'adona en  la baralla contra un altre i entén que ja no té possibilitats i ofereix humilment  el coll a l'oponent, dient-li:  ” ets mes fort que jo creia, ets el líder capacitat per defensar-nos a tots i et farem costat ”.

El mes fort , es paralitza i una  força ancestral o el seny li impedeixen  l'acarnissament amb  el que des de la humilitat reconeix la seva incapacitat de lideratge.

l'ADN o més enllà, li priva dins el cervell al llop fort, recordant-li que l'espècie és més important que la venjança. Quina meravellosa lliçó de noblesa.

Ningú no diria covard al llop que s'entrega, ni commiseratiu al qui ja és líder; el miracle s'ha produït.

Ell ha demostrat la seva capacitat de lluita i valentia per defensar el grup on pertany .

No hi ha ni guanyadors ni perdedors, hi ha capacitats.


Darrera de les semblances hi ha el contingut autèntic de les coses.

Humilitat i Noblesa, no guanyadors ni perdedors.


Hem simplificat tant, que aquí si, perdem el veritable sentit del que ens diu la pròpia vida.


xatumandingu.


INTELIGÈNCIA EMOCIONAL

 INTELIGÈNCIA EMOCIONAL:

....I QUI SON LES VERITABLES BÉSTIES? 


Des de'l respecte profund i en la consideració de que la perfecció espera pacientment al creixement de la consciència i la intel·ligència humanes, arriben  en la base de la cultura i el saber...., una visió que comparteixo amb tants d'altres que cerquen la veritat de les coses, la pau i l'amor que caldria. No hi ha més opcions viables.

Dir que assistim a l'espectacle grotesc i malvat, propi de les cavernes de l'edat de pedra i de tots els temps passats,  on la violència de la guerra era  acceptada com a situació normalitzada, doncs era defensar-se o morir.  La mort era molt propera llavors per que el ratio de vida no anava més enllà dels 30  o 40 anys, doncs ni els poderosos se n'escapaven de patir greus malalties i de morir, doncs la ciència,  és la recerca de la comprensió de tot que passa i, del per que passa. 

Aquells  que hi veien una mica més enllà eren eliminats, cremats a la foguera per heretgia, doncs per que feien nosa als plans del poder.  

I seguim i anem seguint  amb les arrels d'aquell salvatgisme, equipant-nos amb armaments sofisticats, gràcies a la tecnologia actual on la mort dels innocents, és carta a jugar pels poderosos del planeta, veritables bèsties que volen que la gent que va a peu els faci costat en les seves ambicions materials i aventures absolutes amb destrucció i mortaldat de tot el que es mou, vola o neda o està parat, en l'increïble gran negoci de la guerra. .

No hi estic d'acord amb aquesta visió política, que no val, no ho és, com entenem i pensem moltes persones; és salvatgisme, sense més apel·latius.

En ple segle vint i ú, on ja viatgem fora del planeta i camí de les estrelles, no cap que ens estiguem matant entre nosaltres; 

És que ni els animals més primaris ho fan. Encara estem per sota d'aquells éssers vius als que menyspreem i els en denominem Bèsties?.

Cal anar a la recerca de la bondat intel·ligent, al sentit comú, a la sobre vivència del planeta, al futur de la raça humana i la pau i benestar globals.  


xatumandingu.     

dilluns, 14 de novembre del 2022

CERCANT ELS NOSTRES HORITZONS

 CERCANT ELS NOSTRES HORITZONS


Quan la llum del nou dia 

ens arriba en despertar,

la finestra dels ulls ens guia

i la del seny, que també cal escoltar.

Descobrir l'aventura del mirar,

fer servir la llum clara, jo diria,

per veure, pensar i treballar.

  

Doncs ens criden moltes les coses

que son dins i fora del nostre caminar:

algunes fàcils, que en son molt de precioses, 

i d'altres, malgrat, ens en hi hem d'ocupar.


És que totes  tenen grau i intensitat.

urgència, pressa  o importància,

o que queden ja per la eternitat, 

doncs cal pensar en curta, i la llarga distància.


Cada ù té els seus horitzons i els seus paisatges:

sentiments i pensaments, alegries i penes.

com a humans que som, dons ningú se n'escapa;

i com tenim avui sang a les venes,

i ens vestim com creiem i volem; 

alguna cosa que també segons, ens tapa,

allò de dins  o de fora, o al costat o que ens guarda,

a sobre, a sota, als peus, al cap o al costat.

Farem el que bonament podrem, o voldrem....,

en la forma,  o allò que en diem costum o husatge.


 Paisatges, situacions, aventures, caramels o bombons.

  ... amargures i passions, també molts sofriments.

Somnis, que formen part de la vida, que siguin bons,

 dels nostres pensaments i sentiments:

No oblidis, cada dia,  els teus millors horitzons.


xatumandingu 


 

dilluns, 7 de novembre del 2022

ELS COLORS

 EL COLOR, VIST D'UNA ALTRA MANERA.


Hauria d'explicar coses que molts ja saben com és natural i , parlant de natura, hauríem de partir de les grans diferències que es troben en les percepcions de l'entorn en quasi cada una de les espècies vives que coneixem i amb capacitat visual en el planeta i la diversitat immensa de les seves, formes i adaptacions al medi de cada ésser viu, cada espècie  i formes de matèria i energia . És tant immens el tema, que per molt que avancem els humans en entendre-ho tot, mai arribarem a la plena comprensió.

La percepció i la interpretació de l'entorn, son capacitats diferents segons la espècie i, per afinar encara més, en cada ser individual, per això hi ha persones amb preferències del color i pitjor i millor percepció visual ( no parlo de mancances i malalties ). 

Parlant de la capacitat visual que és la que ens ocupa, trobarem en la naturalesa espècies cegues com els taups, i també d'altres que hi veuen extraordinàriament bé, com els falcons i aus que volen mol alt, que tenen capacitats telescòpiques i de l'hiperdetall. Es clar que hi ha animals amb capacitats que nosaltres no tenim, per que hi veuen de nit gràcies a que capten els infrarojos i la llum tènue també. Hi ha animals que no fan servir els ulls per situar-se, caçar o tornar al seu cau; no fan servir els ulls, si no els ultrasons. 

Si ho penses, ens rodeja una riquesa inabastable, immensa, que intentaré d'explicar el sentit de la vista humana d'una forma que hem sembli entenedora:

Primer direm que la llum és energia i com a tal  s'irradia i la percebem en diferents longituds d'ona en la retina, donant pas als diferents colors. Direm que els nostres ulls perceben l'espectre visible d'aquesta forma d'energia. Colors visibles purs, només n'hi ha tres, els primaris. després 

Funciona de forma similar al só (que també és energia), amb sorolls aguts (ona curta), i greus (ona llarga) . La llum es desplaça també per una ona lumínica  infinitament més curta i ràpida.  


Sorprenentment, les coses no son del color que les veiem, si no que percebem el color que rebutgen els objectes, per que es queden tots els altres colors que no veiem, reflexant el que no accepten. Es la refracció.

Podeu fer comprovacions d'aquesta teoria de forma constatable en la banda dels infra-rojos:

Sobre tot a l'estiu que la radiació solar és més intensa, si toqueu un cotxe o un objecte negre o fosc veureu que quasi crema, per que el negre i els foscos absorbeixen  tot l'arc lumínic o la seva majoria, es queda tots els colors.... Les glaceres de les muntanyes s'escalfen menys que les pedres i la neu perdura més degut a que és molt blanca i reflexa la llum.  

Si toqueu un cotxe vermell, veureu que també crema, per que es queda amb el arc d'infrarojos que no veiem, però si que l'espectre visible  d'aquest color; Infra, vol dir per sota de, i Ultra vol dir més enllà de...

Si toqueu un cotxe blanc veureu que esta molt més tebi que un de color més fosc, malgrat tot, per que la llum blanca està formada per els colors que veiem en l'arc de Sant Martí (arco iris), i com els reflexa quasi tots, s'escalfa menys, com la neu .

...Hi haurien moltes coses més per explicar i coses que no coneixem encara de com funciona l'Univers.


Alguns conceptes:

El negre no l'hem de considerar un color, si no l'absència de llum, igualment com el fred, que és l'absència del calor. Existeix el pigment negre però la llum negra no. O el silenci i el soroll .....

Infinitat d'ones, energies  i radiacions que ens permeten sentir, veure, escoltar, curar malalties i investigar. i les que encara el ser humà no ha descobert, que de segur en son moltes més de les que coneixem avui dia..., per que l'Univers és el tot indiscutible i absolut. 

La llum visible pot ser de diferents colors (veieu una posta de sol que tenyeix de groc i vermell el paisatge, o les llums d'una discoteca ,    ....els ultraviolats ).


Una cosa son els pigments del color, com pot ser el pigment negre (absorbent de la llum ) o el blanc (el més reflexant de l'espectre visible) i una altra cosa és el color llum.

En realitat, de colors visibles en les capacitats humanes (sensibilitat de la retina),  només en son tres: El magenta, el blau cian i el groc real; la resta immensa son combinacions d'aquests, que per això els anomenem primaris.  Els humans hem elaborat pigments molt aproximats a aquest tres i les seves barreges,  per fer servir per donar color a les coses i en l'art pictòric.

Passaran civilitzacions, segles i mil·lennis, però mai, mai arribarem a entendre-ho tot.   

No sé ben bé si hem deixo coses per explicar, o que no les sé o no se'm acudeixen ara .

Prego disculpes.


xatumandingu.  



dilluns, 31 d’octubre del 2022

AL MON PARE

 AL MON PARE

Que de petit ja voltava
per aquelles muntanyes d'Ogassa,
sol, fins el mas de'n Cuquilló,
corrent a veure l'amic, també petitó,
que era el fill de la casa.
Aquell ermós Pirineu,
aquell de la muntanya aimada.
aquell, tant ple de neu,
va ser la teva terra estimada.
Un record que no té preu.
Mol abans però
ja corries per camins i les comes,
cantant la cançó de les pomes
i del seu arbre que les donava;
l'arbre més bonic: el pomeró.
Però vas néixer primer a Bespén, a l'Aragó,
segurament en una bona nit,
de la bona iaia Rita, que et va parir
per ser el seu primer fill, el més major,
on vas viure la teva sort.
Que l'avi Angel, era el teu arbre,
i que n'era el mestre del poble
i també el jutge de pau
en un temps pobre i molt pobre
del pa i el vi, que eren agres,
cantant l'adeu sia-u.
Doncs en tants dies i sols viscuts pare,
que et van fer persona, i un gran home,
passant una guerra infame,
fins que vas conèixer la Inma, la meva mare.
Tenies llavors clar, de fer via :
de fundar una bona i humil família
per anar estimant als teus fills,
ensenyant-los que és la vida
i a la Inma, units tots com una pinya.
Vet aquí els nostres destins.
...I ho vas fer bé, com cal pare,
amb molt del teu treball i molta suor,
de l'esforç i amb moltes ganes
de sortir endavant, per un demà millor.
Dir-te que has estat el meu mirall,
on sempre et veig, i avui que soc gran encara,
la teva fe, l'amor i el teu abnegat treball
des que et vas anar, em guia i m'empara.
Sempre penso i t'enyoro tant,
avui et vull dir: des de llavors que t'estimo
malgrat, també ara ja m'he fet gran,
que amb el que em vas deixar, encara camino.
I que per això aquest poema;
avui que puc dir-te les meves gracies.
en aquest senzill homenatge,
que en escriure'l també m'emplena,
doncs per mi, has estat allò tant principal,
Que sense tu, res no haguera estat igual.
T'estimo.
xatumandingu.

divendres, 28 d’octubre del 2022

LA VACA CEGA, d'en Joan Maragall

 LA VACA CEGA

Topant de cap en una i altra soca,

avançant d’esma pel camí de l’aigua,

se’n ve la vaca tota sola. És cega.

D’un cop de roc llençat amb massa traça,

el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre

se li ha posat un tel.

Ve a abeurar-se a la font com ans solia;

mes no amb el ferm posat d’altres vegades

ni amb ses companyes, no: ve tota sola.

Ses companyes pels cingles, per les comes,

pel silenci dels prats i en la ribera,

fan dringar l’esquellot mentre pasturen

l’herba fresca a l’atzar… Ella cauria.

Topa de morro en l’esmolada pica

i recula afrontada… Però torna

i baixa el cap a l’aigua i beu calmosa.

Beu poc, sens gaire set… Després aixeca

al cel, enorme, l’embanyada testa,

amb un gran gest tràgic; parpelleja

damunt les mortes nines, i se’n torna

orfe de llum sota del sol que crema,

vacil·lant pels camins inoblidables,

brandant lànguidament la llarga cua.


Joan Maragall

dijous, 27 d’octubre del 2022

LA VERITAT I LA MENTIDA

 LA VERITAT I LA MENTIDA 


Sempre trobaràs que la veritat està per sobre de la mentida, per que una veritat la descobrirà, la taparà o la esborrarà.

Per contra, una mentida no té futur i mai podrà estar per sobre de la veritat, doncs no podrà esborrar una veritat . Més tard o aviat es descobrirà l'engany.


La mentida és sinònim de falsedat, de calumnia i maledicència. És calumnia, és mala fe i perjudici; és hipocresia i engany . Mai és de fiar .

La veritat és sinònim d'honradesa, de lleialtat, de certesa. La veritat és de fiar, de noblesa i de legalitat; és sincera. 


La mentida té les potes molt curtes i precisa de molta memòria, que ja i ha refranys que ho expliciten molt bé, per contra veritat normalment és còmoda i no té por de quedar malament .


Les dues opcions ens poden dur a situacions complicades i si les considerem eines de l'expressió, cal tacte i delicadesa en el seu ús per que la gent del nostre voltant, ni és de pedra ni va néixer air...

Per que hauríem d'afegir un ingredient molt important en tota relació humana que es diu respecte.

Aquell que respecta, generalment ens dirà la veritat; pot ser no tota per diferents condicionants, però detectarem que no vol mentir, per que avui dia molts pocs es mamen el dit.

Malgrat, tots hem conegut persones i institucions que fan de la mentida la base principal del seu missatge i argument , insultant, d'aquesta manera  greument avui dia,  la intel·ligència comuna dels que vivim aquest temps de conflictes i convulsions. 


No serà precisament la base del que està passant la mentida descarnada, que es creuen quatre capsigranys ?


Aquí ho deixo!


xatumandingu.   


    

dissabte, 22 d’octubre del 2022

EL PAPA, REI DE REIS I CATALUNYA

 EL PAPA ERA EL REI DELS REIS

ESPANYA I CATALUNYA

És una errada greu, quan parlem d'història pretesa veritable:  ....fer una projecció dels actuals criteris a temps passats, per que els condicionants i circumstàncies son avui totalment diferents.

Això s'acostuma a fer quan s'utilitza la història, que és una ciència, per sostenir posicions polítiques actuals i passades, amb formes enganyoses, per que als vençuts o no vençuts, mai els deixaran  escriure la veritat imparcial i nua .

En aquest sentit voldria recalcar que els habitants de de la penìnsula, no tenien en absolut consciència de ser de cap nació, ni tant sols espanyola, per que Espanya no existia llavors com a concepte ni nació. Eren bàsicament persones subjectes a un Senyor feudal, que a la seva vegada havia prestat homenatge a algun dels regnes diversos existents, inclús l'Al-Andalus, que amb vuit-cents anys d'ocupació van arribar a conquerir la major part del territori, fins que Don Pelayo de Navarra va iniciar la reconquesta . 

L'autoritat dels Reis i regnes que es van assolir després , precisaven  de l'aprovació del Sant Pare de Roma, doncs era el rei de tots els reis de l'àmbit de la religió apostòlica i romana. Temps era de creuades, inquisicions, bruixeries i sotmetiments... El mateix és aplicable a Catalunya, Aragó, Castella, Lleó o Navarra contemporanis; nous o preexistents als invasors .

L'actual esquema de les nacions no és aplicable a l'Edat Mitjana, ja que el lloc d'origen era irrellevant, lo important era l'estament en el qual estaves integrat: noblesa, cavallers, clergues, funcionaris gestors d'impostos, mercaders, artesans,  amb els seus gremis, homes d'armes, amos i senyors i els seus servents , l'esclavatge era vigent, i la gran majoria, per no dir tots,  servents dels dominis senyorials, amb opressions que avui ens farien tremolar de por .

Al tractar aquells temps i la seva gent amb la òptica contemporània, és una mostra d'ignorància històrica i massa sovint de fanatismes i oportunismes polítics, basats en falsedats, que no tenen res a veure amb la auténtica realitat de llavors. El context no tenia res a veure amb la nostra realitat.

Per això, no es tenia consciència de l'espanyolitat que tossudament es pretén que existia, donat que el territori era repartit en regnes molt diferents. Els regnes eren previs a la idea d'un conglomerat espanyol, inclús guerrejaven entre ells. Aquesta idea  tant defensada avui erròniament és falsa.

L´any 970, el Papa Joan XIII va concedir al Comte Borrell la creació de Catalunya com a estat independent de França, políticament s'entén clarament,   doncs Espanya ni existia a les hores. Es definia el territori peninsular com a Hispania des del temps dels romans, per que era a més una província del Imperi.   Per inèrcia, molt més tard, però com a topònim geogràfic i prou, sense cap organització política unificada. El propi i actual escut espanyol ho demostra clarament. 

L´any 971, Borrell, va enviar una ambaixada a Còrdova en la que el califa va reconèixer la independència de Catalunya del rei de França.

No va ser fins el casament de Ferran i Isabel, el 1469 que es van unificar els respectius regnes i no tots, però les lleis i costums, parla i drets ciutadans de cada part, es van respectar i mantenir intactes. Ja tenien prous problemes amb el descobriment americà i l'expulsió de sarraïns i jueus..... (1492 )   Per aquests fets, el Papa de Roma Alexandre VI, elegit precisament el mateix any del descobriment del nou mon per Cristòfol Colom        ( català ), els va atorgar, doncs era aquesta una prerrogativa papal, el títol de "catòlics".   

Sembla ser, que per aquells temps, políticament anàvem millor que ara.....


xatumandingu.

diumenge, 16 d’octubre del 2022

INSECTICIDA ASSASSÍ

 EL NOU INSECTICIDA DEFINITIU QUE ACABARÀ AMB LA VIDA DEL PLANETA.

L'èsser humà, sermpre àvid de lluitar contra la naturalesa per la seva cobdicia i matar o destruir tot allò que li fa nosa, acaba d'inventar ja fa uns anys l'arma definitiva contra les plagues d'insectes.
....algunes son hiperregistents però.
Son els pesticides basats amb l'estructura neonictinodea, l'assassí per excelència; tant , que si es segueix utilitzant,. ja podem començar a dir adeu al planeta.
S'ha estudiat l'ús de neonicotinoides en relació amb efectes ecològics adversos, inclòs el trastorn del col·lapse de les colònies d'abelles (CCD) i la disminució de les poblacions d'ocells que mengen insectes. El 2013, la Unió Europea i alguns països veïns van restringir l'ús de determinats neonicotinoides. [6] [7] [8] [9] [10] [11] El 2018 la UE va prohibir els tres neonicotinoides principals ( clotianidina , imidacloprid i tiametoxam ) per a tots els usos a l'aire lliure, [12] [13] però el 2020, França va tornar a permetre l'ús de neonicotinoides en els cultius de remolatxa sucrera . [14]Diversos estats dels EUA han restringit els neonicotinoides per preocupació pels pol·linitzadors i les abelles.
Aquests compostos viatgen disolts en les capes freatiques, matant tot el que viu o beu aigua contaminada. Moren peixos, animals de tota mena, ocells, reptils i per descomptat , insectes. En trte ells les abelles i d'altres pol·linitzadors......
Així que ja saps, si no es polinitza no hi ha fruita ni flors ni res que dur a taula. I no veguis aigua no certificada, que a lo millor també palmem .
Valguem Deu !
xatumandingu.

dijous, 13 d’octubre del 2022

VAIG NÈIXER

 VAIG NÉIXER

Si , vaig néixer realment , per que ara puc estar escrivint el que penso, però no vaig poguer escollir ni que havia de ser, ni a quin lloc, ni de qui seria fill.

He tingut la imensa sort  d'anar a parar a un lloc on, malgrat tot es viu molt bé si ho comparem amb d'altres indrets d'aquest planeta, o qui sap d'altres, on hi pugui haver vida; No és cap exageració el que dic, ni cap incongruència. Filosòficament parlat és una realitat absoluta. Aquest lloc l'anomenen Terra.

Agraeixo el fet d'existir, de la sang que viatja dins meu i que vé des del principi de la vida i dels primers Sapients a Eritrea, o mol a prop, a l'Africa.   

Tots som pelegrins fins ara  DINS AQUESTA BOMBOLLA BLAVA i, malgrat els meus quasi 75 anys i les meves mancançes i problemes que tinc i com segur tenen infinitiat de persones, per que a aquestes alçades, qui no tè naps, te cols, haig d'agrair també el haver pogut deixar petxada biológica en els meus descendents, on mica en mica s'aniran fonent els seus gens en els de la humanitat sencera, si aquesta tè seny  i futur viable. Desitjant, esta clar, que això que dic es faci realitat, quan la meva consciència individual hagi desaparegut.  


 Les persones que vivim en aquestes parts del mon i que no son pas en  un paradigma, però que  gaudim d'uns drets, serveis, protecció social i lliure pensament,  que van costar molta sang i sacrifici a la gent que ens ha precedit, per causa d'altres humans que avui encara desemvolupen dins seu criteris com l'ambició del poder i la riquesa material; ....i em pregunto sovint: ....li compraràn una parceleta allà dalt, al seu Deu? ...i amb quin diner?

No saben que la sang dels miserables de la terra duen també els gens ancestrals dels que ara esclavitzen el planeta amb les seves ànsies de poder?,  la pròpia dels  seus avant passats?  .

Està comprovat, que l'ordre, el treball, l'estudi i la democratització del pensament, condueixen als progressos socials que anem guanyant mica en mica  ;    el caos es situa a la banda contrària de la balança, on es pateixen penúries, malalties, guerres  i gana, quasi sempre provocades precisament per l'ambició dels que es barallen per endur-se el millor tros d'aquest pastís, que era per tots. 


xatumandingu. 


dimarts, 11 d’octubre del 2022

VINC D'UN TEMPS

 VINC O VENIM D'UN TEMPS....

Quan era petit, a casa no teníem llum elèctrica i per les hores de foscor fèiem servir un quinqué de petroli que encara guardo..., i l'aigua l'anàvem a buscar a una font que hi havia a una plaça que llavors es deia de la Victòria.

La meva mare, per cuinar feia servir un fogonet de carbó vegetal, que encenia amb un parell de fustetes de melis i, per atiar el foc feia servir un ventall, que pocs joves han vist mai avui dia.

No hi havia llums pels carrers a la nit i no hi havia tampoc voreres, i quan plovia et duies tot el fang a casa en les sabates. Els carrers estaven per asfaltar, on l'empresa Uralita omplia de fibrociment trinxat  per mitigar el fang, que era de color roig teula, com la sang dels que van morir a la guerra. Llavors no es coneixia tampoc el risc greu per la salut de respirar la pols de l'amiant. 

La carretera de Montcada era la única via endoquinada, on podies veure passar algun cotxe i camió; també algun autobús atrotinat amb el seu cobrador a la plataforma del darrera .

El meu sogre i molts més, feien transport amb cerro i cavall....

Tornant al tema de casa meva, les parets estaven per enguixar i el terra era terra literalment parlant . Jo dormia en una "cama turca" en el passadís i la meva germana dormia amb la yaya en una habitació de les dues que tenia la casa .

Passava a diari un senyor amb un carro venent gel, per que llavors no hi havia frigorífics, ni rentaplats, ni rentadores, ni aspiradores ni microones. tot s'havia de fer a mà.  

Encara venia dels Estats Units la llet en pols que donaven a les escoles per mitigar la fam, l'astènia i la pobresa d'aquells temps tant difícils i foscos; que molts venim d'una foscor i una post-guerra cruel que va ser l'antesala calculada de la segona guerra mundial, on van morir 60.000.000 de persones, la majoria innocents, a part dels ferits i invàlids que va deixar l'ànsia de poder de quatre trastocats .

En els temps actuals hem perdut referents i memòria per adonar-nos-en del valor d'aquest gran canvi social i tecnològic  que s'ha produït, i tampoc ens fem conscients de les diferències  que, encara existeixen en molts llocs del mon que viuen com llavors nosaltres, avui en ple segle XXI. I tornem, i tornem a la recerca del mal altra volta d'altres quatre impresentables que es volen enriquir fins l'infinit. 

En tot hem de sospesar les diferències, equilibrar la ment per situar les coses en les realitats que ens presenta el destí, o les circumstàncies, l'evolució o el que sigui, però mai hem de perdre el fil de les coses, especialment si veiem per on pretenen anar.

El que han vist els meus ulls i els de la meva generació, ens avisa del que penja sobre dels nostres caps, que la tecnologia de la destrucció, també ha crescut exponencialment.


xatumandingu. 

diumenge, 9 d’octubre del 2022

CONCEPTES FONAMENTALS

 ELS CONCEPTES DELS HUMANS


Creiem que tenim una intel·ligència superior

 a la resta d'éssers vius del planeta, 

intentant esbrinar tot allò que ens mou,

a creure i fer, des de la nit dels temps

a tots els que pertanyem a la raça que diu que pensa.


Diuen que pensem....

i en voldria treure'n conclusions.

per centrar aquest pensament:

Quines coses son, les que son

i fan que siguem el que som o no som?:


La ment.- La que ens ho hauria donar tot,

excepte la vida matèixa, 

per que podríem haver nascut altra cosa:

gat, gos, ....o no haver nascut ni tant sols,

ni tota la raça humana, segons estrelles i sols.


Consciència del ser i de l'estar.- 

Situar-nos en el lloc que ens correspón,

en l'experiència que tenim de vida,

en tots els aspectes possibles,

on em sento bé i a gust encara, 

doncs ser viu, també és una loteria.


Respectar altres grups i persones diferents.

Conceptes i creences si no fan mal a ningù.

 les nostres ànsies i els nostres anhels,

les nostres fés, apreses o compreses,

dels que van viure, o amb els qui vivim.


L'amor i totes les seves formes, 

la generositat, la justícia universal, 

malgrat odis i  rancúnies, ens ho reclama

de vegades, ni sabem el per qué,

ni quines raons les mouen encara.


Com m'ho haig de fer per subsistir, 

viure, i el nivell de vida segons on visc, 

quin és el garbuix que m'ho reclama?.

Estatus econòmic i social que m'ho proclama?.

Fins on dessitjem  arribar, sense morir?.


Cada persona hi posarà més o menys, segons es pugui,

l'experiència ho determinarà,

la personalitat i el comportament humà,

cap en dins i cap en fora, dirà.  

 

L'ambició no té límit i és cruel i despiatada

en els seus graus de perversitat, 

que no és esperit de superació, si no, pura maldat 

i això últim, no acostuma a ser  mai  bó.


Tots els imperis del planeta han estat on sempre hi ha hagut destrucció i mort, amb esclaus, violacions i, emperadors que s'han arribat a creure Deus .......- però també van morir, moren i moriran, l'or que s'acumula en el seu poder no se'l poden endur més enllà d'aquesta porta.  

La riquesa veritable és aquella que perdura i que es deixa a la humanitat com a herència pròpia, on justament per això, seràs recordat.

Apunta-ho!.


xatumandingu

divendres, 7 d’octubre del 2022

ELS DRETS HUMANS FONAMENTALS

 Declaració Universal dels Drets Humans

 PREÀMBUL:

 Considerant que el reconeixement de la dignitat inherent i dels drets iguals i inalienables de tots els membres de la família humana és el fonament de la llibertat, la justícia i la pau en el món, Considerant que el desconeixement i el menyspreu dels drets humans han originat actes de barbàrie que han ultratjat la consciència de la humanitat; i que s'ha proclamat com l'aspiració més elevada de tothom, l'adveniment d'un món on els éssers humans, deslliurats del temor i la misèria, puguin gaudir de llibertat d'expressió i de creença, Considerant que és essencial que els drets humans siguin protegits per un règim de dret per tal que les persones no es vegin forçades, com a últim recurs, a la rebel·lió contra la tirania i l'opressió, Considerant també que és essencial de promoure el desenvolupament de relacions amistoses entre les nacions, Considerant que els pobles de les Nacions Unides han ratificat en la Carta llur fe en els drets humans fonamentals, en la dignitat i el valor de la persona humana i en la igualtat de dret d'homes i dones; i que han decidit de promoure el progrés social i millorar el nivell de vida dins d'una llibertat més àmplia, Considerant que els Estats membres s'han compromès a assegurar, en cooperació amb l'Organització de les Nacions Unides, el respecte universal i efectiu dels drets humans i les llibertats fonamentals, Considerant que una concepció comuna d'aquests drets i llibertats és de la més gran importància per al ple compliment d'aquest compromís, L'Assemblea General Proclama aquesta Declaració Universal de Drets Humans com l'ideal comú a assolir per a tots els pobles i nacions amb el fi que cada persona i cada institució, inspirant-se constantment en aquesta Declaració, promoguin, mitjançant I 'ensenyament i l'educació, el respecte a aquests drets i llibertats i assegurin, amb mesures progressives nacionals i internacionals, el seu reconeixement i aplicació universals i efectius, tant entre els pobles dels Estats membres com entre els dels territoris sota llur jurisdicció. 

Article 1 Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres.

 Article 2 Tothom té tots els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració, sense cap distinció de raça, color, sexe, llengua, religió, opinió política o de qualsevol altra mena, origen nacional o social, fortuna, naixement o altra condició. A més, no es farà cap distinció basada en l'estatut polític, jurídic o internacional del país o del territori al qual pertanyi una persona, tant si és independent com si està sota administració fiduciària, si no és autònom, o està sota qualsevol altra limitació de sobirania. 

Article 3 Tota persona té dret a la vida, a la llibertat i a la seva seguretat. 

Article 4 Ningú no serà sotmès a esclavitud o servitud: I 'esclavitud i el tràfic d'esclaus són prohibits en totes llurs formes. 

Article 5 Ningú no serà sotmès a tortures ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants. 

Article 6 Tota persona té el dret arreu al reconeixement de la seva personalitat jurídica. 

Article 7 Tots són iguals davant la llei i tenen dret, sense cap distinció, a igual protecció per la llei. Tots tenen dret a igual protecció contra qualsevol discriminació que violi aquesta Declaració i contra qualsevol incitació a una tal discriminació. 

Article 8 Tota persona té dret a un recurs efectiu prop dels tribunals nacionals competents que l'empari contra actes que violin els seus drets fonamentals reconeguts per la constitució o per la llei. 

Article 9 Ningú no serà detingut, pres o desterrat arbitràriament. 

Article 10 Tota persona té dret, en condicions de plena igualtat, a ser escoltada públicament i amb justícia per un tribunal independent i imparcial, per a la determinació dels seus drets i obligacions o per a l'examen de qualsevol acusació contra ella en matèria penal. 

Article 11 1. Tots els acusats d'un delicte tenen el dret que hom presumeixi la seva innocència fins que no es provi la seva culpabilitat segons la llei en un judici públic, en què hom li hagi assegurat totes les garanties necessàries per a la seva defensa. 2. Ningú no serà condemnat per actes o omissions que en el moment que varen ésser comesos no eren delictius segons el dret nacional o internacional. Tampoc no s'imposarà cap pena superior a l'aplicable en el moment de cometre el delicte. 

Article 12 Ningú no serà objecte d'intromissions arbitràries en la seva vida privada, la seva família, el seu domicili o la seva correspondència, ni d'atacs al seu honor i reputació. Tothom té dret a la protecció de la llei contra tals intromissions o atacs. 

Article 13 1. Tota persona té dret a circular lliurement i a triar la seva residència dins les fronteres de cada Estat. 2. Tota persona té dret o sortir de qualsevol país, àdhuc el propi, i a retornar-hi. 

Article 14 1. En cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil en altres països i a beneficiar-se'n. 2. Aquest dret no podrà ser invocat contra una persecució veritablement originada per delictes comuns o per actes oposats als objectius i principis de les Nacions Unides. 

Article 15 1. Tota persona té dret a una nacionalitat. 2. Ningú no serà privat arbitràriament de la seva nacionalitat, ni del dret de canviar de nacionalitat. 

Article 16 1. Els homes i les dones, a partir de l'edat núbil, tenen dret, sense cap restricció per motius de raça, nacionalitat o religió, a casar-se i a fundar una família. Gaudiran de drets iguals pel que fa al casament, durant el matrimoni i en la seva dissolució. 2. Nomes es realitzarà el casament amb el lliure i ple consentiment dels futurs esposos. 3. La família és l'element natural i fonamental de la societat i té dret a la protecció de la societat i de l'Estat. 

Article 17 1. Tota persona té dret a la propietat, individualment i col_lectiva. 2. Ningú no serà privat arbitràriament de la seva propietat. 

Article 18 Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret inclou la llibertat de canviar de religió o de creença, i la llibertat, individualment o col lectivament, en públic o en privat, de manifestar la seva religió o creença per mitjà de l'ensenyament, la pràctica, el culte i l'observança. 

Article 19 Tota persona té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió; aquest dret inclou el de no ser molestat a causa de les pròpies opinions i el de cercar, rebre i difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà i sense límit de fronteres. 

Article 20 1. Tota persona té dret a la llibertat de reunió i d'associació pacífiques. 2. Ningú no pot ser obligat a pertànyer a una associació. 

Article 21 1. Tota persona té dret a participar en el govern del seu país, directament o per mitjà de representants lliurement elegits. 2. Tota persona té dret, en condicions d'igualtat, a accedir a les funcions públiques del seu país. 3. La voluntat del poble és el fonament de l'autoritat de l'Estat; aquesta voluntat ha d'expressar-se mitjançant eleccions autèntiques, que hauran de fer-se periòdicament per sufragi universal i igual i per vot secret o per altre procediment equivalent que garanteixi la llibertat del vot. 

Article 22 Tota persona, com a membre de la societat, té dret a la seguretat social i a obtenir, mitjançant l'esforç nacional i la cooperació internacional, segons l'organització i els recursos de cada país, la satisfacció dels drets econòmics, socials i culturals indispensables per a la seva dignitat i el lliure desenvolupament de la seva personalitat. 

Article 23 1. Tota persona té dret al treball, a la lliure elecció de la seva ocupació, a condicions equitatives i satisfactòries de treball, i a la protecció contra l'atur. 2. Tota persona, sense cap discriminació, té dret a salari igual per igual treball. 3. Tothom que treballa té dret a una remuneració equitativa i satisfactòria que asseguri per a ell i la seva família una existència conforme a la dignitat humana, completada, si cal, amb altres mitjans de protecció social. 4. Tothom té dret a constituir sindicats per a la defensa dels seus interessos i a afiliar-s'hi. 

Article 24 Tota persona té dret al descans i al lleure i, particularment, a una limitació raonable de la jornada de treball i a vacances periòdiques pagades. 

Article 25 1. Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri, per a ell i la seva família, la salut i el benestar, especialment quant a alimentació, vestir, habitatge, assistència mèdica i als serveis socials necessaris; també té dret a la seguretat en cas d'atur, malaltia, incapacitat, viduïtat, vellesa o altra manca de mitjans de subsistència independent de la seva voluntat. 2. La maternitat i la infantesa tenen dret a una cura i a una assistència especials. Tots els infants, nascuts d'un matrimoni o fora d'un matrimoni, gaudeixen d'igual protecció social. 

Article 26 1. Tota persona té dret a l'educació. L'educació serà gratuïta, si més no, en la instrucció elemental i fonamental. La instrucció elemental serà obligatòria. L'ensenyament tècnic i professional es posarà a l'abast de tothom, i l'accés a l'ensenyament superior serà igual per a tots en funció dels mèrits respectius. 2. L'educació tendirà al ple desenvolupament de la personalitat humana i a l'enfortiment del respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals; promourà la comprensió, la tolerància i l'amistat entre totes les nacions i grups ètnics o religiosos, i fomentarà les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau. 3. El pare i la mare tenen dret preferent d'escollir la mena d'educació que serà donada als seus fills. 

Article 27 1. Tota persona té dret a participar lliurement en la vida cultural de la comunitat, a gaudir de les arts i a participar i beneficiar-se del progrés científic. 2. Tota persona té dret a la protecció dels interessos morals i materials derivats de les produccions científiques, literàries o artístiques de què sigui autor. 

Article 28 Tota persona té dret a un ordre social i internacional en què els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració puguin ser plenament efectius. 

Article 29 1. Tota persona té deures envers la comunitat, ja que només en aquesta li és possible el lliure i ple desenvolupament de la seva personalitat. 2. En l'exercici dels drets i les llibertats, tothom estarà sotmès només a les limitacions establertes per la llei i únicament amb la finalitat d'assegurar el reconeixement i el respecte deguts als drets i llibertats dels altres i de complir les justes exigències de la moral, de l'ordre públic i del benestar general en una societat democràtica. 3. Aquests drets i llibertats mai no podran ser exercits en oposició als objectius i principis de les Nacions Unides. 

Article 30 Res en aquesta Declaració no podrà interpretar-se en el sentit que doni cap dret a un Estat, a un grup o a una persona a emprendre activitats o a realitzar actes que tendeixin a la supressió de qualsevol dels drets i llibertats que s'hi enuncien.

A APLICAR PER TOTS ELS PODERS DEL PLANETA.

dijous, 6 d’octubre del 2022

HI TORNAREM

 

HI TORNAREM?

En tota la humana història,
mai aquesta queda satisfeta.
Amb l’ambició, doncs, sempre volem més —
sigui poder, honor o glòria,
amb llança, canó, daga o escopeta.

I tornarem a equivocar-nos;
tornarem a fer la gran guerra,
mil vegades maleïda, en una vida sencera,
malgrat la que tant se’ns esguerra,
fins i tot al final, per aniquilar-nos.

Em pregunto, i ens preguntarem,
tots els que patim i patirem,
en veure que hi tornem, i hi tornarem,
als desastres tan grans que fem…
i els que, malauradament, farem.

Posem-hi, si us plau, una mica de seny!
Veient proper el que ens espera,
que ho diuen els bons savis de fa ja temps:
el triomf no el guanyarà la puta guerra —
ni petita ni gran — sinó la pau desitjada.
Que lluitem, sí, pel nostre planeta Terra.

Quan deixem aquesta tota erma,
sense vida i amb la negror de la fam i la misèria,
on serà el pare, el marit, el fill o el germà?
De segur, en l’oblit de la seva existència,
i enterrats sota un munt d’estèril terra
que ens esborra l’aire, l’avui i el demà.

En l’immens futur, el sol cada dia sortirà,
i l’univers no en té cap pressa;
del mar, les onades i la lluna també seguiran,
però aquesta humanitat un dia, potser, finirà,
per culpa de la seva pròpia estupidesa.


xatumandingu.


dilluns, 3 d’octubre del 2022

AMB UNA SOLA ESPURNA N'HI HA PROU

 UNA SOLA ESPURNA.


...En la meva feina,  abans d' arribar-me la jubilació, vaig aprendre molt de fets i circumstàncies de vida en el treball. Coses de com som les persones i les seves motivacions.

Coses de com es comporten els elements, materials i la seva composició, dels problemes que comporta la tecnologia moderna i els nous riscos que genera aquesta.

El relaxament,  la inconsciència, la ignorància voluntària i ambició de moltes persones i empreses que visitava en ocasió de les entrevistes i visió dels processos industrials emprats i de particulars que posaven,  i de ben segur que posen encara el carro davant el cavall.

Visitava principalment en ocasió de desgràcies ocorregudes en ocasió del treball, fent el peritatge i l'analítica del per que s'havien produït aquells perjudicis humans, materials i econòmics.

Un dia d'hivern que havia nevat, en un racó de l'eixida d'una empresa, on  havien deixat acumulada en gran quantitat , des de la tardor, brossa i fulles ja seques,  Una petita espurna de corrent estàtica d'alguna matèria  plàstica segurament,  sota la neu i amb el metà acumulat per descomposició orgànica, va generar una autocombustió instantània que va acabar en un gran incendi i, conseqüentment un gran perjudici econòmic i humà. 

Va haver-hi ferits i es va haver de fer la investigació pertinent .

Avui, en tots els processos de vida, industrial o no,  es treballa amb, tota mena  de productes  perjudicials per la vida de persones i medi-ambient.  Aquest estatus modern comporta benestar i eficiència, però compte per que cal identificar molt seriosament tot allò que significa perill, i un d'ells és la velocitat  i el aconseguir major rendiment on quasi sempre intervé la qüestió econòmica mal entesa i el rendiment de les circumstàncies .

Amb una sola espurna, n'hi ha prou.

xatumandingu 

   

QUE PENSES, QUE DIUS I COM HO DIUS

 QUE PENSEM I DIEM


Es bona cosa el pensar 

quan parlem amb les persones

doncs no hem d'oblidar

que es poden confondre les coses.


Haurem de ser curosos  en aixó

i tenir delicadesa

per no dur a equivocació

als que estan en la conversa.


Per que, el que pensem i creiem 

es pot dir de moltes maneres 

és important,  com ho diem

i no ens sortin per peteneres.


Que, una cosa es el que es diu 

i l'altra, com s'interpreta,

on tu has dit quelcom amb caliu

i l'altre hi veu una afrenta. 


Parlar clar i amb detall doncs;

i cal molt, amb delicadesa.

Evitar llamps i trons,

per guanyar l'amor de qui et contesta.  


Era el joc del telèfon on els disbarats sortien 

i una cosa és l''expresió del pensament 

on de vegades no ho fem bé,

i l'altra és el que s'ha entés:

Del que es diu:  Que  la llengua no té ossos 

però en trenca de molt grossos.....


xatumandingu.

  


diumenge, 25 de setembre del 2022

Els períodes de la vida

PERIODES DE VIDA, LLARGS O CURTS 

Només en el dormir consumim ni més ni menys que la quarta part de la vida.
Mentre dormim, el subconscient va a la seva i el conscient no governa, ni les nostres voluntats ni accions, està clar,  però avui, amb el dia, en despertar, comença un nou petit període de vida, podríem dir que s´obren als ulls il·lusions i projectes, esperances i desitjos..., petits o grans, llargs o curts, cada dia una esperança, cada dia un anhel, que de vegades martelleja constantment o queda en el calaix de l'oblit: un calaix de sastre on tot es rovella sovint ja per sempre més .
Amb tot, hi haurà coses  inassequibles per anys que visquem ...... ; cal ser realistes i treballar per allò que siguem capaços d'aconseguir. Si no compleix aquest requisit, o no val la pena l'esforç, o ens quedarem a mig camí.
Estem en una talaia alta, molt amunt i es veu de dalt estant una gran plana; frondosa i fèrtil, verda  que encara no hem trepitjat i no hem posat els peus a terra encara,  amb el despertar de cada dia. El temps  i les nostres  accions no l'han vestit de púrpura encara .
Cal pensar com ho farem per tal que tanta abundor i plenitud per viure , no es malmeti per causa de les nostres equivocacions.
Que farem doncs amb el gran regal que se'ns ofereix?
Com ho farem per aprofitar bé aquesta riquesa, en allò que depengui dels nostres propis actes?
Com gestionarem el dia, les hores , setmanes i mesos; o la vida sencera . Quin ordre i prioritat farem servir  per que aquest regal no és malmeti, tant individualment com en societat?
Cal aprendre que absolutament  tot duu data de caducitat. No ho menyspreïs; parlem de grans valors. 
Al final del temps, pugui ser que ens riurem i ens sentirem feliços i  satisfets del que hi haurem guanyat, o per contra  posarem el cap sota l'ala per no veure els resultats. plorarem amargament  la nostra incapacitat de fer front a l'infortuni i les pròpies accions  dels nostres egoismes, llargs o curts ?.

El paradigma actual contempla més el tenir que el ser; No l'hi facis el joc. 

xatumandingu.

dijous, 22 de setembre del 2022

GERARD AVUI QUARANTA ANYS

 GERARD, AVUI QUARANTA ANYS 


El temps, es mesura de moltes maneres,

però ell ens passa i repassa. 

 El que conta no és quantes cireres 

si no la dolçor que  tastes.


Quaranta anys de vida 

jà és temps d'haver-les disfrutat.

mil cent vint vegades de lluna sortida 

i moltes bengales de foc  que hem gastat,

que la lluna ha sortit  sovint eixerida

però, també de vegades s'ha amagat,

trista, plorosa,  freda i ferida. 


El temps,  que ens ha estat regalat ,

segur que ens  dona per molt i molt, 

encara que no el mesurem, ni el mesuris,

ni en anys ni llunes; doncs es temps ja gastat

cal fer allò que s'ha bonament  triat, 

acabant la bona feina, que no hem acabat.

Que no sigui viure amb esforç, ni dol, 

intentant de ser feliç, tú, i als que estimis.


Doncs apura aquesta copa tant ben servida

amb la dolçor i bondat del que conté.

que el destí ens ha dut , ....on ell vol .

però nosaltres hi posarem la cosa afegida,

on a voltes,  la cosa va,     ....i bé.


Que la felicitat, és partícula mol i molt petita 

i no sabem alguns  on la tenim també;

en un racó de la butxaca, en el cor o la motxilla ?,

del temps viscut, que vius tu,   o el que jó viuré.


Aquesta: la teva familia,

i tots els que t'estimen i et volen del món el bé,

desitjem la salut del cos, ment  i esperit,

avui t'ho diem de cor per tú  i amb alegria 

i demà, per nosaltres també, així t'ho dic.


Felicitat  Gerard per avui i per tota la vida.



T'estimem .


    


divendres, 16 de setembre del 2022

LES ARTS I LA PERSONA

 LES ARTS I LA PERSONA


* (2) LES ARTS PLÀSTIQUES

Respecte de les formes de comunicació,  les  de la creació d’imatges en suport de dues dimensions ( (llarg per ample ) sobre paper, roba, fusta, cartró, etc..  ), com puguin ser la fotografía, el còmic, caricatura,pintura, etc.., el nostre grup, sense excloure en el futur cap opció d’enriquiment personal que puguem arribar a desenvolupar i compartir,  voldria transmetre, sense pretensions, unes idees bàsiques per entendre una mica mes les bases primeres que hem de tenir presents sempre, especialment en el que fem ara, que ens desenvolupem en la pintura i el dibuix :


  • Una de les coses que ens ensenya l’activitat per si mateixa, es a adonar-nos del que ens

  • envolta i els seus detalls quan pintem o dibuixem de la realitat, per que no es el mateix

  • veure que mirar:  Mirar es agafar consciència del que estàs veient, gaudir-ne i prenent

  • decisions a partir d’això.


  •   En un sentit ampli de les paraules, els animals únicament actuen  front al que veuen,

  • o senten, sense ser-ne ben bé conscients i,  si aprecien  els detalls, és en funció de la seva

  • biologia i necessitats primàries de subsistència.. 


Podríem, és clar, desenvolupar aquestes facultats sense fer servir l’art, però ben segur

que és més difícil aconseguir-ho. L'art ajuda a entendre tot el que ens envolta. 

  • Un art relativament modern que precisa l’ajuda d’aparells sofisticats, es la fotografia,

  • on igual que en la pintura, l’artista hi ha de posar una sèrie de qualitats que per si sola

  • la màquina fotogràfica no pot fer..., però fixeu-vos que bé o malament, enquadrada o no

  •   agradable o no la fotografia, si esta enfocada i te la llum adequada. Transmet quelcom.

  • Les imatges conserven tots els seus detalls, sense l’esforç específic de l’artista, sempre.


  • Com en tot, cal l’aprenentatge,  i en el dibuix i pintura  cal saber traduir les instruccions

  • del nostre cervell amb allò que veiem i volem plasmar mitjançant les parts del nostre cos

  • que puguin ser més hàbils per aconseguir-ho ( en les persones Les mans i els dits, les

  • nostres eines principals ).


  • Ens posem a dibuixar o pintar, amb la intenció de transmetre alguna cosa als altres

  • i/o a nosaltres mateixos, perpetuant una comunicació que serà ja present sempre

  • que tinguem ocasió de “ mirar “...., per recordar, pensar, gaudir, reflexionar, etc..


  • Caldrà triar el tema que ens inspira i siguem capaços de començar...

  • Es necessari doncs, afinar i sensibilitzar les nostres capacitats, moviments voluntaris,

  • la majoria petits i precisos, que arribin a fer el que nosaltres volem exactament. 

  • A la vegada, quan plasmem una imatge en un suport, per la poesia que implica

  • i per els altres conceptes , hem de triar segons els criteris personals, habilitats, bellesa

  •   i expressió , decidirem el propi suport, estris, materials i tècniques necessàries

  • i adients.  

En totes les arts plàstiques existeixen però dos reptes fonamentals,  dues mancances molt  grans que mitjançant la màgia de l’habilitat de l’artista, poden gairebé fer desaparèixer, al sentit de la vista, que son: La manca de la tercera dimensió ( com un mirall: que veus realment allò que reflexa, però no pots penetrar-hi travessant el vidre ), la pròpia llum  i la llum que volsd es reflexi en les coses .

Podràs llavors expressar-te igual o millor que en un escrit o un poema, o qualsevol altra art, doncs aquest és expressió. Qualsevol cosa: ...una imatge pot dir molt, com pugui ser un pensament, una emoció, un paisatge o un retrat, una idea; bellesa o neguit, por o alegria. Com una rosa quan és oferida, quan diu t'estimo .

Afina la sensibilitat i deixa volar aquest artista que tots duem a dins.

No et rendeixis, que amb la pràctica aniràs guanyant en la teva sensibilitat, sigues optimista

I NO ET DEIXIS VÈNCER !


xatumandingu.