GERARD, AVUI QUARANTA ANYS
El temps, es mesura de moltes maneres,
però ell ens passa i repassa.
El que conta no és quantes cireres
si no la dolçor que tastes.
Quaranta anys de vida
jà és temps d'haver-les disfrutat.
mil cent vint vegades de lluna sortida
i moltes bengales de foc que hem gastat,
que la lluna ha sortit sovint eixerida
però, també de vegades s'ha amagat,
trista, plorosa, freda i ferida.
El temps, que ens ha estat regalat ,
segur que ens dona per molt i molt,
encara que no el mesurem, ni el mesuris,
ni en anys ni llunes; doncs es temps ja gastat
cal fer allò que s'ha bonament triat,
acabant la bona feina, que no hem acabat.
Que no sigui viure amb esforç, ni dol,
intentant de ser feliç, tú, i als que estimis.
Doncs apura aquesta copa tant ben servida
amb la dolçor i bondat del que conté.
que el destí ens ha dut , ....on ell vol .
però nosaltres hi posarem la cosa afegida,
on a voltes, la cosa va, ....i bé.
Que la felicitat, és partícula mol i molt petita
i no sabem alguns on la tenim també;
en un racó de la butxaca, en el cor o la motxilla ?,
del temps viscut, que vius tu, o el que jó viuré.
Aquesta: la teva familia,
i tots els que t'estimen i et volen del món el bé,
desitjem la salut del cos, ment i esperit,
avui t'ho diem de cor per tú i amb alegria
i demà, per nosaltres també, així t'ho dic.
Felicitat Gerard per avui i per tota la vida.
T'estimem .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada