divendres, 26 de juny del 2026

El molí de la ment

EL MOLÍ DE LA MENT

Aquest molí és de pedra gran
i gira sempre, com tots els molins fan,
girant i girant, mol el bo i també el dolent.

Del gra en farà bona farina,
i, segons el que hi posis, ho pot tornar maldat.
Perquè si hi vols moldre palla i la vols fina,
només servirà per cremar, és ben veritat.

El cervell governa el nostre existir
segons el que li donem a moldre;
i mai no ens podrem enriquir
fent trampa al nostre millor amic.

Perquè hi molem la consciència i la voluntat,
també els sentiments i els pensaments,
la història dels anys i dels dies ja passats,

per obtenir benestar i oferir-lo als qui estimem.

En la sort immensa d'existir,
cuidem aquest seny i aquesta rauxa,
perquè res millor podria sostenir
la intel·ligència i el molí que l'acompanya.

De vegades, i ben sovint, crec que estic equivocat;
però el meu molí interior m'assenyala
allò que podria ser una bona i fina mòlta, i prou.

Tanmateix, els humans
anem massa sovint darrere la gran i pèrfida onada...

...la gran onada que ens arrossega
cap als forats de nosaltres mateixos.

Xatumandingu
28-06-2026





 El molí de la ment


Aquest molí, és de pedra gran

i gira sempre, com tots els molins fan,

girant  i girant, mol lo bó i també lo dolemt.


Del  grà, en farà bona farina

i segons el que hi posis ho pot tornar maldat,

per que si hi vols moldre palla, i la vols fina,

nomès servirà  per cremar, és laveritat.


Altrament, li en podriem dir:

La màquina de pensar i sentir,

qe bé, molts no la fan servir.

Odria ser que jo tampoc; ho havia de dir....

doncs sovint el garbuix també nana.


El cervell goberna el nostre existir

Segons el que l'hi donem a moldre

i mai, no ens podrem emriquir,

fent trampa al més i millor amic nostre,

que el tenim dalt del cap, al sostre..,


Per que molem la consciència i les voluntats.

també els semtimemts i els pensaments,

sovintejant, també rèben les llibertats

i un futur millor, tant desittjat.


La nostra història, dels ans i dies va passant,

per obteni  el benestar i oferir-lo als que estimem de veritat.


En aquesta,  la sort inmensa de l'existir, 

tots nosaltres, cuidem aquest seny i aquesta rauxa,

per que rés millor, se m'acut que podria dir ,

de la inteligència  i del molí que la aguanta.

No pas de la artificial, tant en boga,

si no de la real, la de ser persona.


De vegades i sovint, ,crec que estic equivocat,

però  el meu molí interior em senyala

el que podria ser una bona i fina  mòlta.

Doncs els humans,  anem a la nostra gran bola,

encertant-la de vegades, totta sola..


.....;La bola que ens arrossega cap a molts forats.

No als dels canons ni de les guerres,

si no a la responsable llibertat.


xatumandingu.    2806026





dimarts, 16 de juny del 2026

Més enllà de l'espiral

 Més enllà de l'espiral i les edtrelles

En l'univers, no és casualitat que la imatge de l'espiral aparegui constantment a la natura: a les galàxies, als cargols marins i terrestres, als huracans, a l'ADN i fins i tot en el creixement de moltes plantes. És una forma que sembla unir el finit i l'infinit, el visible i el misteri. Suggerix una continuïtat evolutiva sense fi o un retorn al punt d'origen de gran part de la realitat constatable i del que no ed coneix encara.                                               

Cal afegir que, en moltíssims processos naturals, hi apareix també la Proporció Àurea, que ja té la seva pròpia màgia:

φ = 1,6180339887...

En el rerefons d'aquesta reflexió apareix allò intangible: la intel·ligència, l'esperit, l'evolució de les espècies i el progrés humà en tots els seus àmbits, fins al moment actual i wel seu futur possible.

Pel que fa al món del desconegut, parcial o total, les hipòtesis, les creences, les espiritualitats, les aparicions, la possibilitat de vida extraterrestre al nostre planeta, els fenòmens paranormals i tantes altres qüestions que la ciència estudia des de l'antiguitat, però que encara no ha resolt —o potser ha interpretat erròniament—, podrien formar part d'un tram d'aquesta espiral al qual encara no hem arribat, o al qual potser no arribarem mai, perquè l'infinit no sembla assumible en la seva totalitat. Donada la frequència i la intensitat dels fenòmens inexplicables, per força no es podem drixar de banda. Això no vol dir que allò que ens sembla immaterial no pugui tenir una base argumentable i convincent. Alguns conceptes, com l'amor universal entès com una força evolutiva, en podrien ser un exemple relatiu:

Davant d'aquestes reflexions, i malgrat el comportament destructiu d'alguns elements desequilibrats de la matèria i també d'alguns cervells humans que només saben destruir i matar, hem de promoure l'amor universal, el seu fill anomenat Respecte, la seva filla, dita Generositat i tots els altres germans: el Seny, l'Hunor, la Compassió i la Saviesa.

Que l'evolució ens proporcioni les claus de la futura  humanitat, que va intrinsecamen lligada  al de la nostra petita perla blava, que ens sustenta-.


xatumandingu.    1806026





diumenge, 7 de juny del 2026

La ceguesa

 

LA CEGUESA

La ceguesa sempre ve vestida de negre,

car és el color que més li escau.

Va des de la boira que cada dia s'espesseix

fins a la negació de la presència visual,

en obrir en despertar cada dia, els meus ulls,

aquells que es neguen a veure només una mica millor.

Els colors s'esvaeixen

i la llum també enlluerna, cada dia a pitjor.

Els rostres, a poc a poc, desapareixen,

i les formes també s'esborren.

La foscor que es viu

ensenya el valor de les mancances.

És una realitat estranya,

que remou moltes coses

i demana fortalesa en la resignació.

Cal aprendre a conviure amb aquest nou pes

que carregues ja per sempre.

Farem el que podrem,

mentre puguem...


xatumandingu       0706026






La ceguesa

La ceguera sempre vé vestida de negre,

doncs és el color que més li agrada.

Va des de la boira que cada dia espessa

a la negació de la visual presència.

en ogrir els meus ulls, 

els que es neguen a veure...


Els colors s'esvaèixen

i la llum, també  enlluerna.

Els rostres, mica en mica, desapareixen

les formes, també s'esborren

i la foscor que es viu, aprém .deles mancànces.


És una realitat extranya, 

que mou moltes coses

i cal fortalesa en la ressigmació.

Cal aprende a viure amb aquest nou meló

que carregues jà per sempre..


Farem el que podrem, mentre poguen....




dimecres, 3 de juny del 2026

EL NOM NO FA LA COSA

 EL NOM NO FA LA COSA

Per que les coses son primer que el nom

i el nom només  és informació.

Ser, sentir, pensar i fer, mouen el món

i el saber pot dir que si, o dir que no,

però imprescindible, sempre és la acciò

i la cosa de la qual es parla o es fa..


Fer bo o dolent. o no fer, però cal saber-ne

que les coses poden ser bones, neutres, o dolentes

si parlèssim ara dels fets humans

i dels critèris,cultures i raons que hi han,

o s'han seguit des que vam aprendre a lluitar..


Lluitar, per fugir de la falsedat enganyosa

per refiar-nos per fi, els uns dels altres,

en un mon que ha de seguir avançant,

i dels que duran els nostres gens de vida futura

la vida i la llavor de fruits incert,

segons el que volgiem plantar: ambició o qualitat, :

per fer un mon millor, o acabar-lo d'espatllar.


xatumandingu.  1106026



dimarts, 2 de juny del 2026

LA VERITAT I LA MENTIDA

 LA VERITAT I LA MENTIDA


La veritat, sempre vè despullada

i tota ella com és, sense artificis.

És nua, neta, i honrada,

però sovint mou odis i prejudicis.


Precisa d'un ajudant, que es diu seny,

per que la llèngua no té hòssos,

però els trenca de molt gròssos,

en aquells que la veritat empeny. i no els agrada


La weritat, ha de ser respectuosa,

si no, es torma grollera i mal parlada

i si és aixi, mala cosa, o equivocada

doncs d'aquesta manera comença la guerra.


Per contra, es vesteixla mentida

sovint amb grans fastuositats

o desgràcies ben fingides que fan mal

per tapar i enmudir la vera realitat.


De colors, sempre en va plena,

de formes  i intencions, també.

Hi ha qui d'això en fa cadena de maldat

i fer-ne profit del gran capsell. de la hunanitat


Embolica que fa fort,

que darrera s'omple la pica

amb presses, o de mica en mica.

La questió és: fer-se amb el tresor. tant codiciat.



xatumandingu.    1206026