TOLERANCIA

 LA TOLERÀNCIA

HI HA PERSONES QUE VEUEN LES COSES TAL COM SON…,I, DISSORTADAMENT NI ES PREGUNTEN: ... PER QUE?

JO SOMIO LES COSES, EL MÓN I ELS HOMES COM NO HAN ESTAT MAI ENCARA, TAL COM M’AGRADARIA QUE FOSSIN, TAL COM PODRIEN SER, I EN DIC: ...PER QUE NO?
SI VOLEM TRANSFORMAR EL MÓN, CAL QUE ELS HOMES CONTINUEM SOMIANT QUE TOT ES POSSIBLE. SOMIAR VOL DIR NO DEIXAR MAI DE PLANTEJAR.SE PREGUNTES. VOL DIR I TENIR UNA ACTITUD CREATIVA DAVANT LES INCÒGNITES DE LA VIDA.

ELS POBLES VIVIM SOBRETOT D’ESPERANÇA. LES REVOLUCIONS VOLEN SUBSTITUIR AMB ESPERANCES NOVES AQUELLES QUE JA HAN QUEDAT CADUQUES, LES QUE HAN PERDUT LA SEVA FORÇA. CAL CONSTRUIR UN MON EN EL QUAL L’HOME PUGUI CONFIAR EN EL PROPI HOME, SER AMICS DE VERITAT ELS UNS DELS ALTRES.
VOLEM UN MON, NO NOMES DE LLIBERTAT, SI NO QUE ESTIMI LA CONVIVÈNCIA DE RACES, CULTURES I RELIGIONS, PER QUE LA LLIBERTAT SENSE AMOR NO TE CAP SENTIT.
HEM ACABAT FA POCS ANYS UN MIL.LENI, ON VAN PASSAR COSES ESGARRIFOSES. VA ÉSSER EL SEGLE DE LA MORT, DE LA GUERRA I ELS GENOCIDIS, PERÒ TAMBÉ EL NIVELL DE SAVIESA MAI ASSOLIT EN DEFENSA DE LA VIDA I ELS DESCOBRIMENTS CIENTÍFICS. ESTRANYA PARADOXA: EN UNA BANDA EL TOTALITARISME I EL MATERIALISME NEGADORS I A L’ALTRA COSTAT ELS DRETS I LLIBERTATS FONAMENTALS QUE HAN ESDEVINGUT AMB LA TOLERÀNCIA ELS VALORS MÉS IMPORTANTS EN MOLTS PAÏSOS DE CAIRE DEMOCRÀTIC.
LA TOLERÀNCIA ES LA PRIMERA MANIFESTACIÓ PALPABLE DE L’AMOR. LA PERSONA TOLERANT GAUDEIX DE LA DIVERSITAT DEL MÓN I S’INTERESSA PER ELS ÉSSERS HUMANS TAL COM SON. NO INTENTA MODELAR NINGÚ, SI NO QUE ENTRA EN UN VIGORÓS JOC DE LLIBERTATS, GAUDINT DE LA POLICROMIA I LA DIVERSITAT, INVENTADA JA PER L'UNIVERS FA MILS DE MIL.LIONS D'ANYS .
LA TOLERÀNCIA NO ES DE FLORACIÓ ESPONTÀNIA, SI NO QUE PER SER TOLERANT AMB ELS ALTRES, PRIMER CAL SER TOLERANT AMB UN MATEIX, PARTINT DE LA PRÒPIA ESTIMACIÓ I CONEIXENÇA.
TENIR UN ESPERIT OBERT PERÒ, NO ES ADMETRE TOTES LES ESTUPIDESES, PRÒPIES O ALIENES. CAL TROBAR LA MIDA, L’EQUILIBRI CRÍTIC DEL QUE ES BO O ES DOLENT EN CADA MOMENT.
LA TOLERÀNCIA ACONSEGUEIX FER ALLÓ QUE VA DIR RILQUE: “CONVERTEIX EL TEU MUR EN UN ESGLAÓ O UNA ESCALA”...,

ALLÓ QUE TU I JO HEM DE SABER FER SI VOLEM SER, NO NOMÉS TOLERANTS, SI NO GERMANS-


Constr. resum de
Pere Marcel.

ET NECESSITO

 ET NECESSITO

"Per que el teu riure em fa lliure,

em dona ales.

La solitud me les treu i

la presó m'està fent fora.

Una boca que vola,

un cor en els teus llavis:

"llampegueja" .

Miguel Hernández (Fragment "Nanes de ceba").

Todas las reacciones:

ESTIMAR PRIMER QUE TOT

 ESTIMAR PRIMER 

"L'objecte principal per al qual va ser creat l'home, el seu gran objectiu, la seva gran funció, és estimar. Comprendre ve després. L'home que no estima està per sota de l'home que no pensa. L'egoista, és inferior al ximple; i el dolent , és inferior a l'idiota.

" (Victor Hugo)

LA INCREIBLE I LA INMENSA SORT

 LA INCREIBLE INMENSA SORT.

No se si no ho has pensat mai estimat amic, tu que ara llegeixes això en la recerca d'un per què, malgrat lo inabastable del que se'ns presenta davant, en el de la sola paraula "existir", per que, de veres existim i en som conscients del ser i estar; pensar, sentir, raonar, enraonar i escriure d'aquestes coses de les quals no s'en parla quasi mai, pero que son essencials.

Des de la incògnita mes profunda d'on va sorgir aquest univers i els bilions d'anys d'evolució, fins aquest instant d'escriptura i lectura mútua, fet possible per un immens cúmul de circumstàncies, de que tu i jo ara estiguem vius.

Només, qualsevol petita variació de tot això, donaria com a resultat una altra realitat actual diferent ; Un exemple clarificador seria  que si els nostres pares haguessin retardat o anticipat el moment de la procreació només un minut, molt provablement haguessin tingut un fill o filla, però que no hauríem estat nosaltres. Nosaltres no existiríem ara i aquí, per tant les circumstancies  també haurien o serien molt  diferents.

Dit això, jo hem reconec dins de tots els humans i la resta de essers conscients que ho son, com a individu  únic dins la diversitat.  ........i on son tots aquells, els infinits  que no han nascut?.

....Pert que jo si i els altres no?.  

Tanta sort he tingut, o hem tingut els presents de poder  existir, amb aquest regal immens, "causal" i casual, anomenat vida? 

...En existir ara i avui, hem d'aprofitar cada instant, en el sentit que intuïm i ens dona a entendre aquest fet: Existim gracies a la vida i no pas a la mort; existim per la vida i per l'amor, no per l'odi i la guerra, que caminen a l'extermini. Existim per fer el bé i per estimar, per que la lògica  ens ho diu que aquest es el camí del progrés.

Agrair immensament que som vius i que podem fer coses per el conjunt dels humans, per els éssers vius, el planeta  i l'univers sencer.

De moment, som els únics de poder-ho fer........

Agraeix la vida i sigues feliç estimat o estimada; estimats o estimades, ...estimat univers.

xatumandingu. 

   

EL FLASCÓ DE VI

 EL FLASCÓ DE VI.

Prenc un flascó de vi

i entre les flors bevia.

Érem tres: la lluna, jo

i l'ombra que em seguia.

No sap beure, per sort,

la lluna, bona amiga,

i a la meva ombra,

mai la set no l'angunia.

Quan canto, veus ací

la lluna que s'ho mira;

també em mira en el dormir

i quan em poso a dansar,

l'ombra em fa bona companyia.

Quan s'acaba el festí,

els convidats no em fugen:

Veus ací una tristor,

que mai no l'he coneguda.

Si me'n torno al casal,

em segueix l'ombra muda,

i una mica més llunyana

m'acompanya la vella lluna.

Prenc un flascó de vi

i entre les flors bevia.

Érem tres: la lluna, jo

i l'ombra, que em seguia.

No sap beure per sort,

la lluna, bona amiga,

i a la meva ombra,

mai la set no l'angunia.

Versió de Marià Manent per el dia mundial de la poesia 21 març 2024.

.

CONCEPTES PER VIURE FELIÇ

 CONCEPTES PER VIURE FELIÇ

Amb els anys, la vida t'ensenya a base d'entrebancs, fracassos, llàgrimes,  alegries, penes i treballs, ....llargs, curts, profunds o superficials. L'aprenentatge mai acaba a ser complert: Arribem al final de la carrera i encara no entenem les lleis del nostre univers, de vegades tant senzillés i diàfanes, no ens adonem que son la base imprescindible de la felicitat. No confonguem la felicitat amb passar-ho bé; la felicitat és un sentiment profund i allò altre és un estat d'ànim provocat per les emocions.

No son masses els camps a explorar; els veiem, sabem que hi son, però els prejudicis i la por no ens deixen trepitjar la seva herba fresca i fer un nou camí de progrés personal i/o col·lectiu.

Entre d'altres coses, podríem dir que no existeixen races ni colors de la pell, ni nens ni nenes, ni dones ni homes, ni religions, ni vells ni velles, ni rics ni pobres; només existeix una sola raça, una creença i un estatus....., Som una: L raça humana únicament, amb el bé i el mal que es passegen entre nosaltres. de vegades sense adonar-nos-en.

De moment, vivim i ho fem en un planeta que permet la vida , "el planeta dels rinxols d'or", que ens dona tot allò necessari per fer i inventar tot el que se'ns acut, sense límits, a tots aquells que hem tingut la sort del néixer i ser conscients d'aquest regal tant immens, per que els que no han nascut, no hi son ni existiran mai.

Existeixen dins nostre els pensaments: Tenim la lògica, el raonament; aprenem del saber  acumulat en la història humana, mirant a un futur que sigui bo, però també tenim sentiments que ens mouen a cada u de nosaltres per dins, de vegades irracionals, bons o dolents. Tenim creences que de vegades ens son contràries al bé comú o individual.

Entre els sentiments bons està el pare o la mare de tot plegat, el millor i el que malgrat tot ha fet el miracle de que encara existim avui en aquest dia de sol radiant ; És l'amor en totes i cada una de les seves formes. Una d'elles (masculí ),  és el respecte, que podríem dir-l'hi "amor sospesat", doncs ha de ser equitatiu, equilibrat, prudent i just.

Viure no és un "salvese quien pueda " o "maricón el último" . És compartir el nostre jo per que sigui un nosaltres .

Si arribem a aquest punt, haurem arribat al nivell superior de la raça humana que tant desitgem, per que malgrat tot serem molt més feliços i tindrem un demà,.

L'odi i la rancúnia son germans  i fan més mal a l'emissor que al receptor. 

xatumandingu.       

   

CONDICIONS PER SER ARTISTA?

 CONDICIONS PER SER UN ARTISTA?

Molts creiem que ser artista precisa de néixer amb unes qualitats determinades.......

Pot ser m'equivoco, però no penso igual que l'enunciat; Ser artista no necessita necessàriament del codi genètic heretat, pot ser que hi hagin facultats innates, però crec que en la seva part més important es tracta d'un aprenentatge sobre tot en els primers anys de vida de cada ú de nosaltres i una filosofia admirativa i agraïda molt profundes. 

A tota edat però, si no hi ha causes importants de patiment i alts nivells de preocupació vital, tota persona que vulgui treballar el seu interior, trobarà en l'art motivacions per ser feliç.

L'art és també un concepte per viure la vida, per que cal una actitud interior relaxada i admirativa, agraïda, justa  i equilibrada en la majoria de les proporcions del tot el que se'ns posa pel davant.

La majoria d'artistes tenim  fama de bohemis, però això és degut a que tenim molt presents el "seny i la rauxa", que ens dona aquest punt de relativització. En l'art anem a les aproximacions i no a la mesura exacta i, en aquesta aproximació anem millorant en l'afinació intel·lectual .  I per que la rigidesa trenca l'encant de totes les coses.

Si et sens artista, encara que sigui una miqueta; Estima, canta, riu, balla, pinta, esculpeix analitza i valora el teu interior i absolutament tot el que et rodeja; viu intensament aquest regal: El millor que t'hagin fet mai, i que es diu vida. 

xatumandingu.

SITGES I LA IMTAGE DE LA VERGE

 SI HO VOLS CREURE BÉ, SI NO TAMBÉ

LA ERMITA DE LA VERGE-

Fa molts i molts anys, un avantpassat que era ebenista, acumulava en el taller mobles i estris que els seus clients ja no havien passat a recollir, de manera que es va fer antiquari i els venia a qui s'hi veia interessat.

Es el cas que entre tot hi tenia de feia molts anys, una imatge de fusta que ell mateix havia restaurat, de la Verge Maria, que cap client es mostrava interessat de comprar.

La tenia en un lloc alt i prop de l'entrada del taller, que presidia aquell lloc de feina; cada dia ell l'hi parlava desitjant-la bon dia. Tal era el tracte entre ells dos, que vivien alegries i disgustos de la feina, per no dir que parlava tot sol aleshores.

Però un dia, en arribar i obrir la porta del taller, ell l'hi va etzibar: " Bon dia morros de cony; mira, he comprat una participació de loteria, i si hem toca et faré fer una ermita" .

.......doncs l'hi va tocar las loteria , i l'ermita està feta, i la imatge la presideix avui encara.

xatumandingu.