EL FLASCÓ DE VI

 EL FLASCÓ DE VI.

Prenc un flascó de vi

i entre les flors bevia.

Érem tres: la lluna, jo

i l'ombra que em seguia.

No sap beure, per sort,

la lluna, bona amiga,

i a la meva ombra,

mai la set no l'angunia.

Quan canto, veus ací

la lluna que s'ho mira;

també em mira en el dormir

i quan em poso a dansar,

l'ombra em fa bona companyia.

Quan s'acaba el festí,

els convidats no em fugen:

Veus ací una tristor,

que mai no l'he coneguda.

Si me'n torno al casal,

em segueix l'ombra muda,

i una mica més llunyana

m'acompanya la vella lluna.

Prenc un flascó de vi

i entre les flors bevia.

Érem tres: la lluna, jo

i l'ombra, que em seguia.

No sap beure per sort,

la lluna, bona amiga,

i a la meva ombra,

mai la set no l'angunia.

Versió de Marià Manent per el dia mundial de la poesia 21 març 2024.

.