La ceguesa

 

LA CEGUESA

La ceguesa sempre ve vestida de negre,

car és el color que més li escau.

Va des de la boira que cada dia s'espesseix

fins a la negació de la presència visual,

en obrir en despertar cada dia, els meus ulls,

aquells que es neguen a veure només una mica millor.

Els colors s'esvaeixen

i la llum també enlluerna, cada dia a pitjor.

Els rostres, a poc a poc, desapareixen,

i les formes també s'esborren.

La foscor que es viu

ensenya el valor de les mancances.

És una realitat estranya,

que remou moltes coses

i demana fortalesa en la resignació.

Cal aprendre a conviure amb aquest nou pes

que carregues ja per sempre.

Farem el que podrem,

mentre puguem...

xatumandingu       0706026

La ceguesa

La ceguera sempre vé vestida de negre,

doncs és el color que més li agrada.

Va des de la boira que cada dia espessa

a la negació de la visual presència.

en ogrir els meus ulls, 

els que es neguen a veure...

Els colors s'esvaèixen

i la llum, també  enlluerna.

Els rostres, mica en mica, desapareixen

les formes, també s'esborren

i la foscor que es viu, aprém .deles mancànces.

És una realitat extranya, 

que mou moltes coses

i cal fortalesa en la ressigmació.

Cal aprende a viure amb aquest nou meló

que carregues jà per sempre..

Farem el que podrem, mentre poguen....