HI TORNAREM

 

HI TORNAREM?

En tota la humana història,
mai aquesta queda satisfeta.
Amb l’ambició, doncs, sempre volem més —
sigui poder, honor o glòria,
amb llança, canó, daga o escopeta.

I tornarem a equivocar-nos;
tornarem a fer la gran guerra,
mil vegades maleïda, en una vida sencera,
malgrat la que tant se’ns esguerra,
fins i tot al final, per aniquilar-nos.

Em pregunto, i ens preguntarem,
tots els que patim i patirem,
en veure que hi tornem, i hi tornarem,
als desastres tan grans que fem…
i els que, malauradament, farem.

Posem-hi, si us plau, una mica de seny!
Veient proper el que ens espera,
que ho diuen els bons savis de fa ja temps:
el triomf no el guanyarà la puta guerra —
ni petita ni gran — sinó la pau desitjada.
Que lluitem, sí, pel nostre planeta Terra.

Quan deixem aquesta tota erma,
sense vida i amb la negror de la fam i la misèria,
on serà el pare, el marit, el fill o el germà?
De segur, en l’oblit de la seva existència,
i enterrats sota un munt d’estèril terra
que ens esborra l’aire, l’avui i el demà.

En l’immens futur, el sol cada dia sortirà,
i l’univers no en té cap pressa;
del mar, les onades i la lluna també seguiran,
però aquesta humanitat un dia, potser, finirà,
per culpa de la seva pròpia estupidesa.

xatumandingu.