VAIG NÈIXER

 VAIG NÉIXER

Si , vaig néixer realment , per que ara puc estar escrivint el que penso, però no vaig poguer escollir ni que havia de ser, ni a quin lloc, ni de qui seria fill.

He tingut la imensa sort  d'anar a parar a un lloc on, malgrat tot es viu molt bé si ho comparem amb d'altres indrets d'aquest planeta, o qui sap d'altres, on hi pugui haver vida; No és cap exageració el que dic, ni cap incongruència. Filosòficament parlat és una realitat absoluta. Aquest lloc l'anomenen Terra.

Agraeixo el fet d'existir, de la sang que viatja dins meu i que vé des del principi de la vida i dels primers Sapients a Eritrea, o mol a prop, a l'Africa.   

Tots som pelegrins fins ara  DINS AQUESTA BOMBOLLA BLAVA i, malgrat els meus quasi 75 anys i les meves mancançes i problemes que tinc i com segur tenen infinitiat de persones, per que a aquestes alçades, qui no tè naps, te cols, haig d'agrair també el haver pogut deixar petxada biológica en els meus descendents, on mica en mica s'aniran fonent els seus gens en els de la humanitat sencera, si aquesta tè seny  i futur viable. Desitjant, esta clar, que això que dic es faci realitat, quan la meva consciència individual hagi desaparegut.  

 Les persones que vivim en aquestes parts del mon i que no son pas en  un paradigma, però que  gaudim d'uns drets, serveis, protecció social i lliure pensament,  que van costar molta sang i sacrifici a la gent que ens ha precedit, per causa d'altres humans que avui encara desemvolupen dins seu criteris com l'ambició del poder i la riquesa material; ....i em pregunto sovint: ....li compraràn una parceleta allà dalt, al seu Deu? ...i amb quin diner?

No saben que la sang dels miserables de la terra duen també els gens ancestrals dels que ara esclavitzen el planeta amb les seves ànsies de poder?,  la pròpia dels  seus avant passats?  .

Està comprovat, que l'ordre, el treball, l'estudi i la democratització del pensament, condueixen als progressos socials que anem guanyant mica en mica  ;    el caos es situa a la banda contrària de la balança, on es pateixen penúries, malalties, guerres  i gana, quasi sempre provocades precisament per l'ambició dels que es barallen per endur-se el millor tros d'aquest pastís, que era per tots. 

xatumandingu.