VINC O VENIM D'UN TEMPS....
Quan era petit, a casa no teníem llum elèctrica i per les hores de foscor fèiem servir un quinqué de petroli que encara guardo..., i l'aigua l'anàvem a buscar a una font que hi havia a una plaça que llavors es deia de la Victòria.
La meva mare, per cuinar feia servir un fogonet de carbó vegetal, que encenia amb un parell de fustetes de melis i, per atiar el foc feia servir un ventall, que pocs joves han vist mai avui dia.
No hi havia llums pels carrers a la nit i no hi havia tampoc voreres, i quan plovia et duies tot el fang a casa en les sabates. Els carrers estaven per asfaltar, on l'empresa Uralita omplia de fibrociment trinxat per mitigar el fang, que era de color roig teula, com la sang dels que van morir a la guerra. Llavors no es coneixia tampoc el risc greu per la salut de respirar la pols de l'amiant.
La carretera de Montcada era la única via endoquinada, on podies veure passar algun cotxe i camió; també algun autobús atrotinat amb el seu cobrador a la plataforma del darrera .
El meu sogre i molts més, feien transport amb cerro i cavall....
Tornant al tema de casa meva, les parets estaven per enguixar i el terra era terra literalment parlant . Jo dormia en una "cama turca" en el passadís i la meva germana dormia amb la yaya en una habitació de les dues que tenia la casa .
Passava a diari un senyor amb un carro venent gel, per que llavors no hi havia frigorífics, ni rentaplats, ni rentadores, ni aspiradores ni microones. tot s'havia de fer a mà.
Encara venia dels Estats Units la llet en pols que donaven a les escoles per mitigar la fam, l'astènia i la pobresa d'aquells temps tant difícils i foscos; que molts venim d'una foscor i una post-guerra cruel que va ser l'antesala calculada de la segona guerra mundial, on van morir 60.000.000 de persones, la majoria innocents, a part dels ferits i invàlids que va deixar l'ànsia de poder de quatre trastocats .
En els temps actuals hem perdut referents i memòria per adonar-nos-en del valor d'aquest gran canvi social i tecnològic que s'ha produït, i tampoc ens fem conscients de les diferències que, encara existeixen en molts llocs del mon que viuen com llavors nosaltres, avui en ple segle XXI. I tornem, i tornem a la recerca del mal altra volta d'altres quatre impresentables que es volen enriquir fins l'infinit.
En tot hem de sospesar les diferències, equilibrar la ment per situar les coses en les realitats que ens presenta el destí, o les circumstàncies, l'evolució o el que sigui, però mai hem de perdre el fil de les coses, especialment si veiem per on pretenen anar.
El que han vist els meus ulls i els de la meva generació, ens avisa del que penja sobre dels nostres caps, que la tecnologia de la destrucció, també ha crescut exponencialment.
xatumandingu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada