EN CAMINAR la vida
De vegades, mes de pressa,
altres, lentament van passant ;
els arbres que arriben,
i es van allunyant .
Cert que n'arriben de nous
de tota mena i amb nius d'ocells piulant.
Pujem i baixem llambordes i voreres,
entrebancs i d'altres caminants.
Ho fem sovint quasi sols;
moltes vegades cantant
on s'ajunten molts companys,
d'altres, anem o van callant,
però alguns, amb la suma dels anys
i el dolor del cor, anem plorant.
Hi ha en aquesta feixuga marxa
pujades, plans i baixades,
per sortir i poder tornar a nostra casa
amb esperitt forces renovades.
...Que de vegades, no n'hi ha prou
amb l'esforç per allò tant desitjat
on hi ha sempre un camí nou
a sobre de la nostrra voluntat .
Doncs no sabrem quin serà el maleït destí;
posarem més suor, amor i ganes.
Vet ho aquí.
xatumandingu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada