CONSIDERACIONS

 CONSIDERACIONS.

La història apresa, llegida  i escrita, el sentit comú i l'esdevenir que generen estats d'opinió particulars i generalitzats, i la recerca d'una millor convivència entre els humans d'arreu i també amb el medi d'on ens servim per viure, desenvolupant   allò que ens sembla que és diu civilització, cosa que dubto molt sovint....., hem preocupa per la manca de conceptes fonamentals en la base del respecte.

Dir que no hi ha a penes cap racó de mon que sigui completament estéril i que la veritable riquesa  no radica ni en la concepció politica i repartiment territorial del planeta ni en les creences ancestrals que limitin el progrès de tot el conjunt global. Ni tant sols els minerals del subsol o la riquesa forestal. La inteligencia aplicada, en base al respecte i al treball indispensables, son l'autèntic valor. En aquesta direcció, podriem  donar més bons resultats i mes propers en el temps, que la concepció actual del sistema: alló de lo meu no es teu i lo teu es meu també, en totes les branques, que no cal enumerar. 

La pobresa dels fanatismes i les veritats imposades no deixen pas a la intel·ligència, que per descomptat s'ha de fer treballar... sempre.

Cap evolució material no es pot aconseguir en base al patiment humà que sobrepassi el concepte de salut de la OMS. 

El concepte de treball digne ha de ser considerat un bé extraordinari en tots els àmbits i un factor de creixement personal importantíssim i saludable, també en tots els nivells socials.

El sistema ha de ser primordialment humà, sense materialismes que ja venen solets.

I, si una cosa funciona, no s'ha de lluitar contra ella; tot al contrari: s'ha d'intentar de copiar, amb les adaptacions necessàries.

Hi ha qui arriba a una terra d'acollida on soluciona problemes que d'on vé encara manquen molts anys de resoldre'ls, que per això precisament es queden aquí per sempre a viure (ben vinguts i trobats, està clar), no obstant et diuen que el seu sistema és millor, on no puc evitar fer una ganyota.

Des de l'edat de pedra la humanitat ha intentat sempre de seguir la millora constant i està clar que sempre hi haurà lloc per aquesta necessària tendència.

Finalment diria que no se qui duu un cervell més ben rentat de tots nosaltres, els que anem a peu, per que hi ha qui i que ho pretén de fer-nos-ho.

xatumandingu.