EL SILLÒ D'ORELLES
...Cada tarda, amb aquesta calor
baixo a dormir una estoneta,
en aquest silló d'orelles.
Era d'una dolça velleta;
...una bona dona, plena d'amor.
....Hi dormo allà plàcidament,
cada mig dia,
en una àurea misteriosa,
especial , plaent, jo diria ;
....M'abraça, aquest dolç seient,
com un bressol que hem dona força,
....i també hem dona vida.
En les seves tapissades orelles,
hi reposa sempre el meu cap,
a una banda i l'altra
on somio amb les estrelles,
...i en un present inacabat.
A ella, no la vaig conèixer personalment,
però el fill, que és bona persona,
me'l va donar en bon moment.
que és sempre, avui i fa una estona.
Les coses, no son bones,
ni pas dolentes.
Només és l'ús que se'n fa.
Agrair la vida i esperar l'un demà,
obrint ben bé els nostres ulls,
per no anar a les palpentes.
....Com el dia d'air i també com demà, doncs hem de mirar .
xatumandingu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada