AVUI, NO M'HE MULLAT EL CUL
Sovint, a la tardor cau la rosada
però aquell banc del parc on m'assec,
aquest matí, estava sec,
i m'he assegut una estona,
i no m'he mullat el cul, com ahir,
a la mateixa hora.
....Mentre trec al meu gat que passeja,
i com a estones no el veig,
ell sempre hem troba
i m'entén en el meu parlar,
quan l'hi dic
"...a casa hem d'anar".
...Que jo, també l'entenc,
quan demana qualsevol cosa.
Quina cosa més gran i meravellosa:
que puguis parlar amb un gat
i de vegades no el pots entendre,
ni tampoc als éssers humans.
Malgrat, tot ens parla
i tot ens diu coses:
Una rosa quan la veus que s'obre
o d'un arbre, i la seva branca;
...un gat que pel carrer corre
o una cabreta, un grill o una salamandra;
...un dofí que neda amb el mar a sobre.
Cal mirar amb ulls encuriosits,
i aprendre del que es pot,
i el que no es pot tocar.
Sentir, amb tots els sentits:
Olorar la flor aquella;
Tastar, i que faci bon profit;
Escoltar el so de la naturalesa
o d'un concert de pau, ben definit
i tocar, abraçar a un nen ben petit.
Pot ser hauríem de tenir un "mantra",
o un gran i ample esperit,
sense deixar-hi la pell en la contesa
del viure, sense sortir-ne mai, o poc ferit.
xatumandingu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada