LA POMA
Si la humil poma és bona,
tant se val el seu origen,
i no té cabal tampoc el seu color;
sigui de primavera o de tardor,
i si cura la fam, molt millor.
Veus de xerrada que diuen:
massa pell o massa llavor…
i la pell, la guarda millor,
la llavor és la seva promesa:
la de nova vida amb més pomerons.
Son les raons del que permet existir:
el progrés i l’evolució plegades,
no són pas tan complicades.
Per què ens entestem a seguir
rutes i camins llargs i equivocats?
Posar preu a totes les coses,
i a la poma de màrres, també,
no ho sé, potser sigui bo,
però de vegades resulten massa cares.
No val la destrucció per l'ambició,
que deixa la terra erma i el mar, esquilmat,
ni que ens matem entre nosaltres
pel preu de tot allò bo, o de tot plegat,
amb la pobresa i misèria dels altres.
xatumandingu. 2412025
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada