ELS PASTORETS

 ELS PASTORETS

Els Pastorets tenen un origen molt antic i arrelat a la tradició europea i catalana.

Provenen del teatre religiós medieval, que es representaven a les esglésies entre els segles X i XIII. Aquestes representacions escenificaven episodis bíblics, sobretot el Naixement de Jesús, per fer-los entenedors a una població majoritàriament humil i senzilla. Amb el temps, aquestes obres van sortir dels temples i es van començar a representar a les places i espais públics.

A Catalunya, hi ha constància de representacions amb pastors des del segle XVI, però els Pastorets tal com els coneixem avui, es consoliden sobretot als segles XIX i XX. És en aquest període quan s’hi afegeixen elements populars i còmics, el conflicte entre el bé i el mal (àngels i dimonis) i personatges entranyables com el Lluquet i el Rovelló, Els Pastorets (1916), el més representat actualment.Versions anteriors o alternatives de Frederic Soler “Pitarra” i altres autors. Més enllà de l’aspecte religiós, els Pastorets són una expressió de teatre popular, comunitari i intergeneracional.

• Formen part del patrimoni cultural català i són una de les tradicions nadalenques més vives, especialment gràcies a entitats locals i grups amateurs. Son una tradició dirigida especialment als petits per entemdre les diferències entre el bé i el mal,  l'alegria de la vida, la força de l'esperit.

•  Cap als segles X–XIII, es comencen a fer petites representacions del naixement. L’objectiu era explicar la Bíblia a un públic infantil, que, si no veia dimonis, foc i àngels cridant i exagerant, s’avorria molt. D’aquí surt la idea:

  “I si hi posem pastorets despistats i trapelles, amb gana.i dimonis cridaners?”¨: ....Èxit assegurat.

  Amb el temps, aquestes obres surten al carrer: Pastors que tenen més gana que fe, dimonis amb molt caràcter, i àngels que sempre arriben just a temps.....

  Els Pastorets esdevenen un clàssic nadalenc. I el 1916, Folch i Torres escriu la versió definitiva, aquella on el Lluquet i el Rovelló són una mica trapelles però amb bon cor… o sigui, com qualsevol nen català abans de dinar.......jejeje.

  • Són una barreja impossible però genial de: teologia, comèdia, batalla celestial, acudits i dimonis que criden tant que el públic de la fila 3 s’espanta i tot. Amb acudits adaptats a cada poble o barri.

  La història del Nadal explicada perquè tothom l’entengui, com la vida matèixa. Que ningú s’adormi i els nens puguin cridar “Dimoni!” sense por i que els renyin.    ....Nadal, és cada dia.

  Bon Nadal i Pau al Mpn Sencer i Per Sempre. 

   

  xatumandingu.   2612025