LLENGUES

 LLENGUES:

LES QUE PESEN I LES QUE NO.

Hi ha més llengues que persones

i llenguatges, també.

Hi ha mil maneres de dir les coses:

unes,fan mal, i d'altres el bé.

El gest i la voluntat, també parlen

i ratifiquen el com, el fem. el quan i el que.

Ens retraten fidelment a les persones,

encara que no ens n'adonem,

doncs el que importa: Que ens entenguem.

Hi ha qui, ni Deu els entén.

Hi ha llengues esmolades,

que tallen com espases.

Lengues gruixudes, bastes,

que pesen al parlar.

Llengues generoses i sàvies,

que son de bon escoltar.

Llengues pobres, que no poden res donar, 

per aprendre a viure i/o,  estimar.

Hi ha boques que respecten,

ni ofenen en el gest, ni en el parlar.

També n'hi  ha de mentideres,

que sabent o no, el pòsit que van deixant.

Pot ser son coses de passar volant

i creuen que no es quedaràn.

Les paraules, se les epòrta el  vent,

diuen, però el mal que fan es queda.

Pot ser, parla la conveniècia,

o la manca de moltes coses:

Ara faig, juro, vaig, o ara vinc,

i tú, espera que plorin les granotes.

De veritats absolutes, n'hi ha ben poques

i cada qual escull les seves, que queden;

sovint, les que no ho son de certes

en llibertat de critèris, a leshores.

A triar, en el garbuix de les conveniències.

La certesa, té garania;

la mentida nomès que dubtes i sospites.

La veritat, sura, com l'oli sobre l'aigua,

per que és progrès, seguretat i confiança.

....Per una vida, amb un mìnim de problemes, a poguer ser.

xatumandingu.     1011025