Si dissortadament em trobés en situació de decidir un lloc per viure en el món, pels diferents factors que el configuressin, bons i dolents, per que la perfecció no existeix en cap lloc, i com la qualitat de vida, l'esperit acollidor, democràtic i emprenedor de la nostra gent, el seu clima, la gastronomia i la àmplia diversitat de paisatges, jo que he viatjat bastant, escolliria aquest, el meu país, aquest que em sembla al menys un dels millors.
La prova de tot això és que una multitud de persones d'arreu que "aterren" per aquestes contrades, es queden aquí per sempre. Primer pot ser, decideixen provar-ho per un temps i amb aquest temps acaben, per diferents i moltes raons, arrelar ja per tota la seva vida en una major part dels cassos a Catalunya.
Catalunya no exigeix que les persones recentment arribades facin un gran esforç d'adaptació, ni en l'aspecte idiomàtic ni religiós ni polític. Sense deixar de ser nosaltres mateixos, només faltaria que l'essència del que som es diluís en una massa grisa i amorfa.
Aquest és un país viu, que fa coses que no son habituals en d'altres indrets. Un país amb il·lusións per millorar en tots els aspectes, com La Marató de TV3, malgrat el pes feixuc de l'Estat que ens limita.
No els agrada que siguem diferents. No som millors ni pitjors, però cada poble i persona és diferent de l'altre; en som conscients i volem ser com som.
Cada ù de nosaltres ens hauríem de sentir orgullosos de formar part d'una societat com aquesta, que reconeixent amb humilitat les mancances, que hi son indubtablement, participar del projecte comú que volem desenvolupar per tots aquells que viuen en aquest trosset de planeta. Sense imposar res, però per un futur per tots el que som i els que avui encara venen.
xatumandingu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada