NO SABEM EL NOSTRE DESTÍ

NO SABEM EL NOSTRE DESTÌ

Respecta i estima tot allò que és viu

Allà on sigui la teva contrada,

Doncs quelcom rebràs en el camí de tornada,

En un dia d’hivern, o en un dia d’estiu.

...Es que la vida passa primer poc a poc

i desprès pren embranzida,

fins que apareixes, al costat d’un foc

vell i sol, o amb una dolça companyia.

I recordo ara en Pere Quart que diu:

Un camí;

Quina cosa més curta de dir!,

Quina cosa més llarga de seguir.

....Un camí.

Tant diferent però, a l’hivern com a l’estiu ,

Doncs no sé si serà llarg o curt  el que sigui,

Modest, ample, ric o sagrat,

M’ho trobaré tot, dins del meu sac.

Quan el camí arribi.

Cal que aquest, sigui acabat,

Com sigui, com ens sigui,

Però entre tots, estigui ben aprofitat.

Que ens ho diguin aquells,

que pel nostre costat passen

o  els que ja han arribat,

o els que pel camí caiem

Un dia, quan ens haguem trobat

I sense voler o volent , ja t'hauran abraçat.

Tots junts, cercant la felicitat.

xatumndingu.  31122009