LA METÀFORA DE LA PEDRA
.....Cada dia has de passar per un camí, on que t'obliga la vida, i cada dia t'hi entrebanques amb una gran pedra, i cada dia et fa mal.
Acabas odiant la pedra i qui la va posar allà. ...Doncs van ser les mateixes circumstàncies per les quals nosaltres som vius a la fi, per que també som aquí. Odiar i maleir la pedra no et servirà per a res en absolut; Hauràs de posar-te uns guants, equipar-te i treure-la per sempre de la teva ruta de vida, o si no ho vols fer, hauràs de canviar de camí, a lo millor desconegut, o per un de més llarg a lo millor.
L'odi, la rancúnia, l'enveja, no tenen viabilitat pràctica; no resolen pas res. Tot el contrari, son sentiments corrosius de la intel·ligència, per que pateix més el que odia que l'odiat, fins hi tot aquest últim pot ser no sap que genera aquests sentiments......
Procura comprendre i estimar i no desaprofitis la vida (....m'ho dic també a mi mateix ) .
xatumandingu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada