EL CAGANER
Aquesta tradició i la del tió son costums ancestrals catalanes .
A finals de l'Edat Mitjana, on la vida era totalment rural (les famílies vivien agrupades en les masies solitàries o en els pobles. Tot era més petit i no existien apanes els comerços ). La visió de la vida era molt diferent de la d'avui dia. La gent no tenia diners i recorrien a l'intercanvi entre ells del que podien oferir-se els uns als altres.
Molta pobresa en les classes humils i netejar les cuadres dels cavalls, gallines, ovelles era, juntament amb alimentar-los, una tasca diària. No existien les cambres de bany i la gent feia les seves necessitats en el camp, en la cuadra o en el femer, que desprès servia d'adob per la terra.
El caganer és una figura típica de la imatgeria nadalenca catalana que es caracteritza per la seva atrevida posició en el pessebre. Enmig d’aquesta tradició solem trobar-nos amb un home ajupit i més o menys amagat que satisfà les seves necessitats fisiològiques a l’aire lliure.
Es diu que no posar-lo porta desventura a la llar perquè la femta fertilitza la terra i porta sort i alegria.
La figura escatològica del caganer no es pot concebre sense el pessebre, és una provocació de lo natural que reflexa la realitat nua i el que som, en representació plàstica del naixement de Jesús. Inicialment la idea era il·lustrar les figures tradicionals que constituïren el moment del naixement —pastors, àngels, els tres Reis, el rabadà, l’aviram, el bou i la mula, el riu, el caganer....— Era per acostar aquest món feliç i nadalenc al dia a dia de les famílies. No obstant això, tot i que afegir el caganer és un costum propi de Catalunya i el País Valencià, també trobem homenets similars a Múrcia, Nàpols i Portugal, on se’ls anomena casones, pastore che caca i cagoes, respectivament.
Tradicionalment es representa el caganer vestit amb faixa i barretina i lluint una pipa als llavis, però amb el pas dels anys ha anat evolucionant i actualment es creen models de personatges cèlebres com polítics, actors, músics o futbolistes, així com caganers dedicats a poblacions concretes, tradicions llunyanes, oficis o animals
Com a apunt curiós podem afegir que el caganer no és l’únic personatge típicament català que defeca: no podem oblidar el Tió, un tronc que viu sota l’arbre de nadal i que cal alimentar-lo fins al dia abans de Nadal perquè “tregui” molts regals al ritme de cops i cançons d'alegria, dels més petits.
El que subscriu us desitja de tot cor, molta salut sobre tot, que si la teniu, cagareu molt de temps i amb això, podeu ser molt feliços i alegres.
Bon nadal i feliç any 2024
xatumandingu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada