Anthony Hopkins -
“Sé que em queda menys per viure del que he viscut.
Em sento com un nen a qui han regalat una capsa de bombons. Gaudeix menjant-los, i quan veu que no en queden gaires, comença a menjar-los amb un sabor especial, poc a poc.
No tinc temps per a interminables conferències sobre lleis públiques, res no canviarà en el meu temps. I no hi ha cap desig de discutir amb els ximples que no actuen d'acord amb la seva edat. No hi ha temps per barallar-se amb els grisos. No assisteixo ja a reunions on s'inflen els egos i no suporto els manipuladors.
Em molesten les persones envejoses que intenten calumniar els que són més capaços d'arrabassar-los-hi els seus llocs; talents i èxits.
Tinc molt poc temps per discutir títols: la meva ànima té pressa, per que queden molt pocs dolços a la caixa.
Estic interessat en la gent veritablement humana. Les persones que s'enriuen dels seus propis errors són les que tenen èxit, les que entenen la seva vocació i no s'amaguen de la responsabilitat. La que defensa la dignitat humana i vol estar del costat de la veritat, la justícia. Per això veritablement és la vida.
Voldria envoltar-me de persones que espiguessin tocar el cor dels altres. Els qui, mitjançant els cops del destí, van saber aixecar-se i mantenir la fermesa de l'ànima.
Sí, tinc pressa, tinc pressa per viure amb la intensitat que només la maduresa pot donar. Em menjaré tots els dolços que em queden, sabotejant-los millor que els que ja m'he menjat fins ara.
El meu desig és arribar al final en harmonia amb mi mateix, els meus éssers estimats i la meva consciència.
Vaig pensar il·lusòriament que tenia més vides, però ha resultat ser-ne només una, i cal viure-la amb amor i dignitat”.
Brillant Anthony Hopkins.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada