LA PARADOXA RIU
Per que si mires en fora, plores
i, si la mires endins et somrius.
que ja no som els micos d'aleshores,
ni dels plàtans penjant d'un nús.
Avui, que tot és possible.
podríem fer-hi alguna cosa,
alguna cosa increïble,
alguna cosa pel que plora
en la guerra i en el conflicte.
Cada ú una micona
per tornar al sentit comú.
Crear opinió col·lectiva
i l'esperit de pau en cada ú.
No sempre es pot guanyar,
ni sempre es perd en la derrota.
El que té, bé que pot donar
i el que no, res no pot donar.
La paradoxa, es un contra-sentit,
d'allò que sembla o no possible.
Es cosa que convé, a qui mou el dit,
per fer creïble lo increïble.
Així, enganyats tots, ...ens anem al llit.
xatumandingu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada