EL POMERÓ
A la vora del camí,
del camí d’anar a l’escola,
s’hi aixeca un pomeró
que n’està tot ple de pomes.
Sota l’ombreta que hi fa
hi reposem allà una estona;
pomeró, bon pomeró,
sols de veure’ns ja tremola.
No hem tremolis, pomeró,
que no et tocarem cap poma;
el senyor mestre ens ha ensenyat
de respectar el que no és nostre.
I a estimar els gentils fruiters
que alegren els cors de les persones,
i els hi fan els ulls somrients
i els hi fan la boca dolça.
Francesc Sitjà i Pineda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada