VAM SER

 VAM SER

...I encara som

gràcies al fruit d'un dolç amor,

doncs un dia vam nèixer

i som, per que van ser.

De la vida, que n'és la llavor,

i com d'ella, si fossim pomera,

que creix de ben petita

fent-se gran, i en l'abundor,

per donar més vides senceres.

És com una cadena, un cercle:

és, el rebre i el donar:

Rebre, per créixer sempre 

I el donar, per estimar.

  

Una existència compartida

que ens ve de molt enrere.

i en aquest avui, només tenim la vida.

La resta, tot son coses sobreres.

Per que, tanta arrogància?

i per què tantes guerres?, 

que acabaran amb la nostra estància,

i la de les llavors venideres?.

Vam ser i hem de ser

però...,en un futur, hi serem?

Sabent el que hem de fer,

si podem,  o en sabem.

xatumandingu.