EL CONTE DE LA GUINEU
La guineu, que és coneguda com a zorra en castellà o raposa, és un animal extremadament llest i vivípar (vol dir que menja de tot, però preferentment carnívor... ).
En les nostres excursions matinals de diumenge a la Serra de l'Obac n'hi havia una que s'acostava a la gent que s'aturava per esmorzar i prenia tot el que li donaven, per que deien que segurament tenia cadells per alletar i passava gana, doncs com els humans hem alterat el medi natural, molts animals no tenen un mitjà de subsistència suficient.
El cas és que fa molt i molt, una guineu es va trobar un cep d'emparrar ple de raïm madur i dolç per que era de la classe moscatell. Ella va intentar de totes maneres atansar-se als fruits que penjaven per sota de les fulles.
Va pujar sobre de l'emparrat, ho va intentar per sota, va saltar i va fer mil moneries per aconseguir aquella fruita tant desitjada....
Finalment, després de tant d'esforç, va desistir dient " Va, ...si encara son verds els raïms".
Aquest conte, es fa servir molt al nostre país per definir a qui cerca qualsevol excusa per justificar-se de la seva impotència per arribar on desitja.
No siguis guineu i lluita, aprèn, treballa per a tot allò a que aspires, sobre tot si es tracta del bé comú i de coses justes.
Conte contat, conte acabat.
xatumandingu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada