ENTERRO DE LA PUSSA

ENTERRO DE LA PUSSA

A LAS TRES DEL DEMATÍ

EN AQUELLA GRAN CIUTAT,

NINGÚ DE TOT LO VEINAT

SE VA CUIDÀ DE DORMÍ.

NORANTE  I TRES ESCALLOTS

GROSSOS A NOPUGUÉ MES,

SONABAN PER LOS CARRÉS

I’LS TOCAVAN NOU NINOTS.

AGUEREU VIST LA GENTUSSA;

ESPENTAS, CRITS, QUIN TRESBALS!!!...

TAMBE RICHS, COM MENESTRALS,

TOT HOM A VEURE LA PUSSA.

UNA COLLA DE ESMULETS

ESTAVEN ENCARREGATS

DE FÉ MIULÀ  TOTS LOS GATS

I DE DISPARÀ CUHETS.

VAN LLOGÀ NOU GEPERUTS,

“ARA QUE I SOCH TOT HO XERRU”,

D’AVISÀ PER L’ENTERRO

SENS PARÀ DE FÉ ESTORNUTS.

“A CA LA PUSSA TOT DEU”

DEIA UN BOIG EN CASTELLÀ:

“L’ENTERRO HAUREM D’ARREGLÀ”

VA, FEM VIA QUE JÀ SI VEU.

VA COMPAREIXÉN CANALLA

TOTS AGAFATS PER LA MA,

I DOS D’ALLÀ L’AMPURDÀ

ANAVAN TOCANT LA GRALLA.

A LAS VUIT DEL DEMATÍ

L’ENTERRO JA’S COMENSAVA,

LO MÉS MAL QUE PLUVISCAVA

AL MOMENT QUE VA SURTÍ.

AL DEVANT, “HAVEU D’ENTENDRE”,

ANAVA UN QUE’S DIU RUMESCU

QUE BALLABA, EL TIU FRESCU

I UN ALTRA LI ANAVA À ENSENDRE.

EN SEGUIDA UNA BANDERA

FETA DEL LLACH DE UNA BASSA.

NO DIRÉ QUE VALGUÉS MASSA

PERO DE BONICA Ú ERA.

DESPUÉS ANAVEN PASSÀN

UNA COLLA DE FULANUS

TOT BALLAN LO BALL DELS NANOS

I ENTRE MITJ D’ELLS UN GEGÀN.

AL DETRÀS DEU MINYONETAS

I TOTAS SALTA QUE SALTA,

I LA UNA DETRÀS LALTRA

TOT ANAN FENT FIGARETAS.

I TOT FEN RAM, PATAM, PLAM,

BRAMÀN I FEN MOLTS TRINUS

SEGUIAN UN MUN DE GUINUS

I TOTS AB UNS MOCHS DE PAM.

I UN VESTIT DE MORU MUSA

MARXAVA PORTANT DOS CÓVENS

JUNT AB UNA COLLA DE JÓVENS

QUE TOTS ANAVEN DE PUSSA.

ERA UN VESTIT IMITAT

AMB LAS PUSSAS QUE VAYÉM;

ERA UNA COSA AB EXTRÉM

ALLÓ TAN BEN ARREGLAT.

DESPRÉS UNA GRAN MUSICA

TOCÀN UN FANDANGO TRIST:

“ QUE MAI DEL MON S’HA VIST

UNA COSA TAN BONICA”.

ERAN A CUAL MES GANDUL

LOS MUSICHS I’LS GRANS PANARRAS.

SE DABAN COPS A LAS BARRASI PATACADAS AL CUL.

I DES`RÉS D’AIXÓ PASSABAN

UNA COLLA DE BAGASSAS

I COM ESTAVAN TAN GRASSAS

TOTAS ALHORA PLORAVAN..

TOT UN ACOMPANYAMENT

DE MÉS DE DEU MIL PERSONAS

YAYUS, NOIS, HOMENS I DONAS

YÀ’N PODEU CONTÀ DE GENT.

LO UN, VESTIT DE VERMELL,

L’ALTRE VESTIT DE VERT.

ALLÓ ERA UN DESCONCERT,

NINGÚ TENIA SERVELL.

COM QUE AB AIXÓ NINGÚ’S CANSA

YA PODEU ANÀ CANTAN...

QUE TOT ANAN CAMINAN

BALLAVAN LA CUATRE DANSA.

ALLÍ GISCLES, ALLÍ PLORS,

XIULESTS, BADALLS I HASTA ROTS;

ES A DÍ, QUE DE TOTS, TOTS,

ERA ‘L MÉS ESCANDALÓS.

UNA BARRACA DE CANYAS

TIRADA PER CUATRE BOUS,

TOTS PORTAVAN VESTITS NOUS

PERO NO PORTVAN BANYAS.

I TOTS LOS QUE FEYAN LLUM

PER ACHAS,TROSSOS DE CORDA;

I UNA DONA QUE ERA SORDA

CRIDAVA: FEU MASSA FUM !!!.

DESPRÉS VINGUÉ L’ATAHUT,

TOTA FETA DE REDOLTAS

I CANTAVAN LAS ENSOLTAS

UN GITANO QUE ERE MUT.

LA ATAHUT, SENSE COSTELLAS

I LO JAS ERA D’ESPART

I COM ÉS MOL REGULAR,

EL PORTAVEN CUATRE VELLAS.

I QUINAS CARA MES FEYAS

ANAVAN AL CAP DEL DOL

I ANAVAN AB DESCONSOL

CUATRE E3SCURA CHIMANEAS.

DESPUÉS, UN CARRO DE FERRO

QUE DONAVA MOLTS TROTOLLS,

TOT PLÉ DE CHINCHES I POLLS...

QUE’ERA’L FINAL DEL ENTERRO.

CUAN VAN ACAVÀ’L CAMÍ

QUE ERA DAL DE UNA MUNTANYA,

QUINA COSA MES ESTRANYA,

LO QUE ALLÍ VA SUCHSUHÍ!!.

SE VA POSÁ A PLUVISCÁ,

COMENSÀ’L MON A FÉ BRAMS,

PLUJA, PEDRA, TRONS I LAMS,

ALLÓ FEYA ESPARVERÁ.

NINGÚ SE ESTAVA SEGÚ,

TOTHOM TEMÍA LA MORT;

SE SEN UN TRÓ MOLT REFORT...,

YA NO’S VA VEURE NINGÚ...

DONS VAYÁM QUI ESPLICARÀ

LO QUE ALLÍ VA SUCHSUHÍ?,

SI TOTHOM SE VA MORÍ,

VOSTÉS DEURAN PREGUNTÀ.

SOLS Ú SAP AQUEST PAPÉ

LAS ASANYAS, TAL COM SON.

QUE HA VINGUT DEL ALTRE MON,

DE QUIN MODU, NO Ú SÉ..

QUI VULGUI PASSÀ UN BON RATO

I OLVIDAR MALS PENSAMENTS,

QUE ESQUITXI CINC CENTIMENS

QUE’M SEMBLA QUE ES PROU BARATO.

RONDALLES ANTIGUES DE CATALUNYA DEL 1800

EL XATU MANDINGU.