Qui diu: "Drets de la natura", esta parlant d'un concepte universal que contempla també sense exclusió, dels drets de l'ésser humà com a part inseparable de ella mateixa. No hi ha excusa que valgui per que en som molt capaços de resoldre-ho. No així dels actes aberrants que fem contra el planeta, i per extensió, contra si mateix.
La civilització hauria de ser forma i manera de respecte harmònic amb les espècies i l'entorn que ens acompanya i ens dona tot el que som a fi de garantir el funcionament de tot el planeta com l'hem rebut, tal qual, evitant d'aquesta manera el desastre que es produirà si no hi posem remei. Sabem que malgrat un desastre de proporcions universals, la natura vencerà sempre, amb noves espècies i nous sistemes de vida inèdits, però on nosaltres ja no hi serem per que haurem desaparegut, com els dinosaures. El temps per a la natura a penes és insignificant, per que parlem de processos de milions d'anys....,on l'univers hi te la ma trencada.
El problema: ...Com que hem sobrepassat el llindar de la sostenibilitat, no per els milions de persones que habiten el mon, si no per l'abús de mitjans i l'explotació abusiva, que comporta contaminació, espècies que desapareixen, guerres, pesticides, enverinament i esgotament dels recursos del que creuen que la terra és inesgotable (pobres imbècils ), i si que ho és, ja es veu clarament que el curs dels esdeveniments acabarà amb l'existència humana a pesar de ella mateixa... Desprès de nosaltres, apareixeran altres formes de vida per tornar a començar..... La llàstima immensa de que ja no podrem presenciar-ho, i no hi haurà marxa enrere..
Haurem sigut només un somni sense continuïtat.
Remei? : No soc erudit en aquestes qüestions, però sembla que la solució
passaria per un gran respecte a tot i a tot-hom. Cal ensenyar, cal formar l'home dels nous temps:
Remei? : No soc erudit en aquestes qüestions, però sembla que la solució
passaria per un gran respecte a tot i a tot-hom. Cal ensenyar, cal formar l'home dels nous temps:
"L'Home Crític", per que ha de ser crític amb si mateix i rectificar. Rectificar i caminar capa l'humanisme dins l'universalisme amb criteris, com no, globals.
Aquesta actitud crítica ha de ser individual i col·lectiva, responsable, activa i basada en la lògica de l'amor que vol dir respecte; des d'una "simple abella", passant per el dret a la continuïtat biològica de tot ésser viu, i com no, la raça humana primordialment...,
Aquesta actitud crítica ha de ser individual i col·lectiva, responsable, activa i basada en la lògica de l'amor que vol dir respecte; des d'una "simple abella", passant per el dret a la continuïtat biològica de tot ésser viu, i com no, la raça humana primordialment...,
la de la "peixera" on tots vivim.
xatumandingu.
xatumandingu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada