El neguit d'aquesta consciència humana
amb ulls d'Aquell que viu fora del planeta,
Aquell que el veu errants en la misèria
del mal que ens assola l'existència completa.
Cada dia, amb la por del nou despertar ,
cada dia, una altra cruel sotragada.
Cada dia, odiar i ambicionar,
cada dia, menys pau retrobada.
Malgrat tot, la gran majoria tenim clar
quina és l'eina més emprada;
aquella per segar l'herbassar
que ara ofega la civada.
L'artifici del poder, vol passar
venent blat per palla mullada
i si que és dolent, per aquell qui bada
Que al sofriment, no ens hi podem acostumar.
Ja estem farts, de tanta gent malvada
i tanta gent sense res que menjar.
Sabent solucions per a la justícia humanitzada,
Sabent del cert, com hauríem d'actuar.
Neguit del que té la ma destra lligada
contra genocidis disfressats i per disfressar
restant l'esquerra amputada
ja de temps passats, que son per recordar
i no repetir la jugada.
Anem doncs a un nou temps de gana,
espoli d'allò, el més sagrat
sense, o amb pedres a la butxaca
i el neguit de no poder-les llençar,
Anem doncs a un nou temps de gana,
espoli d'allò, el més sagrat
sense, o amb pedres a la butxaca
i el neguit de no poder-les llençar,
mentre, la força sempre ataca,
Xatumandingu.
Xatumandingu.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada