AVUI, PRIMER D'ANY

AVUI, PRIMER D'ANY

Voldria saber, avui, primer d'any, definir i definir-me respecte del
que hauria de ser la humanitat i de la pròpia resposta intima
davant del mon, dels meus amics, davant la meva família
i davant Deu o com es digui, per que entenc els tres nivells
principals : en alló material, en alló moral i en alló espiritual
que hom porta dins sigui quin sigui l'origen, raça, color de la pell
o religió de cada ún dels mortals.
Tots tenim anhels i esperances aiguabarrejades d'egoismes i
generositats, mesquineses i grandeses, però segur, segur
que en el fons desitgem un mon millor, més humà i mès d'acord
amb les lleis univerals que guien fins hi tot la física quàntica.
Hi ha dins meu un univers d'idees, mancances, defectes i, alguna
virtut, que pretenc, només pretenc millorar per compartir  amb els
altres universos de la gent que estimo i d'altres que desitjo estimar
també. Entenc el cúmul d'universos que en formen un de més gran,
i aquest en forma part d'un altre mes gran; i un altre i un altre....
Segur que, amb diferències de matisos tots els del gènere humà
participem d'aquesta manera bona de veure la vida que efímerament
vivim avui, excepte certs alienígenes unidireccionals que cerquen
el poder absolut, sense adonar-se' n, que la ambició no pot esdevenir
viable, doncs la seva teoria contempla únicament senyors i esclaus.
Cerquen ser servits, però necessiten servidors a qui dominar i cada
vegada més, els homes i les dones del mon desperten del adormiment
de la ignorància i de la  manca de criteri, doncs érem corders d'un
ramat amansit per la crueltat i les armes dels poderosos.

Entenc que hem de ser missatgers tots en aquest món que s'ha fet petit,
en i per la malentesa globalització, dins la diversitat dels colors
que ens ensenya la natura, de la bondat i el respecte a tot i tot-hom ,
tenint clar, molt clar que sense aquestes premisses anem
irremeiablement a la fi del mon en poques generacions.

xatumandingu.