LA TORRADETA

 LA TORRADETA

Cada matí, un parell de torradetes, amb oli, margarina, mantega, pa amb tomàquet i embotit o melmelada. Un cafè amb llet, i ja he donat corda al rellotge del meu cos per passar el matí, faci fred o faci calor.

Però com que soc bastant maldestre, moltes vegades la torradeta se'm cau de les mans o la taula i va a parar al terra o als pantalons; també m'ha passat amb el cafè amb llet o altres coses. Que hi farem, l'edat no perdona...

Quasi sempre quan la torradeta cau al terra, ho fa per la banda del contingut, sigui aquest el que sigui i, ja et pots imaginar el pastel que segueix en haver-ho de netejar i hem dic: Això és la llei de "Murphi".

Doncs no és aquesta la causa; en son d'altres que tenen molt a veure amb la física, la gravetat i com a factor principal les meves condicions i estat anímic i de procediments personals.

Les coses passen quan hi ha les causes que les provoquen, si no es donen aquestes, no passen.

Hi ha causes básiques i causes primàries; desprès cal investigar les circunstancials, per poder prevenir o preveure que no torni a passar allò que no volem que es repeteixi.

Hi ha coses que basicament passaràn i no ho podrem evitar, però a lo millor podem retardar o reduir en el temps o les conseqüències, els efectes, o la gravetat del que pugui passar, que passarà irremeiablement.

Nosaltres, que som gent pensant hi podem fer molt en aquest sentit.

Deu n'hi dó la punyetera torradeta.

xatumandingu.