LA SOLEDAT
Un dia de fa molt,
una persona hem va dir:
La soledat desitjada
et pot fer feliç,
però si és imposada
et farà la persona més desgraciada.
Avui, per ella, estic de dol.
Es viu, però està sol.
Està, però ni això vol.
Viu lluny, on neix el sol
Avui l'he vist, ens hem comunicat
trist i abatut com una estora,
i parlant quasi una hora,
junts fent silencis i junts plorat.
Cal cuidar a qui estimem,
si l'amor ja no ha marxat
i a tota persona que t'omple la vida,
(que hi ha que això no ho cuida)
i desprès, queda sol,
en un sol pensament.
Sembra sempre, que recolliràs,
però no ho facis per recollir
si no, ja començaràs
en aquest patir,
com aquest amic, que t'acabo de dir.
xatumandingu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada