RECORDAR

ELS RECORDS

El nostre avui

és fruit d'aquell passat 

i si aquest, no hagés estat,

res no seria avui vivent.

Queden els records....,

tots aquells de la ment, 

els que som capaços de recordar,

per que, en el calaix del pensament

es perd, allò que no va significar.

Res no queda, d'aquells oblidats moments.

Però els records, bons o dolents,

son suma i resta ben afegida,

fets d'uns moments que cusen la vida,

i no negar, tot allò que surt en un moment. 

Cada ú o cosa: en estances compartides,

i millorar aquest nostre present.

És bo de recordar :

Riure i plorar,

Records, freds i calents.

dolços , salats, grans com un mar

i de molt petits, però plaents.

La memòria, 

és felicitat i tristor,

però també és història

i si s'escriu, molt millor, 

per que és paraula escrita.

És el garbuix d'una vida,

d'una familias o d'un poble

i dels que estaven en rededor.

Cal ordenar, si pot ser cada dia,

el que sempre sigui millor.

No negar mai la pròpia historia,

ni esborrar el que va quedar :

per que som el que vam ser

i tot allò que vam plantar.

Sempre podrem  recomençar,

i que no sigui massa tard;

sempre, per a fer el bé.

Tot això, ho diu qui ho diu.

...doncs anem girant la norià,

amb aquest riu de la memòria, 

d'aigua tèbia, sigui per tu i per mi, positiu.

xatumandingu.