SI HO VOLS CREURE, BÉ.
SI NO, TAMBÉ.
Voltava l'any 1965 i just en aquests dies de Juliol....
Vam començar, el meu amic i jo un viatge a peu des de Barcelona a Cadaqués planificat en quinze dies, i ja érem a Malgrat de Mar al quart dia, en un càmping al costat de la platja on tot era sorra.
Allà vam passar la nit doncs vam conèixer un grup de joves alemanyes molt agradables. Vam sopar plegats i ens enteníem com podíem, però ens enteníem entre rialles i jocs...
Jugàvem al capvespre, amb tanta mala sort que hem va caure una lentilla a la sorra per un cop de corda. No vam parar de buscar-la força estona, vam trepitjar per aquí i per allà sense èxit, docs transparenta i petita com una gota d'aigua vam considerar que era una tasca impossible. Allò ens va espatllar tots els plans que teníem i fins hi tot el viatge sencer. Els meus amics ja saben que pateixo de miopia severa...
Es el cas que aquella nit vaig passar-ho molt malament per que un fet tant simple ens anava a espatllar absolutament tot.
Avui encara recordo aquella circunstància, per que ja dins la tenda de campanya vaig resar fins hi tot a la Moreneta que m'ajudés d'una forma o altra a resoldre el problema doncs si no, el viatge acabaria l'endemà mateix i definitivament.
Amb els primers rajos de sol i en baixar la cremallera de la tenda, trist i abatut, vaig veure en la distància de vuit o deu metres, una petita llum que relluïa. En atansar-me-li, vaig descobrir el que per a mi era un autèntic miracle, doncs era la lentilla de marres, increiblement.
No cal ni dir que el viatge va seguir plé d'aventures fins a Cadaques, on ens van venir a buscar amb el Renault 8 els meus pares, tots feliços i tots contents.
Un altra dia us n'explicaré d'altres coses d'aquest viatge i més anècdotes viscudes en la vida.
Fins desprès.
xatumandingu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada