UN TENDRE AMOR
Feia temps que ens coneixíem
i un matí vam sortir a passejar
pel bosc que al final del camí hi havia.
Era plaent el nostre caminar.
En la tardor, el sol lluia;
era agradable la seva escalfor.
Mentre, un esquirol que corria
a amagar-se rera un roure molt gros.
Vam seure llavors, en la seva soca,
sentint del bosc la seva olor;
l'olor de la molsa que era humida
i la de les cireretes d'arboç.
Llavors, vaig intentar de besar-te,
Un petó fugaç, però tu no volies.
Erem massa joves en aquells dies,
érem massa joves, tots dos.
El cor ens glatia ben fort i es sentia.
Que bonic son aquests records.
Aquell bosc, segueix allà cada dia
i pot ser també aquell gros roure,
el temps no tornarà, malgrat jo voldria;
d'amor, il·lusió i aquelles ganes de viure.
Queden tant sols els bons records:
Aquells ulls, d'un verd profund, joiós
i el teu rostre tant bonic,
que encara avui estimo.
Aquell, el tendre amor viscut,
que mai no oblido.
A lo millor, tu tampoc.
xatumandingu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada