Vaig desitjar formar una família i tenir uns fills que han resultat ser els millors per mi i per la vostra mare. Cadascú de vosaltres heu format en la vostra manera d'entendre la vida i també heu creat les vostres famílies, amb uns company@s també meravellos@s. No cal dir que tenim uns nèt@s que omplen els sentits i el goig d'uns avis que encara desitgem viure aquesta felicitat el temps que el destí ens tingui reservat. La paraula Família descriu un un concepte de grup d'afinitats i amor, tot el contrari de l'individualisme.
Però no ha estat fàcil el camí nostre; els temps eren molt diferents; els nostres pares van fer el que van poder llavors en la postguerra, una dictadura, una escola molt diferent i vasta de la d'avui dia i no vam gaudir de la tecnologia i les ciències actuals, malgrat hi ha persones avui, que conec i que no poden arribar on voldrien, on la sort no els ha estat tant propicia com a la nostra família.
La vostra mare està plena de virtuts i l'he estimada i l'estimo des de que la vaig conèixer, per que per estimar només cal voler, sense cap altre requisit. Ella també m'estima i em suporta, com jo a ella, però el que els nostres respectius pares ens van ensenyar va estar i ha quedat, fora dels valors fonamentals, molt diferent : Ni millor ni pitjor; diferent.
...Ahir volia explicar-vos aquestes diferències perquè encara que creiem en la llibertat individual de les persones a triar la forma de viure i de relacionar-se, i que a la vegada són el nostre problema de parella, perquè partim de conceptes diferents, cosa que segurament es dóna molt sovint, però a mi em grinyolen molt els criteris oposats, per que m'agrada la complicitat dels que s'estimen.
No desitjo ser una càrrega per ningú i mentre he estat vàlid bé prou que m'he espavilat intentant ser coherent dins criteris bohemis i de llibertat responsable, però sóc humà, vell i malalt, no obstant no em queixaria si no fos que per la vista soc un invàlid.
Us estimo i us necessito.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada