JA SAPS ON ANIREM A PARAR?
....De manera material, individualmemt, a la pols o a les cendres; De forma col-lectiva serem adob per a la naturalesa, quan ellareixexi de la destrucció global de la Terra, a causa de la estupidesa humana, si no s'atura la bogeria.
Ja sabem a on anirem a parar?:
A la pols, a les cendres i als silencis,
a l’oblit i la inconsciència,
però no de la deixada empremta.
Serem adob per als arbres que viuran,
aliment d’estrelles que no veurem,
esperança sembrada en lo etern
en un món que potser encara no entenem.
Si col·lectivament caiem,
serà per haver ignorat la saviesa de la vida,
per haver convertit el progrés
en una cursa contra nosaltres mateixos.
Però si despertem, si estimem,
si deixem de destruir i comencem a sembrar,
encara podrem ser part del miracle.
No som immortals, però som responsables.
No som déus, però podem evitar un infern.
I si el món un dfia s’enfonsa,
que no sigui per haver callat.
xatumandingu. 3107025
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada