SI HO VOLS CREURE....(ELS NENS SAHARÀUIS I EL MAR).
Quan els nostres fills eren petits vam tenir alguns anys nens saharauis a casa en época estival. Anàvem arreu carregats de canalla i ens ho passavem molt bé tots plegats, amb els nostres amics i la nostra goseta Lluna inclosa . .....Fweiem aventures....
És el cas que aquells nens no havien vist mai el mar ni en fotografia j vam intentar arreglar-ho. Vam anar al port de Comarruga a visitar al meu amic que tenia amarrat el seu baixell allà. De seguida els va fer posar les armilles salvavides i vam pujar a bord rumb a alta mar, am estricte control i vigilància dels nostres insignes passatgers, tant novells.
Les seves carones, cada una d'elles era un poema en la inmensitat de l'aigua, que ho abarcava tot. Va valdre la pena compartir amb ells aquesta experiència de vida, que avui encara recorden i recordem com una vivència extraordinaria.
El meu amic va ficsar el baixell am l'àncora j seguidament amb un cab (corda) lljgat a un gran flotador amarrat al baixell, el vam llençar a mar per poder-nos-hi agafar per si de cas. Vam baixar tots a mullar-nos en aquella aigua tant neta i transparent i tots vam gaudir d'aquell bateig aquàtic dels nens del desert, dels meus fills i nosaltres, vivint aquells moments que sovint recordem el meu amic i jo; Tota una experiència-. Després, en pujar de l'aigua, va treure alguna cosa de menjar, veure i ala,cap a port.
Passats els anys, un dia passejant amb la seva senyora, se l'hi va atansar un home jove i la seva parella també, preguntant si ell era l'home d'aquell baixell: En respondre que si, l'hi va dir: "Vosté es molt famós en el meu poble de Tinduf per aquella gran vivència i que personalment mai oblidaré, l'hi estare agrait per sempre".
.....Les coses bomes, quasi sempre acaven bé....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada