TAL FARÀS, TAL TROBARÀS
De molt antic, hi havia una masia que va fundar un home ja vell i on hi vivia la seva família.
Per la seva edat avançada, malgrat havia treballat molt per el benestar dels seus, jà li tremolaven les mans i s'havia d'ajudar amb un bastó per aixecar-se de la cadira i caminar.
...era el principi del fi.
Quan arribava l'hora de dinar o de qualsevol àpat, el feien sortir al portal, o a la cuina de la casa a l'hivern i, en una petita tauleta li servien el menjar en un plat, coberts i got de fusta, mentre la resta ho feien en el gran menjador de la casa.
Un dia el petit de la casa, el seu net traginava amb un tros de fusta i un ganivet tot el matí. En adonar-se'n el seu pare, fill de l'avi, li va preguntar:
- Que tragines tanta estona Manelet?
- ....estic fent un plat de fusta i un got per quan tu siguis vell, com l'avi Joan pare.
Conte contat, doncs ja s'acabat.
xatumandingu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada