ELS NOMS DEL MEU RECORD ESTIMAT

 ELS NOMS DEL MEU RECORD ESTIMAT

L'AVI MARIANO BRRAGULAT CAMPMANY.  Va morir jove, del que avui es diu un ictus i abans un atac de feridura,  quan la meva mare era quasi una nena (....al voltant dels 14 anya) . Vivien en una torre a Sarrià, amb un gran pati on tenien el recanvi dels fanals a gas dels carrers de Barcelona. Ell tenia un càrrec molt important en una empresa francesa (LEBON I CIA. ), concessionària d'aquest nou servei públic  de l'Ajuntament de Barcelona.

Barcelona va ser la primera ciutat de la península Ibèrica a tenir il·luminació amb fanals de gas als seus carrers. El primer enllumenat públic amb gas es va instal·lar el 1842 al Pla de Palau, una zona important de la ciutat en aquell moment. Això va marcar un gran avanç tecnològic i urbà, ja que permetia una millor visibilitat nocturna i més seguretat als carrers. Es deia que es podia llegir el diari per la nit al carrer.....

LA YAYA CONXA GORCHS BOSC. Era la seva esposa i la mare de la Inma (la meva mare) i altres germans que ja dieé. Com era costum en aquell temps, al no existir maquinària doméstica tot es feia a mà. Ella dirigia la casa i el personal necessari en una torre tant gran a Sarrià, que duien uniforme, còfia i davantal blanc . Quan es va fer velleta va venir a viure a casa nostra (una casa humil ), fins que va morir  

Van tenir cinc fulls:

Mario, que va haver de fujir a València per la Guerra i treballava a La Pirelli. La seva dona també es deia Conxa i un fill que també es diu Mario.

Marian, Havia fet de miner i estava afectat dels pulmons. Casat amb la Genoveva i vivien en els grups Montserrat de Terrassa. Van tenir dos fills: Filomena i Rafel.

Josefina, casada amb Feliu Planella (xofer) i ella treballava de taquillera al Zoològic de Barcelona. Van tenir un fill que es deia Josep Maria (...el de les espècies ) També va treballar a la Pirelli, que el va colocar el tiet Mario.

La meva marona la Inmaculada Concepció (La Inma que deia el papa ), que em va tenir a mi i a la Rita . Va ser taquillera del Metro de Barcelona . Una dona molt valenta i amant de la vida, dels animalets i de les persones. Generosa,  molt treballadora, del Barça i catalanista .  ....sempre et tinc present mama.

La Julieta, que es va casar amb el tiet Lluis Cayuela. Ella també va treballar de taquillera en el Zoològic i van terir cinc fills : La Juli, la Montse, la Isabel, la Nuri i el Manel.

L'AVI ANGEL MARTÍNEZ YEPES. Era natural de Lorca i era mestre nacional ja en temps de la repíblica. Quan va aprovar les oposicions va exercir a Sitges, on va coneixer la yaya Rita i allà es van casar, després , com era interí no tenia plaça ficsa i amb la seva esposa va fer de mestre a Àlava, Bespén, Ogassa (on també el van fer jutge de pau ), Bonastre en temps de la guerra civil, Sabadell (La Creu de Barberà, on va ser la primera escola del barri, que llavors es deia Can Centenar per que només hi havia un centenar de cases ), i a Eivissa posteriormentr. L'escola de la Creu, que llavors pertanyia a l'Ajuntament de Santa Maria de Barberà. El primer local-escola era a on avui es la Pastisseria la Palma i la segona escola va estar situada al carrer de La Paloma doncs era més gran i tenia pati .  Allà hi havia un gos que es deia Moreno i que jugava amb la canalla. L'avi Àngel escribia molt i feia quatre o cinc tipus de lletra, tot amb ploma i tinta i venia molta gent a visitar-lo quan es va jubilar. Encara guardo alguns dels escrits. Quan es va jubilar li fascinava el mon de la radio i anava als encants de Barcelna a comprar radios per reparar i de dos, en feia una, que de vegades funcionava i d'altres només feia soroll...Tots els diumenges anàvem pel matí a veure als avis i ell ens donava una pesseta a cada ú.

En una festa major de Bonastre, un home ja gran se'm va acostar i hem va dir que al meu avi el poble hagués de fer-li un monumen per les seves actuacións de pau en aquells temps de conflictes i revoltes. A casa dels avis, molts diumenges es reunia tota la família per dinar amb la caça que duien els meus tiets i la yaya feia bons dinars i després es passaven tota la tarda jugant al dòminò amb l'avi, germans i cunyats, mentre la canalla jugava a la eixida o escoltavem el só de les películes del Cine Avenida del costat mateix de la seva casa.

LA YAYA RITA BASSA SOLER. Era molt religiosa i sempre anava a missa als franciscants; Jo l'havia acompanyat moltes vegades. Era modista a tots els llocs on anava l'avi Angel, per que no els arribava la paga d'ell. Era estalviadora, doncs eren altres temps i van viure una guerra amb molts conflictes i penúries. Cuinaven amb carbó en una cuina de ferro i forn que es deuen "cuina econòmica", però no existia cap electrodomèstic. A sobre del cobert del safareig era plé de nius d'orenetes i al costat de la porta de la eixida hi tenia una màquina de cosir marca "Singer". També recordo aquella taula de fusta blanquejada per el lleixiu i les betes de la fusta descastada i el forat del seu calaix dels coberts.

Van tenir sis fills:

Antonia (tieta Antonyita ), que era la meva padrina i fins que jo ja era casat i tot, encara hem feia la Mona de Pàscua amb els seus quatre ous dusos. Va ser la única que es va quedar a viure per sempre a Bonastre, per que es va casar amb el tiet Blai Sanabra   Van tenir tres fills: En Josep, Maria Dolors i la Elena. Recordo haver trepitjat el raïm en el cup agafats d'una corda i aquelles botes inmenses del celler. També recordo d'anar a la vinya amb el tiet Blai amb carro i el cavall. Aprofito per donar-vos les gràcies per tenir allà tants anys el cotxe del papa.

Joan Antonio (El meu estimat pare), casat amb la Inma Bragulat Gorchs (la meva mama que mai oblidaré), i van tenir dos fills: La Rita i jo que soc mes vell (... el Marianet).

Marina, que es va casar amb Carles Dacs (...La primera vegada que el vaig conèixer, treballava de cambrer en un bar de la Plaça Universitat de Barcelona i era molt aficionat a la caçera). Van tenir una filla que es diu Elsa i un nen que es va morir de petitet al que li van posar el nom fr l'avi Àngel. Vivien en un primer pis  prop de la dita plaça Universitat.

Elena, que tenia una parada de pollastres a La Boqueria. Es va casar amb Josep Canalís, que era comentarista de Boxa en el Mundo Deportivo i vivien en El Poble Sec, prop del Paralel i van tenir una filla que es diu Pilar.

Amparo, que vivia a Sabadell, en front del que avui s'en diu La Clínica de l'Aliança de Sabadell. Es va casar amb en Fèlix Zaragoza, que crec que era encarregat dels telers de Cal Molins. Eren els tiets i cosinns que teniem més relació. La tieta Amparo va morir massa jove. Van tenir dues filles i un fill: Angels, Conxa i Carles . En Carles va néixer el mateix dia que va morir l'avi Angel, però a la tieta no se l'hi va dir res donades les circumstàncies   Era la tieta amb qui sempre vam tenir més relació, també amb les seves filles, amb el seu avi Josep i l'àvia Conxa. Després de morir Quan va morir l'avi Àngel, la iaia Rita es va anar a viure a casa de la tieta Amparo fins que es va morir .  La tieta també l'hi va fer el vestit de núvia de la meva germana Rita.

Francesc. En la nostra família erem molt donats a posar diminutius als noms i per tant al tiet l'hi dèiem "Paquito". Era el més jove i es va casar amb la Rosario que era de Cantàbria (Santander) i no van tenir fills. Ell era manyà fresador. Va representar als seus germans en tot aquell assumpte de Sitges (el Fondo d'en Girona (Quint-Mar)). 

xatumandingu.