La mia pàtria, no és el lloc on vaig néixer.
si no el lloc on el cor reposa,
on com persona he pogut créixer
i on estimo pares, terra, fills i esposa.
..A algun amic d'aquells de bon merèixer
i el lloc on l'ànima surt d'un, ....i finalment, vola.
On avui veig joiosa la vida,
i on l'esforç, que res no es regala,
de cada pedra, per mi posada,
de cada gota, del front suada,
i de cada ferida al cor ,
que el cor em senyala.
També on cada amor,
el de cada pubilla, ben galana
que fa gran el país d'on soc;
gran la gent ciutadana,
gran el mon d'on som tots.
Vaig venir, i vaig trobar gent abraçada;
em van dir: entra amb la ma agafada.
Símbol d'unió en una terra aimada.
La sardana: una joiosa rotllana.
I..., ara que m'adono del meu vestit,
raid de tanta lluita i suor,
tant de temps, tanta pols i tanta por,
tant camí i tanta infàmia que hem patit,
que voldria per fi, dormir en serena foscor
sense falses llums i falsos destins.
Foscor de quietud i pau:
somnis de llibertat d'aquesta terra catalana
sense guerres ni sang vessada
i mai mes caure en aquest cau
de vilesa mal guanyada.
Mai més caure en aquesta nau
de trampa ben parada
i només, només ballant una dansa.
lluint en aquest cel blau.
i ......dansant,
amb una bandera quatre barrada.
pel meu país,
on he rigut i he plorat tant,
que la llàgrima ja és eixugada.
....amb els meus millors amics.
xatumandingu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada