T'ESTIM

 T’ESTIM

Primer de tot, estim la vida
i t’estim a tu també.
I a tu, i a tu, i a tu, que no et conec.
Estim l’aire que es respira
i la fe en allò que desconec.

Estim la mare que em va parir
i al meu gran pare, també.
Estim aquesta terra que em dona acollida:
Catalunya, com ha de ser.

Estim l’arbre, la flor, i fins i tot la formiga.
Estim l’amor, doncs res podria estar.
Estim la meva família:
el millor de tot el que m’ha estat i em pot passar.

I estim la muntanya i el mar,
la pluja, el vent i la neu;
estim també el barri meu,
on el destí m’ha dut i em va deixar.

Estim l’art, la música i la poesia,
i la terra que m’ha d’acollir un dia.
L’esperit del que és viu porfia
en el misteri tancat de la vida.

Per tot això, no vull tenir cap recança,
ni odis ni dèries estranyes,
perquè soc tal com em van fer.
Ni guerres, ni males passions:
som allò que som.

Que no ens expliquin altres cançons.
El destí és qui mana,

aquí i en d’altres mons.    

xatumandingu.     2710025

....Primer de tot, estim la vida

i t'estim a tu també.

i a tu, i a tu, i a tu, que no et conec.

Estim l'aire que es respira

i la fé en allò que desconec.

Estim la mare que em va parir

i al meu gran pare, també.

Estim aquesta terra, que em dona acollida:

Catalunya, com ha de ser.

Estim, l'arbre, la flor, ...fins hi tot a la formiga.

Estim l'amor, doncs rés podria estar.

Estim la meva família; 

el millor  del tot que m'està, i em pot passar.

I estim la muntanya i el mar

la pluja, el vent i la neu;

estim també el barri meu,

on el destí m'ha dut i em va deixar.

Estim l'art, la música i la poesia

i la terra que m'ha d'acollir un dia.

L'esperit del que és viu porfia

en el mistèri tancat de la vida

Per tot això, no vull tenir cap recança,

ni odis ni dèries estranyes,

per que soc, com em van fer.

Ni guerres, ni males passions.

Soms aquells que som: 

Tal qual, que no es expliquin d'altres cançons i, ....el destí és qui mana aquí i en d'altres mons.