ELS PLÀTANS PROHIBITS.
Uns micos volien menjar,
i al bell mig, uns plàtans grocs brillaven.
Però sempre que algú n’agafava,
l’aigua freda els feia callar.
Al final, ningú no els tocava,
ni els nous que mai no s'havien mullat.
I així, per costum heretada,
la fam era llei, i els plàtans, un miratge.
Nosaltres també fem el mateix:
ens acostumem a la por i la daga,
el roc a la faixa, el crit i la ràbia…
sense pensar si encara hi ha làmenaça de l’aigua.
xatumandingu. 0110025
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada